dimarts, 8 de març del 2016

Dia de la dona treballadora, dia de la dona lluitadora

 Diumenge hi va haver una festa popular a Sants, i per la proximitat amb el 8 de març, dia de la Dona Treballadora, es va aprofitar per avançar les reivindicacions.
Teòricament a la Constitució, a l'Estatut, a les empreses, etc. els homes i les dones són iguals. 
La pràctica ho desmenteix en perjudici de la dona. Ja és hora de canviar aquesta injustícia.
La dona ha de seguir lluitant per la igualtat de drets.
L'enxaneta ho té clar: juntes som més fortes.
La Colla Bastonera de Sants presenta la nova colla bastonera infantil. Avui la mainada també porta el mocador lila.
En un cartell reivindicatiu llegim que la pobresa té nom de dona.
També la lluita té nom de dona. I la resistència i la força de la unitat.
La poesia enguany té nom de dona. I la solidaritat té nom de dona. I la llibertat i la victòria!!
I sobretot, l’alegria també té nom de dona.

30 comentaris:

  1. Cal aprofitar cada ocasió per reivindicar la igualtat i la justícia!

    Quina colla de bastoneres més maques i més alegres. Dóna gust mirar les seves expressions... Que bé s'ho passen!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No es pot abaixar la guàrdia. El masclisme sempre vol rebrotar.
      Sí que s'ho passen bé les bastoneres, Carme, gràcies també per les teves d'expresions.

      Elimina
  2. som molts els que pensem el mateix, però la gent que remena el cotarro sembla que no els interessa que això sigui així. Si des de dalt es volgués arreglar, faria temps que aquesta festa no tindria sentit de ser.
    Lluitem-hi tots plegats

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots plegats, aquesta ha de ser l'actitud. gràcies per l'aportació Joan.

      Elimina
  3. Una festa preciosa i una bona lliçó d'alegria i força, com dius tu, compartida.

    ResponElimina
  4. Veure les coses en femení ens ajudarà a entendre millor el món. Que les reivindicacions no es quedin només aquesta setmana. La lluita no pot esperar fins el març de l'any que ve. No ho arreglarem en dos dies, però d'any a any s'han d'anar percebent els canvis cap a millor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens molta raó en això que la reivindicació ha de ser tot l'any Xexu.

      Elimina
  5. La neta de la meva amiga -una nena de cinc anys- també és bastonera d'aquesta colla. Dóna goig de veure-les, quina vitalitat, quina alegria!
    Una festa preciosa, reivindicant uns drets que ja s'haurien d'haver assolit plenament.
    Les fotos genials!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina casualitat que la néta d'una amiga sigui bastonera. El fill i la filla d'una cosina germana meva també ho són. I la meva filla és de les "grans".
      Gràcies per l'aportació Glòria.

      Elimina
  6. Per un dia, com l'enxaneta, som a dalt de tot.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per un dia a dalt, tal com dius.
      La resta de l'any, hem de ser tots i totes iguals. Gràcies Helena

      Elimina
  7. Any a any anem fent que aquest dia cada vegada faci menys falta

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Pons, aquesta seria la idea. I quan abans s'acompleixi la igualtat, millor.

      Elimina
  8. I no cal oblidar tampoc que de vegades les dones som les més aferrissades masclistes. Penso principalment en dones grans, que accepten i promouen, ben convençudes, algunes accions abusives per part dels homes amb aquella frase justificativa: "És que és un home!" Dones ja ancianes que si troben el seu fill cinquantí fent-se el llit o desparant taula el fan fora per fer-ho elles, tot dient: "És que és un home!" Si fan mullader al bany després de dutxar-se, corren amb la fregona fermament resignades: "És que és un home!" I així mil situacions semblants, fins al punt que a una li agafen ganes de respondre: "Dona, ja ho sé que només és un home, però vols dir que no en serà capaç?" És un exemple extrem, ho sé, però qui no coneix algun cas així...?
    Amb tot, m'uneixo al desig que tant de bo arribi un dia en què les reivindicacions ja no siguin necessàries.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els exemples de masclisme són nombrosos Montse. Hi ha tècnics d'informàtica que saben desmuntar i tornar a muntar un ordinador i després diuen que no saben fer anar una rentadora o planxar una camisa.
      Gràcies per les aportacions Galionar.

