Quan no hi ha sol els
rellotges s’aturen.
El nostre sol de cada dia...
Ara és l’hora d’espolsar-se la
son.
Ara és el moment de seguir amb
el somni.
Són quarts de pedra, és l’hora
de la llibertat.
Ara és l’hora de la migdiada,
amor meu.
“Sonen campanes a l’ermita”
Com pot entrar la lluna als
nostres cors si no en té la clau? El rellotge de lluna il·lumina el nostre
despertar.
El vent de la passió belluga
les branques i ha anat esfilagarsant els núvols del cel del capvespre, com qui
retira les blondes i els encaixos d’un vestit de núvia. El rellotge de lluna ens
regala unes hores.
Bona col·lecció!
ResponEliminaSempre m'han agradat aquest rellotges de sol, però els de lluna que ens mostres tenen molta màgia també, potser per això no necessita clau per entrar. ;)
Aferradetes i molt bona nit.
Si ho dius tu que la lluna no necessita clau per entrar és que és així. Gracis Lluna per sa teva màgia.
EliminaM'encanten els rellotges de sol, jo en tenia un a la terrassa , però un dia el vaig portar a l'escola i la canalla me'l van trencar...
ResponEliminaNo havia vist mai un rellotge de sol i de lluna, segurament amb lluna plena, bé pot funcionar...
"Moltes campanes sonen ja;
és l'ermità el qui les gronxa
i el ventijol les fa cantar"...
Bona nit, Xavier.
"Nang, nang, nang, toquen a alegria
Eliminanang, nang, nang, són de veritat...,"
Connectem M. Roser. Gràcies pel ventijol musical.
Que macos els rellotges de sol! Els de lluna els acabo de descobrir...
ResponEliminaMolt romàntic aquests post... I l'última foto m'enamora, quins colors més bonics.
No m'estranya que hagis coincidit amb els colors de l'última foto. Són branques sota el cel de Collserola. Gràcies Carme per la teva mirada.
EliminaQuina col·lecció de rellotges tens, i alguns de llunàtics! Aquestes fotos semblen vingudes d'un altre temps.
ResponEliminaAltres temps, de quan les hores les mesurava el sol.
EliminaGràcies Xexu per la teva bona lluna.
"Com pot entrar la lluna als nostres cors si no en té la clau?": m'has fet pensar molt. La lluna no té la clau perquè la seva llum és manllevada del sol. Però tot i això, crec que hi entra, als nostres cors.
ResponEliminaEls teus pensaments se m'encomanen Helena. Gràcies per ampliar-los.
EliminaDesprés de llegir aquest post, m'he quedat també amb la pregunta que comenta l'Helena: "Com pot entrar la lluna als nostres cors si no en té la clau?" Molt senzillament: els cors, delerosos d'ella, han deixat la porta oberta expressament!
ResponEliminaUna abraçada, Xavier!
Obrim portes i finestres del cor a la llum (i als encants) de la lluna.
EliminaGràcies Montse perquè tu sempre tens les portes obertes.
Amb lluna o sol el temps passa. És agradable constatar el seu pas amb aquests vells -i bells- rellotges de sol.
ResponEliminaEls rellotges de lluna són una descoberta, gràcies Xavier. Quan la lluna faci el ple miraré quina hora és.
:-)
Són dos quarts de lluna tocats. Gràcies a tu també, Glòria per les teves constatacions.
EliminaL'avantatge d'aquests rellotges tan bonics és que no passa el temps,sobretot quan no fa sol ! :-)
ResponEliminaMoltes hores dels dia els rellotges de sol s'aturen. Encara sort que la lluna dóna corda a la nit.
EliminaGràcies Joan... parlant de tot, tens hora?
Hora nova o... hora vella ? ;-)
EliminaEl rellotge de lluna és tan incert, tan llunàtic! ës el que ens fa estar ara eufòrics o tristos. Si no jugues tan a l'amagada, seria diferent.
ResponEliminaSón dos quarts de lluna. L'hora bruixa. Gràcies Teresa pel raig de lluna.
EliminaLes fotografies del rellotge de lluna em semblen imatges poètiques.
ResponEliminaSi el rellotge de lluna et sembla poètic, necessitem una poetessa com tu, Consol, per a que pugis a donar-li corda.
Eliminamolt bona col·lecció, però el que té mèrit és el qui va pintar els de la lluna....no paro de pensar en l'escala per arribar-hi
ResponEliminaSuposem que l'escala la devien posar una nit de lluna nova i no els vàrem veure.
EliminaGràcies Joan per intentar arribar-hi.
Poesia en imatges, poesia escrita i filosofia del temps.
ResponEliminaGràcies!!
Gràcies a tu filòsof de la vida.
Eliminaarribo a misses dites però ha valgut la pena ....un artista estàs fet ...m'agraden les imatges dels rellotges i els mots
ResponEliminaHi ha més dies que misses Elfree. Gràcies per consultar l'hora aquí.
EliminaNo sabia que hi hagués rellotges de lluna. I bona pregunta, la teua, com pot la lluna entrar als nostres cors? Potser sí que la té, la clau, però on l'amaga?
ResponEliminaPotser la lluna amaga la clau a la seva cara oculta.
ResponEliminaGràcies per guardar el misteri Novesflors.
Això sí que és un recorregut pel temps - mesurat -. M'agrada que hi hagis afegit aquests rellotges de lluna. Per cert, en quin cel els has fotografiat?
ResponEliminaAixò sí que és un recorregut pel temps - mesurat -. M'agrada que hi hagis afegit aquests rellotges de lluna. Per cert, en quin cel els has fotografiat?
ResponEliminaJa que ho vols saber, el primer rellotge de lluna que apareix és de matinada, al Moll de Barcelona des del Portal de la Pau i el segon al capvespre, a Collserola, prop de Santa Creu d'Olorda.
EliminaGràcies Teresa per l'interès.