dijous, 16 de juny de 2016

Matinades i haikus, making off

   Fa uns quants mesos que per anar a treballar ho faig pel camí més llarg. Jo que no sóc poeta i tinc uns coneixements de la tradició i filosofia japonesa de nivell de principiant, tinc la barra de fer haikus. Diuen que la ignorància és molt atrevida.
    L’acompanyo d’una fotografia. O és a l’inrevés, i és el haiku el que acompanya la fotografia? Gairebé sempre primer és la fotografia i després el haiku. És la combinació de la natura amb el paisatge urbà.
    L'ocell vigila
el naixement del dia.
Està encisat.
(M. Roser Algué)
  No tan sols el faig sinó que de bon matí, envio el haiku (fotografia inclosa) a algunes víctimes que tinc al wadsapp. Espero que no m’ho tinguin en compte.
   Retalls de llum
Solquen murs i finestres.
Duen el dia.

(Carme Rosanas)
O que facin com jo, i de nit tinguin el mòbil silenciat i lluny del dormitori, perquè fa un parell de mesos, havia enviat algun haiku quan encara era fosc.
  El juny és el mes amb els dies més llargs, i per d’hora que em llevi, quan surto al carrer ja hi ha llum de dia i el sol enlluerna aviat.
  Surto de Sants amb la bicicleta, i depenent del trajecte acostumo a passar per Hostafrancs, Poble Sec, Eixample, Raval i Barri Gòtic.
    Als carrers ens trobem els que anem a treballar amb els que tornen de gresca. I també amb els que corren o fan bicicleta per fer esport, que m’avancen, perquè sempre vaig badant.
   Els dies que el tomb és més llarg, arribo a la Barceloneta, el Poble Nou o la Ribera... Després haig de pedalar ràpid per no fer tard a la feina! I aleshores avanço els que fan fúting i els biciclistes esportius.
Un matí d’aire
Pentina nuvolades
Ben arrissades.

Cafè a la crema.
Les cadires l’esperen
al cafè Zurich.

Busques pastures
a les albes dels segles,
per sobreviure.

 L’infant somnia
que ha trobat la joguina,
que ahir va perdre.

 Deixen l’estela.
Avions que s’enlairen
A un cel de somnis.

 A mitja milla
un vidre fa la rata,
i ens enlluerna.

El sol arriba
i a l’aigua s’emmiralla,
el vell Neptú.

 Els acants creixen
entremig dels sepulcres.
Només silenci.

 Passeig de Gràcia
El silenci s’esquerda
Passa una moto.
Mai és prou blanc.
El silenci s'esquerda
amb el poema.
(Helena Bonals)
Publicat per a

36 comentaris:

  1. Carme Rosanas16 de juny de 2016, a les 21:53

    Te'n deixo un, per la meva foto escollida d'avui que no en té cap:

    Retalls de llum
    Solquen murs i finestres.
    Duen el dia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol17 de juny de 2016, a les 8:34

      Gràcies per aquest haiku Carme. Si la fotografia de la plaça del rei no tenia haiku és perquè no me'n vaig sortir.
      Sóc principiant, però si aprofito bé el teu mestratge acabaré sabent-ne.

      Elimina
  2. Garbí2416 de juny de 2016, a les 22:03

    Potser els teus haikús no complexen normativa, tampoc t'ho sabria dir....però el que si sé és que sonen molt bé i estan molt ben acompanyats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol17 de juny de 2016, a les 8:38

      Pel que sé el haiku ha de versar principalment de la naturalesa, de les estacions de l'any... Si vius a una gran ciutat la inspiració, si n'hi ha, ve per altres camins.
      Gràcies per la teva valoració, Joan.

      Elimina
  3. sa lluna16 de juny de 2016, a les 23:05

    Uns haikus fets a mida, dic jo. ;)
    Poeta, fotògraf i bona gent, ho tens tot.

    Aferradetes i molt bona nit.

    ResponElimina
  4. sociedaddediletantes.blogspot.com.es17 de juny de 2016, a les 9:02

    Qué buen vivir y qué gozo transmite este paseo matinal

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol17 de juny de 2016, a les 9:38

      Gracias por tu compañía Casilda. Bienvenida al paseo matinal.

      Elimina
  5. Galionar17 de juny de 2016, a les 19:11

    Xavier, encara que no fessis versos ni fotografies, continuaries essent poeta, perquè crec que sempre n'has estat. Es porta a l'essència, això, al marge de les manifestacions externes. I per això copses amb tanta intensitat la bellesa de tot allò que t'envolta. I afortunats nosaltres, amb qui la comparteixes amb tanta generositat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de juny de 2016, a les 22:17

      És una sort comptar amb la teva companyia Galionar. Gràcies per aquestes paraules.

      Elimina
  6. novesflors17 de juny de 2016, a les 19:12

    A mi també m'agraden molt els haikus. Em quede amb el primer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de juny de 2016, a les 22:18

      Un cel ben pentinat. gràcies per la tria, Novesflors.