      Elimina
  9. Veig que els de Sants, no en deixeu passar ni una...Moltes coses bones tenen nom de dona, però no ens refiem...La violència , la riquesa, la guerra, també són paraules femenines...Penso que la Montse té raó, no podem baixar mai la guàrdia!!!
    A mi m'agrada dir el dia de la dona...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La violència, la riquesa, la guerra... Les podem compensar M. Roser:
      la tendresa, la generositat, la pau.
      T'agrada dir-ne dia de la dona. Gràcies per fer-ho. L'important és el que dius de no abaixar la guàrdia.

      Elimina
  10. totalment d'acord amb tu ....queda tanta feina a fer ....visca Sants! llastima m'hagués agradat ser-hi

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visca la dona santsenca!
      Gràcies pel visca, Elfree. Imagina't les fotos amb moviment i amb música de fons. Entre elles, una versió ballable de "A les barricades" i el "Ball de la civada"

      Elimina
  11. La desigualtat és molt injusta per les dones i una vergonya pels homes. D'això últim se'n parla poc (o gens) però cada vegada que hi ha una notícia de violència masclista, em pregunto, els homes poden sentir-se satisfets de "ser homes"? Els homes no han de canviar els seus rols d'homes i fer-ne de nous, més humans i més igualitaris?

    ResponElimina
    Respostes
    1. La desigualtat de la que parles és inhumana.
      Quan un covard maltracta una dona, els homes s'han de sentir igual de malament que una dona. Han ferit una persona i això no es pot tolerar, s'ha d'acabar.
      Un maltractador no és un home: és un assassí!
      Gràcies per la teva opinió Consol. Malauradament, raó no te'n falta.

      Elimina
    2. Sento molt arribar tard, però en part m'agradat perquè així puc llegir l'opinió encertada de tots i també les teves bones respostes. Mira, Xavier, a mi el Facebook no m'agrada, només estic en un grup que es diu. "Refranys i Frases fetes catalanes" Els refranys recullen no només la saviesa popular, sinó també nombrosos prejudicis socials relacionats amb el gènere femení. Doncs jo m'adonava compte de la quantitat d'homes que els posen, i penso que això n'és un altre forma. Algunes dones han sortit del Grup perquè s'aprofita el refrany per fer mal, així de senzill. I jo denunciar-ho. Jo penso que mai ha deixat d'existir. Ni aquí ni enlloc. Pot ser que les religions tinguin alguna cosa a veure?
      Per cert, si us plau, pregunta-li a la teva filla si sap ballar "El ball de la Faixa" Una abraçada.

      Elimina
  12. Gràcies Josep per la teva opinió: és molt noble.
    Sí que hi ha moltes frases fetes que menystenen la dona. Per molt tradicionals que siguin les hem d'eliminar del llenguatge.
    També tens raó en que la religió té molt a veure amb la discriminació femenina. En la catòlica sense anar més lluny: el pare, el fill i l'esperit sant, tots tres són masculins. I la resta de religions majoritàries igual.
    Potser sí que la va encertar la poeta que va fer l'oració del "Mare Nostra".
    Del que preguntes del "Ball de la Faixa", diu que no la coneix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Xavier, el"Ball de la Faixa", és propi de Balsareny, el ballen els petits i els grans, però perquè no es perdi, també la fan els nens i nenes que l'any que bé ja van el Institut. i per sorteig fa el "pi" a qui li toqui. El "pi" el fan mentres ballen. És preciós.
      http://www.panoramio.com/photo/8926398

      Elimina
    2. Gràcies per la informació Josep. Ho buscaré.

      Elimina
    3. Salta i sona, picarol,
      pica i pica, bastonera,
      que la bona gent de Sants
      celebra la primavera.

      Elimina
    4. Quin poema més alegre. El passaré a les bastoneres. Si li posen música amb les gralles, de ben segur que el poden puntejar.
      Gràcies pel regal Olga.

      Elimina