diumenge, 28 de gener del 2018

Plou al Barri Gòtic

De matinada
una esperada pluja
pinta aquarel·les.
Trist el Palau
la pluja il·lumina
                                                la llarga espera.                   (Carme Rosanas)
   Portàvem dies que no vèiem ploure amb ganes. Potser des de l’1 d’octubre, que a més de ploure vots també van ploure porres i cops de mall.
   Després hem hagut de passar una llarga sequera, aviat deurà fer uns 155 dies.
  Per sort a la plaça de Sant Felip Neri avui només cau aigua, i no pas metralla roent com la que els avions feixistes van deixar caure per assassinar nens i nenes.
    Protegits avancem per carrers costeruts envers la claror.
  "Quan s'acabarà tan llarg caminar per terres estranyes!" Deia en Pau Casals en l’oratori que va musicar sobre un poema de Joan Alavedra.
   Al cel demanem justícia. De moment només rebem aigua.
    L'aigua fa lluir el pati. El cel s'hi emmiralla...
    ...mentre els tarongers comencen a florir.


Publicat per a

25 comentaris:

  1. Elfreelang28 de gener del 2018, a les 12:50

    tot és esplèndid ! i el detall del llacet a cada bella imatge molt bo i necessari

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol28 de gener del 2018, a les 13:25

      Elfree, si algun dia surto al carrer sense el llaç groc perquè me l'he deixat a una altra jaqueta, em sap greu quan em creuo amb una altra persona que sí que el porta. Algun dia el substituirem per un llaç de victòra, que no sé de quin color deurà ser.

      Elimina
    2. Elfreelang2 de febrer del 2018, a les 20:49

      jo per si de cas en tinc uns quants de llacets de tela i en pin el llaç de la victòria serà el dia que en visquem tothom en llibertat i ningú quedi a la presó per les seves idees

      Elimina
  2. Helena Bonals28 de gener del 2018, a les 19:00

    Destaca, el groc, en aquestes imatges plujoses. Hi projectem la nostra esperança.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 de gener del 2018, a les 8:24

      El groc ha esdevingut el color de la resistència Helena. Amb sol o amb pluja.

      Elimina
  3. Galionar28 de gener del 2018, a les 19:13

    Quins bons auguris aquests tarongers que comencen a florir i aquesta pluja sanadora! Tots a l'espectativa del que pugui passar dimarts!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 de gener del 2018, a les 8:25

      "Els tarongers seran sempre nostres". I els de la fotografia, encara més, Galionar.

      Elimina
  4. M. Roser28 de gener del 2018, a les 20:13

    De momemt ja ha plogut i és una bona senyal cal tenir els carrers ben nets per a la celebració de dimarts!!!
    Em sembla que et faran fotògraf oficial de la ciutat de Barcelona...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 de gener del 2018, a les 8:28

      Sí que convé que els carrers siguin regats d'una manera natural.
      Gràcies per la floreta M. Roser, però Barcelona té fotògrafs professionals i artístics acreditats. Això meu només és afició.

      Elimina
  5. Consol29 de gener del 2018, a les 8:11

    M'agraden els dies de pluja i les teves fotografies. Un passeig magnífic per aquests carrers antics i per la nostra història més recent.
    Els taronges floriran i el nostre país se'n sortirà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 de gener del 2018, a les 8:29

      Has captat la metàfora Consol. I tant que ens en sortirem!

      Elimina
  6. Sergi29 de gener del 2018, a les 9:07

    A banda d'una bona càmera, tens un para-pluja per l'objectiu, eh! Segur que tu et devies mullar més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol29 de gener del 2018, a les 10:13

      Sí que tinc una càmera bastant bona, però justament aquestes fotos van ser fetes aquest mateix divendres passat amb una de senzilla. Para-pluja? el de tothom, un paraigua i fer les fotos amb una sola mà. Això sí Xexu, els peus van quedar xops.

      Elimina
  7. Carme Rosanas29 de gener del 2018, a les 18:15

    Són precioses aquestes imatges de pluja.

    Estic impacient per veure com ens en sortim demà... quins nervis...
    No deixen sortir els diputats presos, són cruels i injustos i no sé pas què podem fer per aturar-los imfer que tornin a casa tots...

    Que la força, la intel·ligència i la sort ens acompanyin... les necessitem totes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de gener del 2018, a les 8:55

      Sí que necessitem tot això que dius, Carme. Perquè demanar justícia sembla que sigui demanar massa.

      Elimina
  8. Glo.Bos.blog29 de gener del 2018, a les 19:38

    Quines belles imatges les del Barri gòtic sota la pluja, t'hi has lluit, Xavier.
    Molts dies sense ploure, però la turmenta no cessa. A veure que passa demà.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de gener del 2018, a les 8:57

      És cert que quan fa molt que no plou, la pluja a més de ser necessària converteix tot el que mulla en un bell paisatge. Humà o natural.
      A veure què passa Glòria, queden poques hores... o no!

      Elimina
  9. Risto29 de gener del 2018, a les 20:15

    Què maca i tranquil·la es veu Barcelona sota la pluja. Potser que hauré de baixar en dies de pluja per no creuar-me amb tants turistes...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de gener del 2018, a les 8:59

      És tal com dius Risto. Amb la pluja molts turistes deuen quedar-se a l'hotel, o visitar llocs sota cobert.
      Però molts tenen paraigua i també han gaudit de l'aigua.

      Elimina
  10. Teresa Duch30 de gener del 2018, a les 11:16

    Tot arribarà, Xavier. Com la pluja tan esperada que segur, segur que té alguna cosa a veure amb la relliscada de l'adversari. Que plogui, que plogui! Que plogui justícia justa, democràcia bona, govern republicà i estat català.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol30 de gener del 2018, a les 12:03

      Quina pluja més guaridora que pronostiques Teresa. Que sigui tal com demanes i que els camps assedegats es tornin fèrtils.

      Elimina
  11. Garbí2430 de gener del 2018, a les 19:19

    tant de bo aquestes aigües de pluja podessin rentar tot el feixisme que perdura encara

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol31 de gener del 2018, a les 8:58

      El feixisme és tan monstruós, i se sent tan fort, que unes quantes gotes d'aigua no l'eliminarà.
      No obstant Joan, seguirem lluitant pacíficament, per acabar amb el franquisme, que és la forma espanyola en que s'expressa el feixisme.

      Elimina
  12. Juan Antonio Torron Castro6 de febrer del 2018, a les 16:20

    Molt maques totes i amb els teus comentaris, superiors¡¡¡.

    Salutacions.-

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)