Necessitem el doble significat de la paraula pau, que a més de ser un nom, té el del valor de l’absència de violència.
Pau,
volem la pau, és imprescindible a tot el món. També a Catalunya.
El temps és insegur.
Un vent de primavera s’ha endut els núvols amenaçadors.
Un altre dels valors de Sant Pau d'Ordal és el préssec. Aquí els camps són més modestos que al Segrià.
Però els colors són els mateixos.
Les flors dels presseguers són la promesa de l'apreciat préssec de l'Ordal.
A un dels carrers de Sant Pau d’Ordal hi trobem un
mural. Hi ha escrita una cèlebre frase de Joan Fuster: “Tota política que no fem nosaltres, serà feta contra nosaltres”.
L’ajuntament que hi ha a Sant Pau d’Ordal és el de
Subirats, que engloba d’altres nuclis de la comarca.
A l'Ordal hi ha bona gent. Gent que té bon cor.
A més de préssecs, Sant Pau d’Ordal és terra de
vinyes.
Dalt de la torratxa d’una heretat que es dedica al
cultiu de vi i cava, hi ha una bandera.
Magnífic recull fotogràfic del lloc. El coneixia però crec que no hi he parat mai encara. Quins paissatges que té el nostre país. No els acabes ni en dues vides.
ResponEliminaIgual que en la resta de coneixements, quan viatges una mica per la geografia catalana, te n'adones que et falta molt per conèixer. Dues vides segur que no les viurem Risto, hem d'aprofitar aquesta.
EliminaPreciós el paisatge i les fotos. Les flors com una promesa de dolçors de préssec!
ResponEliminaArreu del país hi ha senyals de fermes voluntats de continuar endavant per la república. A l'Emporda quilòmetres i quilòmetres de cintes grogues vora les carreteres...
Totes les primaveres arriben carregades de flors, Carme. Amb els seus colors. El color groc de les cintes i els llaços són apreciats pel valor humanitari que representen. Dolços préssecs contra l'amargor de les presons.
EliminaVeig que saps apreciar els paisatges penedesencs, Xavier! Com bé dius, no tenen res a envejar als del Segrià. També em refermo en el que dius de la bona gent. Conec bé aquesta heretat de la bandera, les caves Albet i Noya. Una cunyada nostra n'era filla, va morir jove fa un any en accident de trànsit.
ResponEliminaAra hauries de tornar a Sant Pau d'Ordal a l'estiu, quan aquestes flors ja s'han convertit en préssecs i en fan fira cada cap de setmana a la plaça del poble!
El meu rebesavi era fill de Sant Pau d'Ordal, Montse. Es deia Esteve Vendrell.
EliminaHas encertat de ple que la bandera pertany a Albet i Noya. Elaboren un magnífic vi i cava ecològic. Em sap greu per la vostra cunyada.
Intentarem tornar-hi a l'estiu a menjar préssecs.
Hi vas fer una bona passejada, ja es veu. Vas fent país arreu del territori, i és que com diuen per aquí, hi ha molt per veure i viure.
ResponEliminaEra Dissabte Sant. Ni una ànima pels camps. Com dius Xexu: veure i viure.
EliminaUnes boniques fotos...Des de casa veig les muntanyes de l' Ordal i l'altre dia estaven ben nevades, han passat del blanc al rosa!!!
ResponEliminaBona tarda, Xavier.
El rosa cal buscar-lo caminant pels camps. Com hauràs comprovat, M. Roser a Aitona les extensions de fruiters són molt més importants.
EliminaQuin país tan preciós tenim, i tu quin bon ull per fotografiar-lo!
ResponEliminaPau i Llibertat, Xavier, això es el que demanem.
Gràcies Glòria. No ens cansarem mai de reclamar Pau i Llibertat.
EliminaM'apunto a la pau, la llibertat, i a tots els colors que has fotografiat!
ResponEliminaQuants més siguem a reivindicar, crec que abans ho aconseguirem, Gemma.
EliminaPau, necessitem pau, la que emana de la llibertat i del respecte.
ResponEliminaNecessitem la pau, com la primavera necessita les noves flors.
EliminaUn altre capítol de catalunya des del terra
ResponEliminaSeria un bon títol per a una sèrie, Pons.
Eliminala pau del tot no existeix mai, però almenys les flors ens la fan oblidar una mica.
ResponEliminaLes flors són un bàlsam, Joan.
EliminaLa cops ben alta, com la dignitat, com la bandera.
ResponEliminaLes teves fotos acompanyades de poesia també s'eleven!
Gràcies Helena. Amb el cap ben alt, també.
Elimina