- He pensat que t’agradaria.
Una mica de vent fa caure les fulles seques dels arbres. La majoria
encara aguanten:
“Quin vol més dolç quan el
ventijol m’arrencà de la branca” pensa una fulla mentre cau a l’aigua de l’estany.
El corrent la porta prop d’una flor de nenúfar.
De seguida se n’enamora.
La flor de nenúfar se n’adona i, s’obre una mica més.
- Els amors de primavera són
esperançats de verd i rojos de passió - Li diu la fulla, una mica desanimada.
- Els colors de l’amor de
tardor són grocs, ocres, marrons... i si n'hi ha algun roig és d’un vermell cansat,
com de sang seca.
“No em donis l’esquena vent de llevant. Jo també vaig ser primavera, jo
també vaig ser verda i encara em sento viva”
A una fulla veïna se li escapa una llàgrima.
Tothom hi diu la seva.
"Fins que l’hivern ens separi."
Arriba la nit i la flor es tanca.
Amb la lluna creixent la fulla s’allunya. Reposa a la deriva dels dies.
L’endemà la tardor torna a seure a un banc.
Somriu, té motius per seguir
esperançada.
Belas fotografias deste Outono "vestido" de Primavera.
ResponEliminaGostei bastante da primeira fotografia.
Um abraço e boa semana semana amigo Xavier.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel
EliminaXavier,
ResponEliminaEdat roja, es diu el poemari de Joan Margarit escrit cap als 53 anys. La tardor, doncs, l'època més roja de la vida, més ardent. Com les entrades al teu blog!
No se t'escapa res Helena, gràcies.
EliminaMolt boniques totes les fotos, a mi em captiven especialment la 6, la 7, la 8 i les últimes. Precioses!
ResponEliminaLa història també és molt bonica i esperançadora.
Gràcies per la tria Carme. I per interpretar el relat.
EliminaM'ha semblat veure una parella intergeneracional. L'un madur i l'altre verda... Espero que no sigui el què penso...
ResponEliminaPensa el que vulguis RistoX. No és un relat biogràfic.
EliminaA l'amor tots els colors li van bé.
ResponEliminaL'arc de Sant Martí sencer, Joan.
EliminaQue bonic i que poètic, Xavier! Ets un home sensible, penso. El final, com bé diu i per això somriu la fulla, amb esperança.
ResponEliminaUn final que no és final Teresa. La tardor segueix.
EliminaDoncs jo trobo sensacional la tercera imatge, amb un joc de llums que només un artista de debò sabria descobrir! Totes les estacions tenen la seva bellesa, totes les edats també. Però els colors de la tardor no els canvio pels de la primavera!
ResponEliminaImatges, ombres, llums, colors... la tardor ens fa savis Montse. Gràcies per la mirada.
EliminaUn relat molt tendre escrit per un Xavier molt sensible...M'ha agadat molt, especialment aquest fragment;
ResponElimina“No em donis l’esquena vent de llevant. Jo també vaig ser primavera, jo també vaig ser verda i encara em sento viva” "A una fulla veïna se li escapa una llàgrima"
Jo també em sento com una fulla nostàlgica. Quant ja tenim una edat, hem anat vivint les diferents estacions de la vida, cada una d'elles amb els seus colors especials...I totes ens regalen il·lusions!
Bon vespre, Xavier.
Ho has explicat molt bé M. Roser, la vida viscuda fa sàvies les persones.
EliminaSempre que trobo nenúfars em quedo parat mirant-los. Em sorprenen molt aquestes plantes, com reposen les seves plataformes verdes sobre l'aigual. I per si fos poc, aquestes flors tan especials. És un conjunt ben estrany, encara que no ens ho sembli perquè ja els coneixem.
ResponEliminaÉs cert que les flors i les fulles del nenúfar, ens semblen exòtiques, Xexu, tot i que les hem vist tota la vida al nostre país.
EliminaAquestes son del Turó Park de Barcelona.
Els nenúfars tenen un nosequè que els fa especials, potser perquè n'hi tan pocs i costa tan de trobar-los.
ResponEliminaI trobar-los tan florits a la tardor encara els fa més especials Deric.
EliminaQuina dolçor d'història més amorosa ;);)
ResponEliminaLa tardor, com a bona primavera d'hivern ens ha portat noves flors i Nousnenúfars.
EliminaMagnífic reportatge (como todos los tuyos). Fantásticas fotografías.
ResponEliminaSalutacions.-
És al Turó Park, segur que ho coneixes, J. Antonio.
Elimina🍂 Bonics detalls de tardor! 🍂
ResponEliminaAmb els colors de tardor, se'ns escalfa el dit al disparador de la càmera, Joan.
Elimina