Explicaré la pujada a un cim. Aquest estiu, de bon
matí, vàrem fer una excursió als voltants d’Àreu...
- Perdoni
presidenta
- Fita,
per què em demana la paraula?
- Puc
canviar l’ordre del dia, deixar la muntanya i explicar una altra cosa que crec
que avui és més important?
- Té tot
el dret en l’ús de la seva paraula.
Em permetré la llibertat per, amb tot el respecte, dir-te de tu Carme.
Aquesta setmana molta gent ha patit per tu, Carme.
Quantes paraules agres has hagut d’escoltar. Per sort també n’has escoltat de
dolces. Em quedo amb la teva energia, Forçadell.
Em permetràs que vagi 5 anys enrere, al juliol del 2012, quan et vaig veure per primera vegada, a
Sants. Tot just començaves a ser coneguda, però ja havies fet molta feina.
Aleshores no vaig posar noms, pensant que la història els posaria.
L’any següent,
el 2013, vàrem coincidir a Àreu. Estaves preparant amb l’ANC la Via
Catalana cap a la Independència que
va ser un èxit a tot Catalunya.
A l’agost, encara no sabíem si es podria
completar sencera i per fer-ne propaganda a molts pobles i barris es feien
petites cadenes humanes. L’ANC del Pallars va preparar-ne una de molt original.
La cadena humana a la Pica d’Estats.
Vam acabar parlant de Verdaguer, vas dir que aquest
poema t’hi havia fet pensar.
Quan vam baixar de la Pica, ens esperaves a la
carpa que la gent d’Àreu va instal·lar al camp de futbol.
Ens vas dedicar unes paraules. Ja ens vas dir que l’èxit
cap a la independència depenia de nosaltres. És cert, el poble té la clau. I a
vegades necessitem persones que ens facin el guiatge.
No vas
tenir cap inconvenient per a que ens fessin una fotografia.
Ens
veiem demà passat, 11 de setembre, a Barcelona.
Força Karma! Força Dell!!
Molta sort en tota aquesta aventura. Ara va de bo. Escric des del País Valencià.
ResponEliminaVicent
Gràcies pels teus bons desitjos Vicent.
EliminaEn paraules del vostre i nostre Raimon:
"Però ara ací,
crec que també és ma casa,
i crec que puc dir-vos,
amb el cor obert,
a tots vosaltres: germans"
fantàstic reportatge i si un visca per la Carme Forcadell !!!! ena veiem el 11 !bé amb la gentada no crec perquè serem moltíssims!
ResponEliminaVisca la nostra presidenta! No sé si ens veurem Elfree, el que és segur és que ens sentirem. Gràcies
EliminaMira que atrevit tu demanar la paraula a la Carme Forcadell, he, he...Suposo que aleshores no devia pas pensar amb l'allau que li vindria a sobre! Saps jo també vaig pensar que el poema era d'en Verdaguer!
ResponEliminaBona Diada, Xavier.
Li he demanat la paraula a la presidenta perquè com a demòcrata que és sabia que me la concediria.
EliminaAmor a Verdaguer i a Forcadell.
Gràcies M. Roser
Tens raó porta molta feina feta la Carme Forcadell, són molts anys dedicada a la seva i nostra causa...
ResponEliminaL'agraïment per aquestes persones el sento profundament. Ens veiem l'11! I si no ens veiem ens hi sabem...
En aquest post, el que més he volgut fer és agrair a la presidenta Forcadell tota la feina que ha fet per ampliar els nostres drets democràtics. Més que desmerèixer els maleducats que li han fet la guitza. Ja s'ho trobaran.
EliminaSí que ens sabrem a prop Carme. L'11 de setembre i l'1 - O, gràcies.
Hi ha l'esforç de milers de persones anònimes que li han d'agrair l'efecte multiplicador que ella ha posat i segueix posant.
ResponEliminaAquest és el secret del nostre èxit. Els milions de persones anònimes. M'agrada que coincidim en l'efecte que ha produït Carme Forcadell. Efecte i afecte. Gràcies Rafel.
EliminaNo podies haver fet un post millor d'homenatge i agraïment a la Carme Forcadell. Ens sumem al sentiment i als desitjos! Gràcies, Xavier, gràcies, Carme, gràcies, Catalunya!
ResponEliminaGràcies Montse. Alguns diputats es queixaven que no els deixaven parlar i no callaven!! Tenim una gran presidenta que ens representa molt bé al nostre Parlament.
ResponEliminaDemà dilluns 11 de setembre, centenars de milers de persones al carrer li ho agrairem públicament.
