Neven flors grogues
i dibuixen vorada
a les llambordes.
Poca gent sabia que exercia, en estones lliures, l’ofici de buscador de tresors. Potser ni tan sols ell se n’havia adonat fins al cap d’uns quants anys d’exercir-lo.
Ser buscador de tresors no és
una dedicació vocacional, més aviat se n’és per atzar.
Un 21 de juny de fa anys, justament
el dia de sant Lluís, va trobar el seu primer tresor.
Després del dia més
llarg de sol, el va trobar de nit. O potser va ser el tresor qui el va trobar a ell.
(Foto: Mireia Pujol)
Avui és feliç perquè
ha presenciat una nevada en ple juny. Perquè aquells anhels que tenien les
persones que estima s’han acomplert.
Flor sempre viva
de bella anomenada
Busco la flaire.
Tombes de pedra,
seguim la caminada.
Resteu enrere.
Ha trobat la pau allà on hi
havia guerra, claror en la fosca, vida on es covava la mort.
A la ciutat han posat una
estora groga per a que la trepitgin aquells que no entren mai als salons
luxosos.
A tots aquells que dormen sense sostre se’ls faran les nits més
dolces.
(Foto: Francesc Julià) Aquella fita que ens guia cap
al cim ens proposa una aturada, per refrescar-nos a l'estany.
Flocs de neu groga ens donen repòs. Si neva a l'estiu, tota la resta és possible.
Quina meravella, Xavier. De ben segur que a sota les llambordes hi ha poesia. Crec que no pot ser d'altra manera.
ResponEliminaMoltes gràcies.
A sota les llambordes hi ha l'essència de la revolta.
EliminaEl buscador de tresors ha trobat la poesia a sota, a sobre i fins i tot a l'aigua. Gràcies a tu Josep per la cita.
preciosa i delicada nevada groga en ple juny, plena de poesia visual!
ResponEliminaquin goig els llibres eh!
Tal com ho dius Elfree, fan goig els grocs i també els llibres del Zurich.
EliminaLes nevades metafòriques, com sempre, millors que les reals. I molt estètiques, com tota l'entrada.
ResponEliminaJo encara no tinc els llibres!
Helena, tot acaba arribant, com els llibres.
EliminaEl "vet aquí que una vegada" l'hi poses tu:
"El temps, l'instant i l'espai....
... té la capacitat de desvetllar-te encara ara. (H.B.)
Gràcies al buscador de tresors ens ha arribat el teu, concentrat en imatges i mots bellíssims. Ahir, una part de Vilafranca també estava com mostren les fotografies i em vaig dedicar a passar-hi pel damunt, com si m'haguessin estés una catifa sota els peus. En el dia més llarg de l'any, o en la nit més curta, hi ha desitjos que es fan realitat. Per cert, on és aquesta magnífica església romànica? La finestra de l'últim pis del campanar crec que no l'he vist enlloc, o no m'hi he fixat.
ResponEliminaMolt bona entrada d'estiu, Xavier, i una forta abraçada!
Aquest és el campanar de l'església de Beget, al Ripollès. I la fotografia és d'ahir mateix, per tant el sol que es pon per un dels finestrals és el darrer de la primavera.
EliminaQue tu també gaudeixis d'un bon estiu Galionar.
Gràcies, per tantes estores grogues i nevades de llum i d'estiu. Buscador de tresors... Que les casualitats t'acompanyin sempre i la màgia de compartir tresors també.
ResponEliminaVisca el llibre del Zurich. Jo encara no el tinc... Aviat, aviat... Quedarem al Zurich!
Gràcies a tu per les teves paraules Carme. Que a tu també t'acompanyi la màgia i conservis tots els tresors que has anat trobant a la vida.
EliminaEns trobarem al Zurich... amb metro, o tren, amb bicicleta o a peu.
Bones fotos, el teu amor per la ciutat s'encomana. Ja tens els teus exemplars? Caram, a veure si arriba el meu!
ResponEliminaGràcies Xexu. Sé que no he estat el primer en rebre els llibres del Zurich, però pel que sembla dec haver estat el segon!
EliminaEspero que el rebis ben aviat, i algun dia puguem fer-hi un cafè.
ResponEliminaM'agrada molt la imatge metafòrica d'una nevada al mes de juny. I més si es tracta d'uns flocs de neu tan delicats. com aquestes petites flors groguenques deixant l'estela del seu rastre.
Abraçades, des de El Far.
Cada vegada hi ha més acàcies a la ciutat, i lògicament cada juny es repeteix la nevada groga i cada any més abundant.
EliminaGràcies per les teves paraules Jordi.
Segueixes bocabadant-me, Xavier! :-)
ResponEliminaHas trobat un munt de tresors i els sabut captar per compartir-los.
