A
l’aigua uns pètals
El sol
de juny arriba.
S’allarga
el dia.
L’herba
és ben viva.
Respira
entre llambordes,
com
tots nosaltres.
Les
aules buides
esperen
que els alumnes
les
il·luminin.
L’aigua
emmiralla
la
barca que reposa.
Veles
plegades.
Floretes
grogues
encatifen
el terra,
sota
l’acàcia.
Nit de
silenci
que al
matí es trenca,
quan
les flors cauen.
L’alta
palmera
el cel
desentrenyina,
com un
plomall.
El sol
es lleva
Xisclen
les orenetes
La
lluna minva.
Matí
de sol.
Tots
els colors s’enlairen
a un
cel de calma.
El
groc dibuixa
la
flor de Barcelona,
després
del xàfec.
Ella
em proposa
passar
una bona estona,
al joc
de l’oca.
Ciutat
amable,
a la
plaça hi ha un taxi,
i una
bandera.
El sol
es pinta
com la
flor de l’acàcia.
El juny s’acaba.
El juny s’acaba.
Precioses fotos i haikus per acomiadar el juny...
ResponEliminaLa del groc dibuixant la flor de les llambordes de Barcelona...m'enamora.
Passo un momentet a desitjar-te un bon començament de juliol, acompanyat, no podria ser d'una altra manera, d'una abraçada que t'arribi.
Gràcies per l'abraçada i els bons desitjos Fanal. Jo també desitjo que t'arribin els meus.
EliminaAvui costa de triar perquè n'hi ha moltes que m'agraden... Però mslgrat tot trio la de la catifa de pètals sota les acàcies.....
ResponEliminaDels haikus, què podria dir-te? Que són molt ben trobats pet fer parella amb la imatge...
La catifa groga és a molts indrets durant el juny, ja ho saps. La foto a que et refereixes és del matí del 26 J, a una plaça de les Corts.
EliminaGràcies Carme, per llegir els haikus tan benèvolament.
Fotasses. Espectaculars totes elles. Caram, quina traça. M'ha agradat especialment la de les rajoles amb flors, no sé per què, però la trobo preciosa. Ens pintes una ciutat deserta en la que es poden veure tots aquests tresors, no vull ni pensar a es hores que hi passes, i déu n'hi do la distància entre el lloc d'una foto i altra... són totes del mateix dia? Entenc que la de Sant Jaume és del dia 28...
ResponEliminaGràcies Xexu. Les fotografies s'han fet al llarg del mes de juny. Lògicament el dia que fotografio la Barceloneta és un altre que el del Parc de la Ciutadella, per exemple.
EliminaHas encertat la fotografia de la plaça Sant Jaume. La bandera dels colors de l'iris la van penjar a l'Ajuntament de Barcelona (també en front, al Palau de la Generalitat) el 28 i la fotografia és del matí del 29, just abans de que la despengessin.
Precioses les fotos i els haikus que les acompanyen. Hui triaré la darrera. Me la quede.
ResponEliminaVa ser una sort que la gavina passés tant a prop de la càmera. Gràcies Mari.
Eliminaque maco!!
ResponEliminaa mi m'atrau la segona imatge i el text que l'acompanya
i saps que?
ja estic expectant aviam que veuràs el juliol !!
una abraçada
Aquella herba tan ben pentinada és del Passeig de Sant Joan prop de la plaça Tetuan.
EliminaEl Juliol? No sabem què ens portarà. Ho buscarem. Gràcies Sargantana.
Les imatges i els poemes ens conviden a passejar per Barcelona. Moltes gràcies.
ResponEliminaMoltes gràcies a tu Consol, per la companyia en el passeig.
EliminaPrecioses fotos de finals de juny i molt ben acompanyades pels bonics haikus, que veig que t'has agafat a la valenta això de fer-ne...jo em quedo la darrera parella!
ResponEliminaAvui a Barcelona ha nevat neu groga...
Bon començament de juliol, Xavier.
Sí que les flors de l'acàcia són com flocs de neu groga. Gràcies M. Roser, que tu també tinguis un bon juriol.
