15 d’abril de 2018 a Barcelona
Fa mig any que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart són a
la presó.
Els CDR són pacífics.
Al president el tria el Parlament.
Llibertat presos polítics!
Prou repressió: ni exili ni presó!
El despertar de la primavera...
...catalana.
Estàvem tan, tan a prop que em sorprèn no sortir en alguna de les teves fotos...
ResponEliminaVaig fer moltes més fotos, Xexu. Potser en alguna altra sí que hi surts.
EliminaA veure si es desperta realment!!!!
ResponEliminaJa està desperta Laura. El que falta és que es llevi.
EliminaDoncs sí un bon reportatge i un bon despertar de la primavera catalana, espero que no ens se'ns torni a adormir!!!
ResponEliminaBon dia, Xavier.
Amb el sarau que fem M. Roser, serà difícil que la primavera s'adormi.
EliminaEs va veure molta flor i molt poc capullo. Som un poble únic al món
ResponEliminaSobretot flors grogues Joan. Som i serem!
EliminaLa veu del poble clama i clama..., però no hi ha més sord que qui no vol escoltar. Sí, tinguem fe en aquesta primavera!
ResponEliminaPer convèncer els altres primer ho hem d'estar nosaltres. Diades com aquesta, Montse, ens ajuden a auto-afirmar la nostra democràcia pacífica.
EliminaSí que ajuden aquestes diades, ens sentim junts i més forts. Des de casa a vegades es veu tot més fosc. Però som molts, encara que alguns no sàpiguen comptar. I sempre som molt més dels que hi som, perquè sempre sabem de gent que no ha pogut venir.
ResponEliminaNo callarem. No podem callar. Hem de seguir i seguir... fins aconseguir-ho.
Si algun dia algú sumés totes les manifestacions pacífiques que s'han fet a Catalunya des del 2010, la milionada seria espectacular.
EliminaTu que saps de números ho podries intentar, Carme.
Una altra fita. I aquesta era important. Ens referma.
ResponEliminaFins que calgui Jordi.
EliminaQuina gràcia, fins i tot han fet cartells del Bi-Ba... I és que com a poble som els millors "sota la capa del sol", quanta raó tenia Guimerà, llàstima que no se l'esmenti gens.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier.
El Bi Ba Butzemann (o visca Puigdemont) va ser una de les cançons més cantades diumenge al Paral·lel. Al Paral·lel del "Mar i Cel", el del nostre Àngel.
EliminaPrenc la teva abraçada, Olga, com una rosa.
Em va bé el teu petit reportatge, Xavier. A les manifestacions ens acostumem a quedar allà on som i després ho veiem a la tele quan arribem a casa. És un sacrifici que fem a gust, encara que gairebé ens ho perdem tot. I m'agraden aquestes frases curtes que intercales. Són tan entenedores que només algú com l'estat espanyol no les pot entendre.
ResponEliminaNomés entenen el que els convé Teresa. I la paraula llibertat és la que més els costa.
EliminaCal treure’ns la soga del coll,
ResponEliminadeixar de trepitjar tou,
alliberar cor i ànima,
que la prudència no
sigui la sang de la covardia.
Enlairar el cap per respirar
i viure, no deixem que ens
enterrin les arrels ni que
decapitin la LLIBERTAT!
onatge
Gràcies per aquest comentari tan enriquidor Onatge.
Elimina