dilluns, 9 d’abril del 2018

Us volem a casa

    Poques paraules: els CDR són pacífics. 
   La nit de dissabte a diumenge, al voltant de la presó Model de Barcelona va ser una demostració reivindicativa i pacífica.

    La violència que alguns mitjans malintencionats els atribueix és totalment falsa.
    Tuits als murs.
Amb les flors grogues
llaçades bondadoses
llueixen lliures.


Publicat per a

20 comentaris:

  1. Carme Rosanas10 d’abril del 2018, a les 9:09

    La violència que s'adjudica als CDR ès totalment falsa, ben cert... i em pregunto si hi ha un sol retalet que sigui veritat en tots aquests "autos" i en totes les qcusacions, denuncies i querelles. Tot un castell de cartes bastit amb la mentida i la tregiversació. Un dia o altre ha de caure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol10 d’abril del 2018, a les 10:02

      Quan arribi el judici i algú, sota jurament hagi de testificar sobre la violència (per exemple del 20 de setembre) haurà de pensar-s'ho bé abans de fer perjuri.
      Les falsedats tard o d'hora es descobreixen, Carme.

      Elimina
  2. Sergi10 d’abril del 2018, a les 12:24

    Doncs em sembla que quan has fet el post i l'has penjat encara no devies conèixer les notícies que estem sentint aquest matí...

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol10 d’abril del 2018, a les 13:56

      El post el vaig penjar ahir al vespre. Les detencions i les inversemblants acusacions de terrorisme, tal com dius, Xexu, són d'aquest matí.

      Elimina
  3. Galionar10 d’abril del 2018, a les 19:17

    En efecte, és tan inversemblant tot plegat que cada dia que passa supera l'anterior en despropòsits... Ja no sé què dir. Acabarà tot plegat, algun dia...?

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol10 d’abril del 2018, a les 19:43

      Es veia a venir que augmentaria la repressió, Montse. Els mitjans fa dies que apunten contra els CDR. També contra TV3 i Catalunya Ràdio.
      No defallirem mai.

      Elimina
  4. Joan Rodó i Galiana10 d’abril del 2018, a les 20:45

    Estic de tanta repressió fins els...🥚🥚🥚 ||*||

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol11 d’abril del 2018, a les 7:47

      És molt injust veure gent de pau a les presons, mentre veritables violents campen pels carrers. Un dia ho capgirarem Joan.

      Elimina
  5. Teresa Ribera10 d’abril del 2018, a les 21:01

    És terrible com passa el temps i la realitat esdevé un malson persistent. Els Jordis ja farà mig any que no els veiem.

    ResponElimina
  6. Laura T. Marcel11 d’abril del 2018, a les 0:50

    Em sembla que no pot ser. Cada dia penso que això ja ha arribat al màxim i al dia següent encara trobo alguna cosa que ha superat en desproposit al que va passar el dia anterior. Com pot callar la gent? Què és el que no veuen? Em refereixo als no independentistes, a la gent de fora de Catalunya. No s'adonen de les mentides, de les manipulacions, de les tergiversacions, de les injustícies, de que tot fa pudor? Com pot ningú defensar el comportament del Govern Central? Si és que tot cau pel seu propi pes!!!! Això no te pinta d'acabar bé, que voleu que us digui!

    ResponElimina
  7. M. Roser11 d’abril del 2018, a les 13:01

    Gràcies per un altre dels teus posts reivindicatius...A veure com acabarà tot plegat!!!
    Bon dia, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol11 d’abril del 2018, a les 13:23

      Hi ha massa "P": policia, presó, PP...
      Acabarà bé Roser, però encara no sabem quan.
      Nosaltres també tenim "P": la de Puigdemont i les tres paraules que ens va dir: "Paciència, perseverança, perspectiva"

      Elimina
  8. Helena Bonals11 d’abril del 2018, a les 14:19

    Em fa riure la primera foto, tot i que no és per riure!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol11 d’abril del 2018, a les 17:45

      És l'aparador d'un forn molt conegut de Sants, Helena. Sempre al dia i a punt per a reivindicar.

      Elimina
  9. Jordi Dorca11 d’abril del 2018, a les 19:50

    Costa. Costa tant...

    ResponElimina
  10. xavier pujol11 d’abril del 2018, a les 20:40

    Malfactors, Jordi. Els que fan falsos testimonis són malfactors.

    ResponElimina
  11. Olga Xirinacs15 d’abril del 2018, a les 20:51

    L'estimada olor de les freesies m'ha arribat fins aquí. ¡Precioses! Un groc efímer, que tots anirem renovant amb els guarniments que ens dirà la imaginació, que mai s'acaba.
    Una abraçada.

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)