La primavera arriba puntual. Veu
de lluny l’hivern que s’allunya amb pas feixuc.
- Feina dius? Tu tens la feina agradable,
la feina agraïda. Fer florir els camps, fer cantar els poetes...
- També els que no són tan joves - diu l’Hivern
somrient - Aquesta feina, és fàcil. D’això també en sé jo. I també en sap la Tardor, i ja no diguem l’Estiu, amb les seves nits esbojarrades.
- Per això mateix - diu el vell de barba
blanca - Estic cansat. Però tu rai Primavera, tu ets jove i tens molta energia.
- No et serà difícil. Quan vaig substituir
la tardor, ella m’havia avançat molta feina, i molts arbres ja estaven sense
fulles. Tu també comprovaràs que a les planes de la terra baixa, molts fruiters, aquells que han fet
pasqua abans de rams, ja estan florits. Jo també t’he avançat treball.
- Mira noia, si fóssim humans, o bestioles,
podríem dir-ho d’aquesta manera.
- Estava pensant que quan hagi tret la neu,
en aquests prats hi sembraré flors.
- Però encara hi ha molts núvols, i sembla
que vol tornar a nevar.
- Això sí que és imprevisible - diu el
vell. - Els núvols els carrega el diable! - I afegeix - Ara sí que haig de
marxar.
La Primavera l’abraça. - Estàs
molt fred! - diu acaronant-li la cara.
- No hi ha res a fer. Ha arribat la meva
hora - diu l’Hivern convençut.
A la Primavera se li escapen
unes llàgrimes. Plou sobre la neu.
- Que fas rodolins noia? Diu ell somrient i
mirant-li la cara.
- Sóc
la primavera, recordes? La que inspira els poetes...
És un petó curt, de punt
final.
Veu l’Hivern allunyar-se fins
que es perd al revolt de les boires.
La Primavera es queda pensant.
Només uns instants. De seguida es posa a fer feina. Recorda un dels consells
que li ha donat el vell Hivern: Has de posar color allà on no n’hi ha.
Aquest any el vell hivern ha estat massa indulgent amb la primavera, no li ha posat gens difícil perquè faci la seva feina. A veure si la part que li toca la fa bé, que no es podrà queixar!
ResponEliminaA ella se li fa una muntanya, i se la troba ben nevada. A la plana ho té millor. Gràcies Xexu, per l'observació,
EliminaS'ha posat a la feina, ben ràpidament, aquesta primavera... he vist tantes flors aquests dies!!! Els cirerers del meu carrer ja van estant al seu punt. Un més avançat esplendorós, els altres dos més endarrerits, encara els falten uns dies per estar al màxim de floració.
ResponEliminaM'has fet pensar en la cançó "El senyor Estiu a la Primavera li va al darrera, li va al darrera. La primavera el senyor Estiu, adéu, adéu, adéu li diu." d'en Sisa.
Els papers estan canviats... l'hivern és com el pare de la primavera.
Una bonica història, Xavier.
Tens raó en que la manera en que es troben l'Hivern i la Primavera s'assembla a la cèlebre rumba de la "Nit de Sant Joan" de Dagoll Dagom.
EliminaEls decorats són diferents. Gràcies Carme per recordar la cançó del Sisa.
Preciós relat, Xavier! Com diu el Xexu, esperem que la Primavera faci de Primavera. I no com d'altres… tot i que, ja se sap, el temps és boig -diuen els savis… Nosaltres, per si de cas, fem la nostra de feina, cadascú la que li pertoqui, i això ja serà molt.
ResponEliminaBona Primavera a tothom!
Ens posem avui mateix a la feina. En primavera no fa tanta mandra.
EliminaGràcies August pels ànims.
Que relat més bonic i que història més tendra per explicar-nos l'arribada de la primavera. Les fotografies, com sempre, meravelloses. El senyor Hivern ha d'estar molt cansat, ja que a més ha fet la seva feina al final dels seus dies, ara la primavera alegrement ens proorcionará colors i aromes engalipadors.
ResponEliminaUna abraçada
Sí que l'Hivern va aprofitar els darrers dies fins la darrera hora.
EliminaCom a mínim als Pirineus o al Pre-Pirineu, que és om són fetes aquestes fotografies. Mentre arribava la primavera nevava.
Gràcies Alfonso pels colors i els aromes que escampes.
Una bona caminada i un bon reportatge. L'hivern s'acomiada i ens deixa en mans de la primavera.
ResponEliminaL'última fotografia, d'on és?
Aquestes fotos són fetes el 19 i 20 de març. Exactament tal com s'explica, el dia que marxava l'hivern.
ResponEliminaLa majoria són fetes a la pista que puja de Bruguera al Coll de Jou, als vessants del Taga.
La pluja sobre la pista d'avets nevats és prop del refugi forestal de Campelles.
L'última fotografia és justament el Taga, vist (amb una mica de teleobjectiu) des de Campelles. A l'hora de marxar és quan es va aclarir el just per fotografiar-lo.
Gràcies per l'interès Consol.
això de fer pasqua abans de rams si que és viure al límit del perill. Bona florida esperem, encara que l'aigua no ens hagi visitat massa
ResponEliminaAquesta frase tradicional de "fer pasqua abans de rams" l'he inclosa perquè moltes d'aquestes fotos van ser fetes el diumenge de Rams. Com que al Pirineu nevava i en canvi la plana estava florida...
ResponEliminaGràcies Joan pel comentari floral.
