Finals de maig al refugi de l’Angonella
d’Andorra, a 2.240 m.
Volem visitar els tres estanys d’Angonella.
El de Baix, és 50 metres més
amunt.
L’estany del Mig és a mig camí
de l’hivern i la primavera.
Hem pujat des del poble de
Llorts, i ja portem més de 900 metres de desnivell.
Es veu que a l’estiu aquests
estanys són molt freqüentats pels excursionistes.
L’estany de Dalt, encara glaçat,
és a 2.450 metres.
Entre setmana i en època de
desglaç no hi trobem ningú.
Només els XEF (Xavier, Enric i Francesc)
avui podem escoltar el crit d’una marmota que ja ha sortit del seu cau. No en trobem
cap, però en veiem el rastre.

Hi ha icebergs que s’han després
de la glacera.

Mentre els observem va passant
la tarda.

Algú diria: “no te la fotis!”
I encara afegiria: “per aquí no hi
passis!!”
És mes segur aquest pont.
L’endemà i, abans de deixar
Andorra, aprofitem per visitar un estany de Pessons.
Un altre estany de Pessons
reflecteix nuvolades de primavera. I la neu que es va fonent.