Gràcies!!!
Gràcies a tu per obrir el cofre Glòria.
EliminaEts molt ric en tresors trobats. Aquesta catifa groga és de somni.
ResponEliminaJa està publicat el llibre? Que bé!
Són tresors a l'abast de tothom Consol. El llibre em va arribar divendres 19.
EliminaQue bonic ser buscador de tresors i guardar-los en un raconet del cor...Bonica nevada groga aquesta de començaments d'estiu i olorosa...I no ca dir que unes fotos precioses acompanyades de paraules plenes de sensibilitat. M'ha agradat especialment, la foto que al capvespre, el sol entra i surt per la finestra d'aquest esvelt campanar...
ResponEliminaPetonets.
Tots els començaments són emocionants M. Roser.
EliminaL'últim sol de primavera travessa el campanar per una finestra. Gràcies per la lectura
Com neu tardorenca !
ResponEliminaI no és gens freda Joan.
EliminaIep! Quina sorpresa final! Aquest petit tresor l'hem fet nosaltres! Ja sé que no ho és, però a mi em venia al cap la mimosa, amb aquella flaire brutal...
ResponEliminaSí que l'hem fet nosaltres, cadascú el seu gra de sorra. Algú, però, és qui va posar els fonaments, i tu d'això en saps molt.
ResponEliminaGràcies Gemma Sara.
aquestes llavors grogues no seran de les que fan al·lèrgia, no?
ResponEliminaEls que fan al·lèrgia acostumen a ser els plàtans.
EliminaPerò potser a algú li afecten les acàcies?
Aquest tresor és per gaudir-ne sempre més. Que nevi groc a ciutat!
ResponEliminaÉs el teu paisatge i estàs fet un bon caçador...DE TRESORS:
Gràcies Teresa per compartir els teus tresors. Tu també els saps trobar.
ResponEliminaEm reconec buscador de tresors. Més que buscador, trobador.....me'ls trobo potser sense voler-ho...o si.
ResponEliminaSalut i...anar fent.
És una sort anar-los trobant. Sobretot el de la salut que esmentes.
ResponEliminaTrobador de tresors i trobador de fina amors.
I aquesta neu si que és tova i a més ens fa entendrir a nosaltres mateixos......
ResponEliminaOstres a qui has subornat per tenir tant aviat el llibre?
Potser si apilessin bé aquesta neu amb alguna tècnica a l'estil,dels canons de neu, es podrien haver fet els Jocs d'hivern al mes de juny. Els esquiadors podrien competit a Collserola, el Montgrí o el Montsant.
ResponEliminaJoan, les monedes de pètals són un suborn irresistible.
Quina preciositat de fotos i d'història, Xavier! Aquesta nevada groga que tu dius jo l'he viscuda també aquests dies al meu barri. Tot queda encatifat d'un color preciós. Llàstima que l'eficiència dels serveis de neteja l'escombren de pressa. I jo penso: que no hi ha coses molt més lletges que això per escombrar? Una abraçada i bona Nit de Sant Joan!
ResponEliminaLlegeixo el teu comentari quan la nit de Sant Joan ja ha passat.
EliminaAugust, espero que la teva nit també hagi anat bé.
m'agraden les nevades i aquesta groga em roba el cor
ResponEliminaBruixeta, coincidim amb l'admiració per les nevades. Siguin blanques a l'hivern, com grogues al finals de primavera i començament de l'estiu.
EliminaSi algun dia ens en cau una de roja, de pètals de rosa, també serà benvinguda.
Una nevada groga que també m'he trobat anant cap a la feina més d'un cop. Llàstima que no sempre algunes sabates i vidres de cotxes no sàpiguen, com la poesia viva ,prendre partit i saber-se embrutar.
ResponEliminaPD. Veig que tenim diferents carters o el Zurich et queda més a prop...
Poesia de groc, estrofes de pètals, versos d'acàcies de camí a la feina. Què més es pot demanar
EliminaSí que es pot demanar més, que el teu carter es recordi de portar-te el llibre del Zürich.
Naturalesa sempre viva...
ResponEliminaCor de Cors sempre vibrants, plens de grans misteris a descubrir...
Gràcies.
Una Abraçada.
Olga i Carles, dieu misteris a descobrir... cada cor n'amaga algun.
EliminaGràcies pels vostres cors.
A aquesta nevada jo m'apunto, tresors al nostre abast.
ResponEliminaUnes fotos precioses, Xavier.
Aferradetes!
Ps: Encara no tinc els llibres ... espero que aviat ens trobem al Zurich ;)
Em farà molta il·lusió que ens puguem trobar en persona al Zurich.
EliminaEspero que aviat t'arribin els llibres. Suposo que els envien per avió, però encara que sigui amb barca, ja tenen temps d'haver arribat.