Em
llevo d’hora i sense trencar el silenci, camino pels carrers d’Ulldemolins. El
sol ha escampat una boira suau matinera. El campanar parroquial d’Ulldemolins
segueix dret un dia més.
El
bar és tancat, els carrers buits de gent. Les orenetes treballen. Les que ja
tenen el niu acabat descansen, les que l’estan construint, o reconstruint, no
paren.
On deuen anar a buscar el fang?
S’endevina
que avui farà un dia brillant.
Ahir
al capvespre vaig estar tot sol al saüquer de Fontalba. No en vaig tenir prou.
Tinc ganes de tornar-hi, i d’una manera diferent. Amb la llum del matí i
acompanyat.
Em
guardo l’instant del raig del safareig. Un raig d’instants que va omplint el
matí.
Un matí que val per un dia. El millor dia de la setmana, la millor
setmana del mes, el millor mes de l’any, el millor any de la vida...
Diuen
que segones parts no són mai bones.
El
saüquer de Fontalba desmenteix aquesta dita. El Montsant n’és testimoni.
" Em llevo d'hora"...Aquest començament és tota una declaració d'intencions!
ResponEliminaDoncs si anaves a peu, devies fer unes quantes hores de camí. M'encanta veure com les orenetes fan el niu, l'instint dels animals és meravellós. I aquesta munió de roselles? Mare meva quina vermelló en contrast amb el verd que tenen a la vora...I aquesta doll d'aigua que fa venir ganes de refrescar-se, ara que el sol ja comença a picar...Tot plegat ben bonic!
Petonets, Xavier.
No cal caminar gaire. No ho vaig cronometrar, però el saüquer de Fontalba és a una mitja hora d'Ulldemolins. A la tornada fa una mica de pujada. Malgrat el verdet, l'aigua del safareig és molt neta. Gràcies per les aportacions M. Roser.
EliminaAvui em quedo la del raig d'aigua del safareig i la del vermell de roselles, que amb la del post anterior fan tres. Et dec dos euros! ;)
ResponEliminaAquest saüquer és realment espectacular, sembla un arbre!!!
Finalment he decidit no cobrar les fotos. Gràcies igualment per quedar-te-les, Carme. Jo em creia que el saüquer era un arbre, fins que una persona que hi entén de botànica em va dir que era un arbust.
EliminaMare meua quins paisatges! No sabria quin triar. Me'ls quede tots. Encara que el de les orenetes...m'agraden molt les orenetes.
ResponEliminaEncara que el refrany és savi, les oportunitats es presenten i cal agafar-les: un paisayge com aquest ho pot beneir tot.
EliminaUna abraçada.
Mari, coincidim amb les orenetes. A mi també m'agarada molt observar-les, escoltar-les. Des de ben petit.
EliminaOlga, m'agrada aquest pensament que fas: les benediccions que rebem del paisatge són una oportunitat. Gràcies per fer-lo aquí.
Elimina"les primaveres que ens salven", a mi em salven les teves paraules.
ResponEliminaGràcies Helena.... estem salvats!!
EliminaEt fots unes passejades... quina sort de tenir el temps i les ganes!
ResponEliminaSortim menys que voldria. També ens costa trobar el temps per fer-les. He de reconèixer que les ganes no les hem de buscar gaire. Gràcies Xexu.
EliminaSí, Xavier, quanta llum fan les flors! I quanta llum fa la Vida, quan se sap assaborir-la... Fantàstiques imatges!
ResponEliminaPrimaveres paral·leles Galionar, al Priorat o a Boí. Gràcies per l'amor a la vida que tens Montse, l'encomanes. Hem estat de sort.
EliminaNo m'estranya que un matí valgui per un dia, fins i tot per més, amb aquests paisatges. Però he de dir que també cal saber mirar-ho i tu en saps.
ResponEliminaNo puc triar cap foto, m'agraden totes!
Aferradetes i bona nit.
Me pareix que tu també saps mirar els paisatges Lluna. Queda't totes les fotos, si vols. I gràcies per fer-ho.
EliminaTodas las fotos son diferentes y todas tienen una belleza diferente. Quins paisajes tan bonics, Xavier.
ResponEliminaPer explicar tots els noms d'aquesta planta que a la primavera omple de delicades flors vermell escarlata els nostres conreus, per a desesperació dels llauradors que només voldrien veure-hi créixer l'ordi, la civada o el blat.
Abans, però, deixa'm dir, per si algú no ho sap, que aquesta planta de la família de papaveràcies que duu per nom rosella, està directament emparentada amb el malastruc –cascall, adormidera- en castellà-, de la mateixa família de les papaveràcies. Val a dir, parlant en propietat, que cap planta de les que existeixen al camp és funesta per ella mateixa, tot depèn de l'ús que en fem nosaltres. A la natura, totes les plantes són necessàries i totes compleixen la seva funció. be que ho saps
És productora de làtex i rica en alcaloides (morfina, codeïna, papaverina, narcotina i narceïna) i de la qual se n'extreu l'opi.
