- Et trobes bé?
- L'emoció
per l'1-O no et fa papallones a la panxa com quan eres adolescent? Com el títol
del llibre del Francesc?
- No et
passa que hi ha moments que decau una mica l'ànim (o l'ànima) i trobes que és
impossible?
- Després de la pluja sempre surt el sol.
- El
neo-franquisme (sense el neo) és molt atrevit.
- Malauradament
a tots els països hi ha traïdors. Catalunya no s’escapa de la seva quota.
- El
poble els reconeix i xiula els venuts allà on van.
- Els
que són increpats deuen tenir enveja de tots aquells que són aplaudits.
- La
veus gaire lluny?
- Qui
aconseguirà la República?
- Com
ho saps?
- L’1-O
ho sabrà tot el món!
- Brindem?
- Amb
una copa de “Costers del Monteixo”.
- T’ho
haig de tornar a dir?
- Sí...
- Sí!
Fas moltes preguntes en aquest post i no em voldria equivocar però crec que totes (excepte una) es poden contestar amb un SÍ.
ResponEliminaI doncs... SÍ, SÍ, SÍ, SÍ, SÍ, SÍ.... PERÒ un NO, no la veig gaire lluny...
Només podré votar una vegada i serà amb un sí. Dins d'aquest únic sí hi ha acumulats molts sí.
EliminaSi guanya el "sí" tots aquells nos que arrosseguem des de fa segles, s'esvairan.
Que la incertesa no ens faci tremolar, ni dubtar. Qualsevol incertesa és millor que les certeses que tenim actualment, aquests dies ho estem comprovant més que mai.
ResponEliminaEstem comprovant com es prohibeix el dret a reunir-se, el dret a rebre o a propagar informació, el dret a expressar-se... en definitiva intenten acabar amb alguns drets humans.
EliminaLes incerteses són de pensar si encara la poden fer més grossa.
Nosaltres sí que la farem gran!!
Tens raó, jo també penso que han arribat a l'extrem de vulnerar els drets humans i aquests quinze dies podrem comprovar quines maldats són capaços de fer...
ResponEliminaPenso que serà com abastar la lluna. Avui comentàva amb uns amics que quins polítics són capaços de jugar-se la llibertat i el patrimoni, per escoltar i respectar el què vol el poble???
Petonets, Xavier.
Hem estat una setmana fora. Els opressors s'estan superant.
EliminaAbastarem la lluna M. Roser
Cal mantenir encesa la flama de l'esperança que ens en sortirem. Però la por hi és, i és també ben real; els animals malferits poden ser extremadament perillosos, i així és com veig alguns dels qui van en contra dels nostres ideals... Costaran de passar, aquestes dues setmanes...
ResponEliminaPer cert, les imatges delicioses, com sempre, o més que com sempre!
Mantindrem la flama Montse.
Eliminai si de veritat guanyem que serveixi al mateix temps perquè la resta d'Espanya obri el ulls a abolir el feixisme
ResponEliminaEl feixisme té molta força Joan. Nosaltres encara més!
EliminaA mi em venen moltes ganes de xiular, escridassar, i fins i tot insultar a algun que va de demòcrata però que li cau l'etiqueta quan es tracta de permetre que el poble català decideixi el seu futur lliurement.
ResponEliminaEls traïdors al seu país algun dia se'n penediran d'haver-nos donat l'esquena.
EliminaD'on has tret aquestes dues fulles enganxades, una caiguda i l'altra verda? Una bona metàfora, segur que guanya la verda d'esperança!
ResponEliminaLes fulles són de la Vall Ferrera. L'esperança, sempre l'esperança Helena.
EliminaMolt bon Post, Xavier. Una abraçada gran!
ResponEliminaGràcies Josep. Entomo l'abraçada.
Eliminavaig de bòlit encara no t'havia llegit un gran post xavier ....votarem espero i cada dia la repressió de l'estat serà més gran hem de resistir
ResponEliminaEns ho posen difícil. Per evitar una papereta dins d'una urna, quantes armes, cotxes, furgonetes i vaixells estan enviant...
EliminaResistirem Elfree.
Tot el nostre món parla de l'1-O, eh que sí, Xavier? Les flors, la lluna, el bosc, els cars i els que s'estimen. El nostre desig ho impregna tot. Que corri més enllà encara, abans no ens facin callar. Només hem de resistir una setmana més i serem lliures.
ResponEliminaSí Teresa. Sí.
Elimina