Fa
uns quants mesos que per anar a treballar ho faig pel camí més llarg. Jo que no
sóc poeta i tinc uns coneixements de la tradició i filosofia japonesa de nivell
de principiant, tinc la barra de fer haikus. Diuen que la ignorància és molt
atrevida.
L'ocell vigila
el naixement del dia.
Està encisat.
Està encisat.
(M. Roser Algué)
No tan sols el faig sinó que de bon matí, envio el haiku (fotografia
inclosa) a algunes víctimes que tinc al wadsapp. Espero que no m’ho tinguin en
compte.
Retalls de llum
Solquen murs i finestres.
Duen el dia.
Duen el dia.
(Carme Rosanas)
O que facin com jo, i de nit tinguin el mòbil silenciat i lluny del
dormitori, perquè fa un parell de mesos, havia enviat algun haiku quan encara
era fosc.
Surto de Sants amb la bicicleta, i depenent
del trajecte acostumo a passar per Hostafrancs, Poble Sec, Eixample, Raval i
Barri Gòtic.
Un
matí d’aire
Pentina
nuvolades
Ben
arrissades.
Cafè a
la crema.
Les
cadires l’esperen
al
cafè Zurich.
Busques
pastures
a les
albes dels segles,
per sobreviure.
L’infant
somnia
que ha
trobat la joguina,
que
ahir va perdre.
Deixen
l’estela.
Avions
que s’enlairen
A un
cel de somnis.
A
mitja milla
un
vidre fa la rata,
i ens
enlluerna.
El sol
arriba
i a
l’aigua s’emmiralla,
el
vell Neptú.
Els
acants creixen
entremig
dels sepulcres.
Només
silenci.
Passeig
de Gràcia
El
silenci s’esquerda
Passa
una moto.
Mai és prou blanc.
El silenci s'esquerda
amb el poema.
(Helena Bonals)
amb el poema.
(Helena Bonals)
Te'n deixo un, per la meva foto escollida d'avui que no en té cap:
ResponEliminaRetalls de llum
Solquen murs i finestres.
Duen el dia.
Gràcies per aquest haiku Carme. Si la fotografia de la plaça del rei no tenia haiku és perquè no me'n vaig sortir.
EliminaSóc principiant, però si aprofito bé el teu mestratge acabaré sabent-ne.
Potser els teus haikús no complexen normativa, tampoc t'ho sabria dir....però el que si sé és que sonen molt bé i estan molt ben acompanyats.
ResponEliminaPel que sé el haiku ha de versar principalment de la naturalesa, de les estacions de l'any... Si vius a una gran ciutat la inspiració, si n'hi ha, ve per altres camins.
EliminaGràcies per la teva valoració, Joan.
Uns haikus fets a mida, dic jo. ;)
ResponEliminaPoeta, fotògraf i bona gent, ho tens tot.
Aferradetes i molt bona nit.
Moltes gràcis sa Lluna per aquestes paraules.
EliminaQué buen vivir y qué gozo transmite este paseo matinal
ResponEliminaGracias por tu compañía Casilda. Bienvenida al paseo matinal.
EliminaGracias!
EliminaXavier, encara que no fessis versos ni fotografies, continuaries essent poeta, perquè crec que sempre n'has estat. Es porta a l'essència, això, al marge de les manifestacions externes. I per això copses amb tanta intensitat la bellesa de tot allò que t'envolta. I afortunats nosaltres, amb qui la comparteixes amb tanta generositat...
ResponEliminaÉs una sort comptar amb la teva companyia Galionar. Gràcies per aquestes paraules.
EliminaA mi també m'agraden molt els haikus. Em quede amb el primer.
ResponEliminaUn cel ben pentinat. gràcies per la tria, Novesflors.
EliminaBoniques fotos com de costum i boniques paraules en forma de prosa o de poema (haikus). No és fàcil fer-ne, però veig que et surten molt bé, jo, els primers també els vaig fer aquí el bloc; de mica en mica vas agafant el "tranquillo"
ResponEliminaPensa que ser poeta no només és fer versos, és una actitud davant la vida!
