Voldria que aquesta sang verda fos la tinta que no s'acaba mai, que ens esperonés a escriure cada vegada més, a estimar la poesia, a seguir les passes de la nostra estimada mestra Olga. Ha de ser especial, una primavera que comença amb tanta bellesa!
Tant de bo la tinta verda ens dugui esperança. I la poesia, tinta de tots els colors per escriure una primavera, com en aquest cas, amb el mestratge de l'Olga.
Contemplarem la primavera de sang verda, Xavier. Aquesta i totes i cadascuna de les que la vida ens regali. Un regal saber-te amic-company de poesia. Un regal també compartir la poesia de l'Olga. Fa una abraçada, oi? Un pètal, ni que en sigui un, per a tu. I tant que sí!
El poema de l'Olga i el teu, es fan companyia...Contemplem la primavera que arriba i ens donarà molts pètals! Quina meravella de roses, la natura hi posa la matèria prima i l'artista la fa seva i ens la regala, com si les tinguéssim davant dels ulls, gairebé les podem tocar i olorar. Bon vespre, Xavier.
Quina visió tens, copses la bellesa arreu i saps trobar aquesta gota de rosada que fa la flor més bonica. I esculls sempre la paraula més adient per acompanyar la imatge que ens mostres. Poeta!!!
Tenim la lluna plena sobre el mar, avui, les roses d'en Xavier com llunetes als ulls i poemes que ens miren des d'un àlbum blau nit: per a tu una abraçada de fulles i fulls.
Olga, des de diferents ciutats hem vist la mateixa lluna. Bíblica i poètica. Gràcies per aquest poema tan bell que em dediques. Amb ell no necessito el cove per recollir la lluna primera de primavera.
Xavier, has aprofitat ben bé la saba d'aquesta primavera que arriba humida, verda, poètica, florida. Per cert, voldré un esqueix d'aquests rosers quan ens veiem, eh? Tinc un roser petitó en una torreta, però perquè floreixi així soc capaç d'ampliar la terrassa.
Ja voldria tenir espai per aquests rosers. Les fotografies són fetes a un parc públic de Pedralbes. Si convé Teresa, podem anar a manllevar un esqueix al roserar.
amb la primavera estem tots a punt d'esclatar....del llarg hivern que no hem tingut
ResponEliminaQuan li restaven poques hores a l'hivern, aleshores semblava que li sabés greu marxar. La primavera no té espera.
EliminaVoldria que aquesta sang verda fos la tinta que no s'acaba mai, que ens esperonés a escriure cada vegada més, a estimar la poesia, a seguir les passes de la nostra estimada mestra Olga.
ResponEliminaHa de ser especial, una primavera que comença amb tanta bellesa!
Tant de bo la tinta verda ens dugui esperança. I la poesia, tinta de tots els colors per escriure una primavera, com en aquest cas, amb el mestratge de l'Olga.
EliminaPrecioses fotos, Xavi! I un desig de primavera compartida… ara que just ha arribat l'hivern a casa nostra!
ResponEliminaGràcies August. L'hivern ha arribat a casa? Marxarà aviat.
EliminaContemplarem la primavera de sang verda, Xavier. Aquesta i totes i cadascuna de les que la vida ens regali.
ResponEliminaUn regal saber-te amic-company de poesia.
Un regal també compartir la poesia de l'Olga.
Fa una abraçada, oi?
Un pètal, ni que en sigui un, per a tu. I tant que sí!
En fer-nos l'abraçada em quedà un pètal enganxat al pit.
EliminaGràcies Marta per compartir la poesia amb l'Olga.
com m'encanta la rosa encantada!
ResponEliminafeliços dies plens de poesia i roses !
Feliços dies també per a tu, Elfree
EliminaAquestes roses encantades encanten i les pots tocar amb els ulls. Quines fotos, Xavier, parlen soles! Poesia visual i tinta verda pels teus versos.
ResponEliminaEncantat de que a tu també t'encantin Teresa. Gràcies.
EliminaLa sang verda, com la tinta verda, em parla de la innocència d'aquesta primavera, per sobre de tot.
ResponEliminaTant de bo que no la perdem mai. Ni l'innocència ni la primavera.
EliminaQuè boniques les fotografies. Aquestes flors obrint-se i omplint de color els nostres sentits com la poesia ens obre la ment a la bellesa
ResponEliminaLa poesia entra si li obres la porta. Gràcies per fer-ho Alfonso.
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaEl poema de l'Olga i el teu, es fan companyia...Contemplem la primavera que arriba i ens donarà molts pètals!
ResponEliminaQuina meravella de roses, la natura hi posa la matèria prima i l'artista la fa seva i ens la regala, com si les tinguéssim davant dels ulls, gairebé les podem tocar i olorar.
Bon vespre, Xavier.
Gràcies per apreciar la poesia, les roses i els pètals.
EliminaBona primavera M. Roser.
La primavera ha entrat amb força, empesa per la tramuntana.
ResponEliminaD'aquí uns dies la tramuntana afluixarà i la primavera augmentarà.
EliminaXavier, que sea una primavera con MUCHA esperanza, para TODOS, todos....
ResponEliminaUn saludo amigo.-
Gràcies J, Antonio. Tant de bo que es compleixin els teus desitjos.
Elimina
ResponEliminaLa rosa
té un batec de cosa viva
que forma part
del nostre propi alè,
i quan l’abril
encara no ens arriba
ens enyorem,
i no sabem per què.
Moltes gràcies per les roses, Xavier!!
Gràcies a tu, Josep, pel poema. I si és teu, agraïment doble.
EliminaQuina visió tens, copses la bellesa arreu i saps trobar aquesta gota de rosada que fa la flor més bonica. I esculls sempre la paraula més adient per acompanyar la imatge que ens mostres.
ResponEliminaPoeta!!!
Tenim la lluna plena sobre el mar, avui,
Eliminales roses d'en Xavier com llunetes als ulls
i poemes que ens miren des d'un àlbum blau nit:
per a tu una abraçada de fulles i fulls.
Glòria,
Eliminala bellesa és breu
com les gotes. I lleu,
com la vida.
Gràcies per la teva poesia.
Olga, des de diferents ciutats
Eliminahem vist la mateixa lluna.
Bíblica i poètica.
Gràcies per aquest poema tan bell
que em dediques. Amb ell
no necessito el cove per recollir
la lluna primera
de primavera.
Amb la primavera han despertat els colors, les aromes i mil paraules adormides. Bona primavera, Xavier.
ResponEliminaConsol, en poques paraules has definit l'entrada de l'estació.
EliminaBona primavera també per a tu.
Xavier, has aprofitat ben bé la saba d'aquesta primavera que arriba humida, verda, poètica, florida.
ResponEliminaPer cert, voldré un esqueix d'aquests rosers quan ens veiem, eh? Tinc un roser petitó en una torreta, però perquè floreixi així soc capaç d'ampliar la terrassa.
Ja voldria tenir espai per aquests rosers. Les fotografies són fetes a un parc públic de Pedralbes.
EliminaSi convé Teresa, podem anar a manllevar un esqueix al roserar.