dimarts, 2 d’octubre del 2018

Cançons populars

La lluna...
la pruna

El Gegant del Pi...
el Gegant de la ciutat

Cargol treu banya

Plou i fa sol

La Presó del rei de França

Ohé! A dins del campament

Qui té l’anell?

Els temps estan canviant

Gent de mar, de rius i de muntanya

Els carrers seran sempre nostres

Bella ciao

Au jovent! Via fora...

Tot el poble cantarà

Publicat per a

25 comentaris:

  1. Francisco Manuel Carrajola Oliveira2 d’octubre del 2018, a les 15:13

    Ao ver a vossa determinada luta lembrei me duma canção do nosso José Afonso.

    Onde o vento cortou amarras
    Largaremos p'la noite fora
    Onde há sempre uma boa estrela
    Noite e dia ao romper da aurora
    Vira a proa minha galera
    Que a vitória já não espera
    Fresca, brisa, moira encantada
    Vira a proa da minha barca

    Um abraço e boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
  2. Teresa Duch2 d’octubre del 2018, a les 18:31

    Xavier, es nota que coneixes la cultura popular. Anomenes totes les que tinc en el meu imaginari. Veig que totes les fotos estan fetes en directe. On et vas enfilar per fotografiar tan bé la lluna?

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol2 d’octubre del 2018, a les 19:40

      Per veure aquesta lluna em vaig enfilar molt amunt Teresa: a la Vall Ferrera del Pallars Sobirà.

      Elimina
  3. Risto2 d’octubre del 2018, a les 20:31

    Pensava que a la foto de l'urna posaries algun text de la cançó de La Trinca "Per primer cop"... "Dintre l'urna ja he ficat..."

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol2 d’octubre del 2018, a les 22:09

      Hauria servit aquesta cançó de la Trinca, Risto. O també la d'en Pitarra que parla de "l'urna de l'honor". Però parla d'una derrota i nosaltres parlem d'una victòria.

      Elimina
  4. novesflors2 d’octubre del 2018, a les 21:17

    Plou i fa sol, les bruixes es pentinen, plou i fa sol, les bruixes porten dol.

    ResponElimina
  5. Carme Rosanas3 d’octubre del 2018, a les 7:31

    Ho tindrem tot i es parlarà de vida...

    El poble no s'atura!

    Com m'agraden les teves cançons! I les teves imatges! Gràcies, Xavier per mantenir sempre la flama encesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol3 d’octubre del 2018, a les 8:13

      "És Catalunya que es rebel·la
      i lluita per la llibertat"
      A les cançons que cantem des de sempre, n'afegim de noves que esdevindran populars.
      Colze amb colze, Carme.

      Elimina
  6. novesflors3 d’octubre del 2018, a les 12:00

    M'agrada molt la foto del caragos però sí, tal com diu Teresa, la de la lluna??

    ResponElimina
  7. novesflors3 d’octubre del 2018, a les 12:00

    caragol, vull dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol3 d’octubre del 2018, a les 15:52

      Aquest caragol també és de la Vall Ferrera i fa gairebé el doble de mida d'un bover. Pel que em va explicar una pagesa son d'origen francès, i algú els va portar o d'alguna manera van travessar la frontera.
      La lluna és un fotomuntatge.

      Elimina
  8. Galionar3 d’octubre del 2018, a les 16:17

    Aquestes cançons populars seran sempre nostres! Però aquest post, tan bellament il·lustrat amb les imatges només pot ser teu, tot i que tinguem el privilegi de gaudir-ne. Gràcies, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol3 d’octubre del 2018, a les 17:43

      La revolta dels somriures també es podria dir la "revolta amb cançons". "L'estaca" i moltes més que es canten a les manifestacions i concentracions fan una revolta musical i poètica única. Montse, fins i tot el "Virolai" vam escoltar l'1-O en el recompte de vots a Vilarodona.

      Elimina
  9. Sergi3 d’octubre del 2018, a les 19:22

    Tens cançons per a tots els gustos tu! Hi ha qui veu les coses de colors, i tu veus cançons en cada fotografia.

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol3 d’octubre del 2018, a les 21:01

      La música si va acompanyada de paraules entra molt bé. També es pot dir: les paraules amb música entren millor. I si hi afegim imatges és tridimensional?

      Elimina
  10. M. Roser3 d’octubre del 2018, a les 20:24

    Veig que ha desaparegut el comentari que et vaig posar, deia que està molt bé relacionar les nostres cançons de sempre amb els fet d'aquests dies i m'encanta que el poble canti...Però això de via fora, no és un crit de guerra, malgrat que es fes a l'edat mitjana???
    BOn vespre, Xavier.

    ResponElimina
  11. xavier pujol3 d’octubre del 2018, a les 21:07

    Sí que és molt antic aquest crit M. Roser. Però fet cançó no ho és tant.
    L'any 1976 el grup Coses el va musicar i en va fer una cançó. I l'any següent, el Ramon Muntaner també la va musicar i la va enregistrar al seu disc "Crònica"
    Un fragment:
    "Au, jovent!
    Via fora!
    Via fora, sometent!
    Eixa gent entravessada
    que ho té tot empudegat:
    eixa trepa ens ha robada
    nostra pau i llibertat.
    Mes ja els ve l'hora darrera,
    ja els arriba l'escarment;
    sortim tots a la cacera
    d'aquests llops sens planyiment."

    ResponElimina
  12. Teresa Ribera6 d’octubre del 2018, a les 13:27

    I tant,que aquestes cançons seran sempre nostres!I com diu la saviesa popular: Qui canta , els mals espanta. Aquests són un moments per cantar i amb veu ben alta perquè ens volem fer sentir fins a la Lluna.
    Quin maridatge poètic que has fet!

    ResponElimina
    Respostes
    1. xavier pujol6 d’octubre del 2018, a les 14:27

      "Cantem-ne cent quaranta, cantem-ne un milió!!" No callarem, Teresa.

      Elimina
  13. Helena Bonals7 d’octubre del 2018, a les 14:43

    La teva és ben bé la lluna en un cove! Tots la volem...

    ResponElimina
  14. Pons9 d’octubre del 2018, a les 12:52

    No tens res de la Lady Gaga?

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)