Deixem el cascall i tornem a la innocent rosella. Poso tot seguit els noms amb què es coneix aquesta planta, segons la contrada en què ens trobem. Una exhaustiva relació que avui tenim gràcies a la figura i al treball de Francesc Masclans, autor de la impagable guia "Els noms de les plantes als Països Catalans).
Sinònims: roella, a la Pobla de Segur, Senterada (al Pallars Jussà), Maials, Almatret (al Segrià), Cervià (a les Garrigues), Cervera (a la Segarra), Montmell (al Baix Penedès), Rossell, Fredes (al Baix Maestrat), Agramunt (a l'Urgell), Cabassers (al Priorat); rovella, a Santa Coloma de Queralt (a la Conca de Barberà), Bellprat (a Anoia), Pradell de la Teixeta (al Priorat); roguella, a Calladrons (a la Baixa Ribagorça); ronsella, a Carlet (a la Ribera Alta); roseller (Dicc. Moll);rosellera (Dicc. Moll); gallaret (Dicc. Fabra); gaigallaret, Oix (a la Garrotxa); gallet(Mallorca); gall (Pallars Sobirà, PLA); lloca (País Valencià, Dicc. Moll); cacaraquec,cararequec (illes Balers, BARC.); coquerecoc (La Selva, LLENçA); quequerequec (Tarragonès, Baix Penedès, MASCLANS); quicaraquic (Baix Empordà, MASCLANS); quicaracoc(el Maresme, MASCLANS); quiquiriquic (Dicc. Fabra); pipiripip (Dicc. Fabra); quiquiricall(Conca de Tremp, MASCLANS); peperepep (Tremp. A. CLOTET); paramà (Dicc. Fabra; la Garrotxa, VAYR.); paparota (Dicc. Fabra; Terrassa, CAD.); papariu (l'Alguer, COSSU); puput(Castellserà, a l'Urgell, MASCLANS); badabadoc (Dicc. Fabra); ababolera (Fraga, al Baix Cinca, GRIERA); babol (Dicc. Fabra); caputxí (Dicc. Fabra; la Noguera, CAD.); monges(Pradell de la Teixeta i Cabassers, al Priorat); màpola (la Llacuna, a Anoia, MASCLANS);ganfanó (GRIERA); vermelló (Dicc. Moll). Papaver rhoeas (i espècies congèneres afins), família de les papaveràcies.
Perdona l'extensió, però quan veig una rosella sempre penso que deu ser la que més noms té.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies per aquestes explicacions tan exhaustives Josep.
EliminaCasualment el nom que cites, Francesc Masclans, va néixer a Sants i era amic dels meus avis. Alguns dels seus descendents segueixen vivint a Sants.
les segones parts no sempre són bones, però hi ha vegades que si hi ha quedat ben demostrat
ResponEliminaGràcies Joan. Algun dia haurem de provar de fer una tercera part, a veure què passa.
Eliminapreciós encara més ....gràcies xavier! ens transportes a racons i paratges bellíssims de la nostra terra
ResponEliminaGràcies a tu Elfree, per les teves valoracions.
EliminaEstic segur que la ruta va ser més bella encara que el que podem veure a aquest magnífic reportatge fotogràfic. Ben acompanyat -a més- de les teues paraules.
ResponEliminaVicent
Al natural tot millora. Les olors no se senten entre paraules, els cants dels ocells, no es veu a les fotografies. Gràcies Vicent, per acompanyar-nos tu, a l'excursió.
EliminaTots anem plens de segones i terceres parts que han estat més que bones i en ocasions extraordinàries.
ResponEliminaGràcies per aquestes cròniques, acompanyades d'imatge, del territori i la ciutat comtal.
I si convé en farem una quarta part. Si les cròniques i les imatges et fan companyia és perquè sempre hi ets. Gràcies a tu Francesc.
EliminaExcel·lent segona part! Si al capvespre era preciós al matí encara ho és més. Quina llum i quin color ens regala aquest dia qualsevol d'una primavera qualsevol!
ResponElimina;)
Gràcies per gaudir, tu també Glòria, d'aquesta llum de primavera.
EliminaMira un camp de sang
ResponEliminaFas una comparació hiper-romàntica, Pons.
EliminaUna catifa de Corpus
Estimat Xavier, salir de paseo a través de tu blog por estos sitios tan y tan bonitos, me dan la impresión de estar acompañandote, huelo todos esos aromas del campo y se me "ensancha" (los pulmones ...) no, aunque suene a cursi, EL ALMA y eso lo sabemos muy bien "los de ciudad".-
ResponEliminaUn saludo grande.-
No sona cursi. No sé on la tinc, però davant les meravelles de la naturalesa, a mi també se m'eixampla l'ànima. Igual com, davant d'una vivència negativa o d'una injustícia, ens fa mal l'ànima.
EliminaEn entenem perfectament J. Antonio. Gràcies