diumenge, 21 de gener del 2018

Montserrat, encara

Llueix, brillant,
en les paraules d'ara,
el ric passat.
(Helena Bonals)
   Encara que ens sembli que el temps està aturat, el rellotge corre. Encara que el rellotge estigui aturat, el temps corre. El mirall ho delata. Unes olors et transporten enrere, mig segle enllà, allà on fa més de mitja vida. 
  Montserrat és la llum de sempre. És trobar una font d’aigua fresca després d’una llarga caminada.
     Montserrat són moments especials, sensacionals, impagables, subliminars. 
   Música gregoriana, la Salve montserratina cantada pels escolans o pels monjos. Campanes que ens arriben a través dels ressons dels turons. 
   Una immensa quietud, una solitud en companyia.
   Espiritualitat amb (o sense) fe divina. Pregàries agnòstiques.
Santa Impaciència! Feu-nos savis
Sant Dubte, feu-nos impacients!
Santa Paciència, feu-nos equilibrats.
  M’arriba al pensament la cançó “Criatura dolcíssima” de Joan Fuster i Lluís Llach, amb els seus acords mozartians inicials.
   Encarats al futur, mirem de reüll el passat.



Publicat per a

20 comentaris:

  1. Helena Bonals21 de gener del 2018, a les 15:47

    Xavier,
    Molt sorprenent aquest blanc i negre de les fotos, la penúltima ja ho era originalment, oi?
    I molt sorprenent que hagis inclòs el meu haiku. Tenim telepatia?

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol21 de gener del 2018, a les 17:38

      Helena, estava pensant unes paraules per il·lustrar el tractament antic d'aquestes fotografies, quan he llegit el teu blog. A partir del haiku han aparegut les reflexions.
      La penúltima foto, aquest hivern fa 36 anys, i originàriament era en color.

      Elimina
    2. Helena Bonals21 de gener del 2018, a les 20:42

      Doncs t'has inspirat molt i molt bé, Xavier! M'agrada molt el detall dels acords mozartians inicials, no ho sabia!

      Elimina
    3. xavier pujol21 de gener del 2018, a les 20:54

      La música i la interpretació de “Criatura dolcíssima” van a càrrec de Lluís LLach. La lletra és de Joan Fuster que era un gran admirador de Mozart. Per això, en la versió original i com a homenatge, Llach fa l'entrada de la cançó amb uns compassos de Mozart.

      Elimina
  2. Sergi21 de gener del 2018, a les 16:19

    Ara no em queda clar si les fotos són antigues o actuals. En tot cas, per la teva família sembla que no passa el temps quan sou a Montserrat, és un lloc especial que perdurarà per sempre per vosaltres. Qui sap si d'aquí a mig segle hi haurà noves fotos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol21 de gener del 2018, a les 17:42

      Les fotos són actuals Xexu, excepte, tal com li explico a l'Helena, la penúltima.
      De fa entre 40 i 50 anys en tinc moltes, en blanc i negre i diapositiva en color, però les hauria d'escanejar. Algun dia m'hi posaré. De moment em fa mandra i m'és més fàcil tractar les actuals. Les muntanyes no han canviat...

      Elimina
  3. M. Roser21 de gener del 2018, a les 18:51

    Amb tantes anades a Montserrat deus tenir moltes fotos, algunes són molt boniques perquè són diferents a les que tothom fa...Jo en tinc unes quantes d'aquestes especials que em va deixar un amic i les guardo per a fer un post per la Mare de Déu de Montserrat!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol21 de gener del 2018, a les 20:57

      Sí que tinc fotos de Montserrat, M. Roser. Més les que el meu pare feia amb la seva "Regula". Les muntanyes no han canviat, però els afores del monestir, el cremallera, etc. són totalment diferents de fa 60 anys.

      Elimina
  4. Carme Rosanas21 de gener del 2018, a les 19:44

    És emocionant aquest post. Em sembla que sempre t'ho dic, o al menys moltes vegades, però és que es veritat. La penúltima foto encara més. A vegades sembla impossible que algun dia aquests ganàpies que són els nostres fills, fossin tant petitons...

    Enhorabona per la fidelitat a Montserrat i per la família bonica que sou!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol21 de gener del 2018, a les 21:00

      Gràcies per les teves emocions, Carme. A mesura que els petits es fan grans, els grans ens anirem fent vells.
      Fidelitat a la família, a les amistats... i a Montserrat.

      Elimina
  5. Galionar21 de gener del 2018, a les 22:27

    Una meravella el post, Xavier, des del principi a la fi, i amb el blanc i negre de les imatges on el groc hi pren especial rellevància... Poca cosa puc dir que no sàpigues sobre què representen també per a mi aquestes muntanyes; ja fa 55 anys que van començar a portar-m'hi. La imatge amb la vostra filla petitona és especialment entendridora. Que per molts anys hi puguem tornar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol22 de gener del 2018, a les 10:27

      Ja que tenim la sort de tenir Montserrat a prop, fem bé d'aprofitar-ho, Montse(rrat)
      A mi fa més anys que a tu que m'hi portaven. No ho puc recordar perquè era molt petit, però havia pujat al cremallera antic, després del terrible accident, i abans de que el suprimissin, el 1957.

      Elimina
  6. Joan Rodó i Galiana22 de gener del 2018, a les 18:10

    Unes imatges de Montserrat amb un toc Vintage! 👍

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol23 de gener del 2018, a les 8:33

      Encara que paraula "vintage" fa poc que la conec, aquesta ha estat la idea, Joan.

      Elimina
  7. Garbí2422 de gener del 2018, a les 21:41

    suposo que lo dels aromes de Montserrat ho portes al dia no? Un paradís per la vista

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol23 de gener del 2018, a les 8:36

      Tenim una ampolla d'Aromes de Montserrat a casa. Sense entendre-hi gaire, diria que li han canviat la fórmula. Ara aquest licor és menys dolç i li han potenciat més l'aroma d'herbes de la muntanya, sobretot el romaní.

      Elimina
  8. Risto22 de gener del 2018, a les 23:54

    Montserrat serà sempre nostra!! En tots els sentits.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol23 de gener del 2018, a les 8:37

      Nostra... i també dels turistes. Però aquest seria un altre tema, Risto.
      Ben nostra!

      Elimina
  9. novesflors24 de gener del 2018, a les 18:18

    Avui, mirant les teues fotografies, Montserrat sembla més trist. Potser tots ho estem una mica.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol24 de gener del 2018, a les 22:59

      Novesflors, justament avui fa 100 dies que en Jordi Sànchez i en Jordi Cuixart, dos homes de pau, són tancats a la presó.
      Seguim lluitant per la seva llibertat. I la de tothom.

      Elimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)