EliminaJo també pensava que aquests arbres de floretes grogues eren acàcies, però ja em van dir que no, crec que fra Miquel, no sé si el coneixes, del blog Llibre Primer:
ResponEliminahttp://noves-flors.blogspot.com.es/2009/06/lacacia-que-no-era-acacia.html
No aconsegueixo entrar a l'adreça que proposes. Si no són acàcies som moltíssims els que anem errats, i des de fa molts anys. En algunes zones del Gironès i l'Empordà en diuen ascàcies.
ResponEliminaGràcies Novesflors per la informació.
Hi ha molts escrits que parlen de les acàcies de la plaça de Sant Felip Neri.
EliminaPer això comento que si no són acàcies, l'error ve de molts anys enrere.
Va ser tu mateix qui va col·locar les floretes grogues sobre les línies de les rajoles?.
ResponEliminaNomés hi vaig ajudar.
EliminaLes floretes cauen. Després va venir un xàfec de matinada i les va inserir als solcs dels panots. L'únic que vaig fer va ser retirar alguna floreta que, desordenadament, estava on no havia d'estar. Si em va venir al cap fer la fotografia va ser perquè més de la meitat de la feina ja l'havia fet la pluja.
Gràcies (observador) Pons
Et superes dia a dia d'aquest mes de juny, Xavier. Fantàstic l'efecte en la vista i les emocions d'una seguidora teva.
ResponEliminaVaig néixer un dia del mes de juny. Sóc deutor dels seus colors. Moltes gràcies Helena per seguir aquest blog.
EliminaEl Juny s'ha acabat,però...,les teves passejades quedaran aquí !
ResponEliminaLa imatge de la barca que reposa,té una llum preciosa! :-)
Gràcies Joan. De tant en tant cal aturar-se a contemplar la llum i a reposar.
EliminaM'agraden totes, posats a triar-ne alguna sens dubte la de la flor de Barcelona. La de la plaça Sant Felip Neri també és preciosa.
ResponEliminaEts un gran fotògraf, Xavier, amb una gran sensibilitat per captar la bellesa de les coses i els llocs que ens envolten.
I a demés, poeta!
Quantes gràcies t'he de donar Glòria, per les teves paraules. Les que has deixat aquí i les que fas ordinàriament.
Eliminaun plaer pels sentits visitar el teu blog xavier, esplèndides fotografies que em fan estimar encara més la meva ciutat
ResponEliminaÉs una sort saber apreciar i estimar la ciutat on es viu. Gràcies Elfree per dir-ho aquí.
EliminaQui pogués volar com una gavina per aquest cel crepuscular...! Contemplant les teves imatges és com si haguéssim complert una part del somni. Gràcies una vegada més per apropar-nos tanta bellesa, Xavier!
ResponEliminaEls colors de la matinada i de la tarda, fotogràficament s'assemblen. En el cas del de la gavina és el del matí.
EliminaGràcies Montse per haver tingut aquí aquest bell somni del que parles.
La ciutat esquitxada de natura acomiada el juny. El groc, el verd, el roig, tots els colors de l'Arc de Sant Martí l'acompanyen. Bonic, bonic!
ResponEliminaÉs el romanticisme total: trobar els efectes de la natura en els racons de la ciutat. Ciutat i natura es complementen. Gràcies Teresa pels colors que anomenes.
EliminaAra sé qui ets, l'encarregat de posar els carrers, per això llueixen els colors i acaronen les paraules.
ResponEliminaBen viscut el juny, anem cap el juliol.
Aferradetes, Xavier.
La majoria de dies els carrers ja estan posats, sempre hi ha algú que ha passat abans. Però la sorpresa es manté, cada matinada és diferent, cada carrer fa la seva olor, cada cel té la seva llum.
EliminaGràcies pels desigs de juliol Lluna, els tindrem presents.
ets l'o de l'admiració.
ResponEliminaI més ;-)*
Gràcies Cantireta. Tu com sempre: a raig!
EliminaLa del sol i la lluna és des del Teatre Lliure? És molt maca, m'hi fa pensar... deu ser xulo ser un fotopoeta ;)
ResponEliminaPrimer premi Sara: és l'arc del Teatre LLiure, crec que abans formava part de l'antic Mercat de les Flors. Gràcies per fixar-t'hi tant.
EliminaYep!
EliminaAquesta llum matinera i de juny que fina , és preciosa.
ResponEliminaA la darrera fotografia la gavina marxa, com el juny. Gràcies Teresa per aquesta frase tan amable.
Elimina