diumenge, 21 de gener del 2018

Montserrat, encara

Llueix, brillant,
en les paraules d'ara,
el ric passat.
(Helena Bonals)
   Encara que ens sembli que el temps està aturat, el rellotge corre. Encara que el rellotge estigui aturat, el temps corre. El mirall ho delata. Unes olors et transporten enrere, mig segle enllà, allà on fa més de mitja vida. 
  Montserrat és la llum de sempre. És trobar una font d’aigua fresca després d’una llarga caminada.
     Montserrat són moments especials, sensacionals, impagables, subliminars. 
   Música gregoriana, la Salve montserratina cantada pels escolans o pels monjos. Campanes que ens arriben a través dels ressons dels turons. 
   Una immensa quietud, una solitud en companyia.
   Espiritualitat amb (o sense) fe divina. Pregàries agnòstiques.
Santa Impaciència! Feu-nos savis
Sant Dubte, feu-nos impacients!
Santa Paciència, feu-nos equilibrats.
  M’arriba al pensament la cançó “Criatura dolcíssima” de Joan Fuster i Lluís Llach, amb els seus acords mozartians inicials.
   Encarats al futur, mirem de reüll el passat.



20 comentaris:

  1. Xavier,
    Molt sorprenent aquest blanc i negre de les fotos, la penúltima ja ho era originalment, oi?
    I molt sorprenent que hagis inclòs el meu haiku. Tenim telepatia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Helena, estava pensant unes paraules per il·lustrar el tractament antic d'aquestes fotografies, quan he llegit el teu blog. A partir del haiku han aparegut les reflexions.
      La penúltima foto, aquest hivern fa 36 anys, i originàriament era en color.

      Elimina
    2. Doncs t'has inspirat molt i molt bé, Xavier! M'agrada molt el detall dels acords mozartians inicials, no ho sabia!

      Elimina
    3. La música i la interpretació de “Criatura dolcíssima” van a càrrec de Lluís LLach. La lletra és de Joan Fuster que era un gran admirador de Mozart. Per això, en la versió original i com a homenatge, Llach fa l'entrada de la cançó amb uns compassos de Mozart.

      Elimina
  2. Ara no em queda clar si les fotos són antigues o actuals. En tot cas, per la teva família sembla que no passa el temps quan sou a Montserrat, és un lloc especial que perdurarà per sempre per vosaltres. Qui sap si d'aquí a mig segle hi haurà noves fotos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les fotos són actuals Xexu, excepte, tal com li explico a l'Helena, la penúltima.
      De fa entre 40 i 50 anys en tinc moltes, en blanc i negre i diapositiva en color, però les hauria d'escanejar. Algun dia m'hi posaré. De moment em fa mandra i m'és més fàcil tractar les actuals. Les muntanyes no han canviat...

      Elimina
  3. Amb tantes anades a Montserrat deus tenir moltes fotos, algunes són molt boniques perquè són diferents a les que tothom fa...Jo en tinc unes quantes d'aquestes especials que em va deixar un amic i les guardo per a fer un post per la Mare de Déu de Montserrat!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que tinc fotos de Montserrat, M. Roser. Més les que el meu pare feia amb la seva "Regula". Les muntanyes no han canviat, però els afores del monestir, el cremallera, etc. són totalment diferents de fa 60 anys.

      Elimina
  4. És emocionant aquest post. Em sembla que sempre t'ho dic, o al menys moltes vegades, però és que es veritat. La penúltima foto encara més. A vegades sembla impossible que algun dia aquests ganàpies que són els nostres fills, fossin tant petitons...

    Enhorabona per la fidelitat a Montserrat i per la família bonica que sou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per les teves emocions, Carme. A mesura que els petits es fan grans, els grans ens anirem fent vells.
      Fidelitat a la família, a les amistats... i a Montserrat.

      Elimina
  5. Una meravella el post, Xavier, des del principi a la fi, i amb el blanc i negre de les imatges on el groc hi pren especial rellevància... Poca cosa puc dir que no sàpigues sobre què representen també per a mi aquestes muntanyes; ja fa 55 anys que van començar a portar-m'hi. La imatge amb la vostra filla petitona és especialment entendridora. Que per molts anys hi puguem tornar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja que tenim la sort de tenir Montserrat a prop, fem bé d'aprofitar-ho, Montse(rrat)
      A mi fa més anys que a tu que m'hi portaven. No ho puc recordar perquè era molt petit, però havia pujat al cremallera antic, després del terrible accident, i abans de que el suprimissin, el 1957.

      Elimina
  6. Unes imatges de Montserrat amb un toc Vintage! 👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que paraula "vintage" fa poc que la conec, aquesta ha estat la idea, Joan.

      Elimina
  7. suposo que lo dels aromes de Montserrat ho portes al dia no? Un paradís per la vista

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tenim una ampolla d'Aromes de Montserrat a casa. Sense entendre-hi gaire, diria que li han canviat la fórmula. Ara aquest licor és menys dolç i li han potenciat més l'aroma d'herbes de la muntanya, sobretot el romaní.

      Elimina
  8. Montserrat serà sempre nostra!! En tots els sentits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nostra... i també dels turistes. Però aquest seria un altre tema, Risto.
      Ben nostra!

      Elimina
  9. Avui, mirant les teues fotografies, Montserrat sembla més trist. Potser tots ho estem una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novesflors, justament avui fa 100 dies que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, dos homes de pau, són tancats a la presó.
      Seguim lluitant per la seva llibertat. I la de tothom.

      Elimina