Saüquer de maig

Una tarda de maig, passejo pels camins d’Ulldemolins. Busco un saüquer, el de Fontalba, que m’han dit que és catalogat com a “arbre” monumental.

  Tinc la sort de perdre’m i així tardo més a arribar-hi. No tempto la sort i demano a un ulldemolinenc amb qui ens creuem, que m’orienti. Em diu que vaig per bon camí, que és just al costat de dos pollancres molt alts.

 Sembla que ell ha acabat la jornada i se’n torna a casa.  A mi encara em queda feina per fer: deixar-me captivar per la llum de la tarda i olorar el capvespre.

    M’endinso a la llum de tarda. L’aire de maig és deliciós: fresc sense ser fred. Una mica càlid sense ser calent. Fa olor de camps florits, de farigola i altres herbes, de terra treballada, de frescor de riu. Unes olors que em transporten a una tarda d’estiu, de les que aviat gaudirem.

  En arribar als pollancres, no acabo de veure el saüquer i li pregunto a una dona que va per un camí que s’allunya dels pollancres. És una dona amable: m’indica que “és aquí mateix”.

  Ella s’adona que porto una càmera fotogràfica penjant del coll: “si vol fer la fotografia amb la llum a favor” - m’aconsella - ” vagi a la part de darrera, però no trepitgi l’hort, que és meu”. I segueix el seu camí.

Tal com ha dit la pagesa, la llum és a favor, tot i que el sol ja no toca en aquest racó. 

  Les tomaqueres estan nesprades amb les canyes que tothom sap construir... excepte jo. 

    Enfoco una flor del saüquer. Faig cas a la pagesa i faig la fotografia... sense trepitjar l’hort. 

  Encara que no m’hagués demanat que no el trepitgés, crec que tampoc no ho hauria fet.

    Se sent el so d’un raig d’aigua. Junt amb el cant d’algun ocell, és la música de fons d’aquesta tarda. El raig manté un safareig ben ple. D’aigua i de verdet.

  Torno a poc a poc. Com que ara és segur que no em perdré, allargo la tornada. M’aturo a mirar l’aigua del riu Teix de ben a prop, i la darrera llum, que pinta les roques del Montsant. 

  Els núvols envolten la carena per on s’ha amagat el sol. En poca estona un cel que era pràcticament serè s’ennuvola de colors. 

    Diuen que hi ha gent molt rica, que té terra a l’Havana. Jo avui tinc un cel a Ulldemolins. Me’l volen vendre per un euro. Llàstima que avui no duc el moneder a sobre.
   I la llum s’apaga lentament.