      Elimina
  7. M. Roser17 de juny de 2016, a les 21:55

    Boniques fotos com de costum i boniques paraules en forma de prosa o de poema (haikus). No és fàcil fer-ne, però veig que et surten molt bé, jo, els primers també els vaig fer aquí el bloc; de mica en mica vas agafant el "tranquillo"
    Pensa que ser poeta no només és fer versos, és una actitud davant la vida!
    Jo també te'n deixo un:
    L'ocell vigila
    el néixament del dia.
    Està encisat.

    Bon vespre Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de juny de 2016, a les 22:20

      Aquest haiku li va com anell al dit a la foto que has triat M. Roser. L'has enriquit, moltes gràcies.

      Elimina
  8. Glo.Bos.blog18 de juny de 2016, a les 0:16

    La Montse té raó. Ets un poeta. De les imatges i dels haikus, que segur que estan ben fets i a demés són preciosos. M'agrada especialment el de la joguina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de juny de 2016, a les 22:22

      Gràcies per triar la joguina Glòria. Quan un infant en perd una somnia en retrobar-la.

      Elimina
  9. Fent camí18 de juny de 2016, a les 1:34

    Boniques fotos com sempre, i els haikus, no sabria quin triar. Gràcies per compartir-los.

    ResponElimina
  10. Francesc Pujol Boira -cuina sense gluten18 de juny de 2016, a les 7:17

    Soc una de les anomenades per tu "víctimes", jo em considero privilegiat.
    Les fotos suen poesia i les paraules imatges.

    ResponElimina
  11. Teresa Duch19 de juny de 2016, a les 12:27

    Xavier, mentre esperava que arribessin els haikus, em meravellava que poguessis anar a treballar amb bicicleta i encara que poguessis fer un tomb adicional. Es nota que no pateixes l'estrés del trànsit de quatre rodes, no em preguntis perquè, però es nota. Ara que et conec, ho noto més. I dius "ignorància atrevida"? Jo diria modèstia excesiva. Que consti que jo tampoc no sóc poeta però el que has escrit m'has agradat. I també aquest reguitzell de fotos que em permeten seguir, sense ser-hi, com canvia de color Barcelona, hivern i estiu, a l'alba i a la nit. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de juny de 2016, a les 22:27

      Et dono la raó en això que dius de l'estrés de 2 rodes o de 4 rodes.
      Un cotxe pot córrer molt i quan el tràfec no li ho permet, i a sobre el conductor fa tard, lògicament s'estressa. La velocitat de les dues rodes és la ideal per contempla el que passa al voltant.
      Gràcies Teresa per les opinions que fas sobre les fotos i la poesia.

      Elimina
  12. Elfreelang19 de juny de 2016, a les 13:30

    ben agermanades es esplèndides imatges i els haikus , un geni ets Xavier

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol19 de juny de 2016, a les 22:28

      Gràcies Elfree, per mirar-te les fotos i llegir els haikus.

      Elimina
  13. microfragments19 de juny de 2016, a les 14:47

    No sigues tan modest. Els teus haikus són molt bonics! I també ho és la teua manera d'escriure en general, amb tocs de gràcia i de poesia.

    Vicent

    ResponElimina
  14. Olga i Carles (http://bellesaharmonia.blogspot.com19 de juny de 2016, a les 23:54

    Unes joies precioses tan de color com de lletra.

    Gràcies.

    ResponElimina
  15. Antoni Pujol20 de juny de 2016, a les 19:24

    Estic molt content de ser una de les victimes, que diariament, al voltant de dos cuarts de vuit, li arriba el teu WhatsApp.
    Com diu el Francesc, Som uns privilegiats !!

    ResponElimina
  16. xavier pujol20 de juny de 2016, a les 23:46

    Doncs gràcies Antoni. A veure quan dura la inspiració....

    ResponElimina
  17. Helena Bonals22 de juny de 2016, a les 11:38

    M'agrada molt l'últim. Jo diria:

    Mai és prou blanc.
    El silenci s'esquerda
    amb el poema.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol22 de juny de 2016, a les 19:49

      Molt en el teu estil Helena. Més literari i menys urbà. M'agrada com ho veus i servirà per tancar el post.
      Gràcies per l'aportació.

      Elimina
  18. Josep23 de juny de 2016, a les 13:58

    Xavier, vinc més tard que mai. Ho sento molt, vinc de seguida que puc.
    No en ser de fer tankes, i m'agradaria força. Aquí en deixo una, t'asseguro que la intenció és bona.

    Nu de núvols
    el haiku es revolta
    ara vol cantar

    O que facin com jo, i de nit tinguin el mòbil silenciat i lluny del dormitori, perquè fa un parell de mesos, havia enviat algun haiku quan encara era fosc.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol24 de juny de 2016, a les 22:20

      Gràcies Josep, un haiku molt original aquest que has fet.
      No t'amoïnis gota si algun dia no pots passar. Sé que fas activitats molt bones al teu poble, i el primer és el primer.

      Elimina
  19. Juan Antonio Torron Castro28 de juny de 2016, a les 13:32

    Xavier, sencillamente FANTÁSTICAS, felicitaciones.

    Un saludo grande.-

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol28 de juny de 2016, a les 20:05

      Jo també t'ho diré senzillament J. Antonio: Moltes gràcies!

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)