Boniques fotos Xavier, com sempre, però jo aquest any aquest hivern, no l'he vist pas, trobo que la tardor es va allargar molt i la primavera es va anticipar i l'hivern es va fer invisible enmig d'un temps més càlid del normal...Tu has estat de sort perquè has anat a la muntanya a investigar i l'has descobert ben nevadet i a més parlant amb la primavera, que ja no li caldrà posar color enlloc, perquè n'hi ha per tot arreu...Un hivern ben particular.
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
M'ha passat semblant a tu M. Roser. Hem trobat l'hivern la vigília i el dia que marxava. Gràcies per les valoracions.
EliminaLa poesia visual de les imatges i la poesia sensorial dels teus mots: són tant la mateixa cosa que em recorda allò del misteri de la Santíssima Trinitat però només amb dues persones! La foto de "plou sobre la neu", però que bella...!
ResponEliminaTinc grans records de Campelles; un amic meu, el físic i poeta David Jou hi té una casa, i quantes tardes irrepetibles, quanats poemes, quanta obra seva que s'ha forjat allà...! Amb tot, mai l'he conegut nevat així, aquell paisatge.
Esperem que aquesta primavera ens sigui benevolent, galana, carregada de promeses fetes realitat.
Bona nit, Xavier!
Quines amistats més poètiques que tens Montse!! I ho dic per en David Jou. He buscat a la xarxa i he trobat molt de material.
EliminaGràcies pels teus desigs per aquesta primavera. Que es facin realitat per a tu també.
Riu de Sagrades emocions.
ResponEliminaUna Abraçada.
Que segueixin fluint les emocions. Gràcies Olga i Carles. Com un riu.
EliminaSegur que farà molt bona feina la Primavera! Omplirà de color i de flors prats i boscúries i inspirarà als poetes bells poemes.
ResponEliminaI, sense poder-ho evitar, ens prodigarà al·lèrgies, astènies i desequilibris emocionals. Ai, la Primavera...és tan jove!
Glòria, tant de bo aquesta primavera només ens dugui les seves propietats amables, poètiques i positives i ens estalviï les més traumàtiques i negatives.
EliminaAquest any sí que l'hivern ha passat com si res, fins hi tot semblen les teves fotos d'un altre any. (que per cert són precioses) Hi ha coses que sempre hi són i, en conseqüència, gairebé no te n’adones de la seva presència, només ocasionalment et criden l’atenció. Això em passa, entre moltes altres coses, amb la ginesta. És una planta tan habitual, tan corrent, tant de tota la vida, que gairebé no m’hi fixo. Potser és una de les coses que el poeta tenia present quan la va triar per començar el seu assaig:
ResponEliminaAra digueu: “La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Ja ho explicat més amunt. Són fetes al Ripollès els dies exactes del canvi d'estació.
EliminaQuina flaire la ginesta. Juntament amb les roselles, l'Espriu pintava la primavera amb els colors de la bandera catalana.
Gràcies Josep per recordar aquest bell poema.
Sort que amb això del canvi climàtic la primavera ho té cada vegada més fàcil
ResponEliminaNo te'n refiïs de la primavera Pons. Encara ens pot donar alguna sorpresa!
EliminaTots els colors del verd...i d'aquí dos dies Sant Jordi, i d'aquí tres Sant Joan.....i anar fent.
ResponEliminaCorres molt Francesc... Que vas amb bicicleta avui? De Sant Jordi a Sant Joan hem de veure florir molts camps.
ResponEliminaPosem color, Xavier.
ResponEliminatu ets color de primavera.
Abraçada, oi que si?
Com m'hauria agradat veure nuvolades de pluja o de tempesta... ¿en portarà la primavera que tan bellament descrius?
Elimina¿Sempre és jove, la primavera, o ve carregada d'experiència de segles?
En tot cas, una preciosa faula il·lustrada, Jordi.
No sé quin és el color que em correspon de la primavera Fanal Blau. El blau m'agrada. També el roig. I el verd, el groc, el lila... no acabaríem mai! L'abraçada acolorida. Gràcies Marta.
EliminaOlga, aquestes fotografies són del cap de setmana del diumenge de rams, i pel que m'han dit les pluges van ser generals a tot Catalunya. Com a mínim a Barcelona també hi va ploure, potser No van arribar més avall?
EliminaPotser sí que la primavera té experiència de segles, però quan arriba encara no ho sap.
Gràcies per dir-ne faula Olga.
(Sóc Pujol, però no Jordi. A molta gent els passa de dir-me Jordi. El que no sóc segur és Ferrusola...)
Xavier, espero que a tu especialment et torni la primavera.
ResponEliminaMoltes gràcies Helena: ho has encertat!! El teu desig es compleix.
EliminaAra si que podem dir que l'hivern es fora del tot!!! fins que torni.....anar fent.
ResponEliminaGràcies Francesc. Esperem fer moltes coses abans no torni.
EliminaAvui l'hivern sembla que vulgui reviscolar-se.
ResponEliminaPerò no.
Et tornarà la primavera.
Retorna la primavera amb totes les seves virtuts. Gràcies Jordi, reviscolem amb la natura.
ResponEliminaimpregnada de poesia m'he quedat Xavier .....un relat-diàleg entre l'hivern i la primavera deliciós .....
ResponEliminaGràcies Elfree. ës una bona cosa, estar impregnada de poesia. Aprofita-ho!
Elimina