Els seus ulls, a l'última fotografia, semblen cansats. De veritat que aquesta dona formidable ha de resistir molts embats, a més dels que ha resistit fins ara. I dels que es claven al cor i al cervell.
ResponEliminaFelicitats per haver-li fet costat amb aquest post magnífic, Xavier.
El 2013 les mans de les catalanes i els catalans es van unir en una quilomètrica sardana, des dels Pirineus fins més avall de l'Ebre. Una de les principals responsables d'aquella gesta va ser la Carme Forcadell. El dia de la foto dels ulls que veus cansats, faltaven uns 15 dies per la Via Catalana.
EliminaGràcies per afegir-te també, a fer costat a la presidenta del nostre Parlament, Olga.
Tot i que els mitjans espanyols --pràcticament els únics que podem seguir els valencians i valencianes-- no ens ho posen gens fàcil, som molts els qui des del Sud seguim els esdeveniments d'aquestes setmanes amb il·lusió i orgull. Hi ha qui no vol adonar-se'n, però ja heu canviat la història, i esteu només a un pas de guanyar definitivament el futur. Ens veiem allí, més prompte que tard... Salut i endavant!
ResponEliminaGràcies per aquesta opinió tan valuosa, Alfred. Certament alguns mitjans espanyols van repetint com un mantra, paraules com "ilegal" "golpe de estado". "dictadura" i altres adjectius més durs per a referir-se al anomenat "procés". I més durs encara els que ha hagut d'escoltar Carme Forcadell aquesta setmana.
EliminaVisca el País Valencià!!
Un post ben merescut, Xavier! En necessita i en té de força. I jugant amb les paraules com fas tu, esperem que aquest forcadell ens aculli i resisteixi els embats desfavorables. Que sigui sinònim d'esperit jove! Força Karma!
ResponEliminaNecessitem la Carme Forcadell i ella ens necessita a nosaltres. Sobretot després de la setmana tan decisiva que hem viscut, i del tracte, tan injust que ha hagut de patir per part de la premsa i televisions contràries a les nostres llibertats.
EliminaGràcies Teresa pel teu suport envers la presidenta.
S'acaben les paraules quan parlem de la Carme Forcadell. Una autèntica dama, una dona d'idees clares i voluntat de ferro. Haurem d'anar pensant com homenatjar-la, com agrair-li tot el que haurà fet per nosaltres. I callo perquè m'emociono, però només diré que és una sort que haguem caigut a les seves mans per avançar en la independència del nostre país. Gràcies per existir, Carme.
ResponEliminaCoincidim en tot el que tan bé expresses, Xexu. Gràcies.
EliminaA mi també em va emocionar veure-la aguantar tan dignament l'indigna pressió dels enemics de la democràcia.
demostrarem una vegada més que tenim un màster en manifestacions, que sabem el que volem i que ho aconseguirem.
ResponEliminaVisca la república catalana
Visca!!
EliminaFalten poques hores per la manifestació d'enguany i sabem que assolirem un nou èxit de convocatòria. Gràcies Joan
Ei Xavier, jo també vaig tenir l'honor de saludar i petonejar a la Carme Forcadell. Va ser a la feina, quan ella treballava pel Departament d'Ensenyament... quina gran feina que està fent pel país. Tot el meu reconeixement.
ResponEliminaQuan siguem una República el reconeixement haurà de ser a nivell nacional.
EliminaGràcies Risto, compartim honors. (Vaig treballar 3 anys al Departament d'ensenyament, entre el 2006 i el 2009: aleshores d'Educació)
Em sembla que es la primera vegada que et veig a l’altra banda de la càmera de fotos
ResponEliminaD'esquena guanyo.
EliminaAl post anterior: "La milla del sí" també aparec en el grup del cim del Monteixo.
La força dels polítics en relació amb la gent és, filosòficament parlant, com la de les idees en relació als sentits. Els necessitem, ens necessiten.
ResponEliminaEstic d'acord en això que dius de la necessitat mútua, Helena.
EliminaL'estima que sentim moltes persones envers la Carme Forcadell és semblant a la que tenim per Lluís Llach o la que teníem per la Muriel Casals. Va més enllà de la política.
Em trec el barret davant la Forcadell per la seva valentia i la seva coherència. És una dóna admirable.
ResponEliminaEstàs molt maco a la foto!
;-D
Gràcies Glòria. Tal com dius: valenta i coherent. I audaç, forta i intel·ligent.
ResponEliminaEtc.