Jo també te'n deixo un:
L'ocell vigila
el néixament del dia.
Està encisat.
Bon vespre Xavier.
Aquest haiku li va com anell al dit a la foto que has triat M. Roser. L'has enriquit, moltes gràcies.
EliminaLa Montse té raó. Ets un poeta. De les imatges i dels haikus, que segur que estan ben fets i a demés són preciosos. M'agrada especialment el de la joguina.
ResponEliminaGràcies per triar la joguina Glòria. Quan un infant en perd una somnia en retrobar-la.
EliminaBoniques fotos com sempre, i els haikus, no sabria quin triar. Gràcies per compartir-los.
ResponEliminaTe'ls pots quedar tots, Mari. Gràcies.
EliminaSoc una de les anomenades per tu "víctimes", jo em considero privilegiat.
ResponEliminaLes fotos suen poesia i les paraules imatges.
Gràcies Francesc per la paciència.
EliminaXavier, mentre esperava que arribessin els haikus, em meravellava que poguessis anar a treballar amb bicicleta i encara que poguessis fer un tomb adicional. Es nota que no pateixes l'estrés del trànsit de quatre rodes, no em preguntis perquè, però es nota. Ara que et conec, ho noto més. I dius "ignorància atrevida"? Jo diria modèstia excesiva. Que consti que jo tampoc no sóc poeta però el que has escrit m'has agradat. I també aquest reguitzell de fotos que em permeten seguir, sense ser-hi, com canvia de color Barcelona, hivern i estiu, a l'alba i a la nit. Una abraçada!
ResponEliminaEt dono la raó en això que dius de l'estrés de 2 rodes o de 4 rodes.
EliminaUn cotxe pot córrer molt i quan el tràfec no li ho permet, i a sobre el conductor fa tard, lògicament s'estressa. La velocitat de les dues rodes és la ideal per contempla el que passa al voltant.
Gràcies Teresa per les opinions que fas sobre les fotos i la poesia.
ben agermanades es esplèndides imatges i els haikus , un geni ets Xavier
ResponEliminaGràcies Elfree, per mirar-te les fotos i llegir els haikus.
EliminaNo sigues tan modest. Els teus haikus són molt bonics! I també ho és la teua manera d'escriure en general, amb tocs de gràcia i de poesia.
ResponEliminaVicent
Quina sort que t'agradin Vicent. Moltes gràcies.
EliminaUnes joies precioses tan de color com de lletra.
ResponEliminaGràcies.
Gràcies a vosaltres Olga i Carles.
EliminaEstic molt content de ser una de les victimes, que diariament, al voltant de dos cuarts de vuit, li arriba el teu WhatsApp.
ResponEliminaCom diu el Francesc, Som uns privilegiats !!
Doncs gràcies Antoni. A veure quan dura la inspiració....
ResponEliminaM'agrada molt l'últim. Jo diria:
ResponEliminaMai és prou blanc.
El silenci s'esquerda
amb el poema.
Molt en el teu estil Helena. Més literari i menys urbà. M'agrada com ho veus i servirà per tancar el post.
EliminaGràcies per l'aportació.
Xavier, vinc més tard que mai. Ho sento molt, vinc de seguida que puc.
ResponEliminaNo en ser de fer tankes, i m'agradaria força. Aquí en deixo una, t'asseguro que la intenció és bona.
Nu de núvols
el haiku es revolta
ara vol cantar
O que facin com jo, i de nit tinguin el mòbil silenciat i lluny del dormitori, perquè fa un parell de mesos, havia enviat algun haiku quan encara era fosc.
Gràcies Josep, un haiku molt original aquest que has fet.
EliminaNo t'amoïnis gota si algun dia no pots passar. Sé que fas activitats molt bones al teu poble, i el primer és el primer.
Xavier, sencillamente FANTÁSTICAS, felicitaciones.
ResponEliminaUn saludo grande.-
Jo també t'ho diré senzillament J. Antonio: Moltes gràcies!
Elimina