divendres, 22 de febrer de 2019

21F: VagAturada General

    Els santsencs que encara són a casa senten un soroll que els recorda l’1 d’octubre. Un helicòpter sobrevola les seves cases.
    Hi ha un santsenc que (excepte quan hi ha vaga) utilitza bicing.  Sap que han afegit noves bicicletes. Avui només n’hi ha de quatre rodes.
    Unes quantes persones es manifesten al mig de la carretera de Sants. 
    La policia juga a arrencar cebes.
  
  


  El judici que s’està fent a Madrid és present en la ment dels manifestants.
    La mobilització avança per la carretera en direcció a Hostafrancs.
   Carretera de Sants i Creu Coberta tallades al trànsit rodat, excepte per a les ambulàncies; els vaguistes es retiren quan en passa una. 
  Hi ha emoció quan es troben els manifestants que venen de Sants amb els d’Hostafrancs.
    La mobilització seguirà unida, per la Gran Via de Barcelona en direcció a la plaça de la Universitat. 
    La plaça és plena. Estudiants, treballadors i jubilats units per la causa de la demanda de millores laborals i socials. 
   A la tarda segueixen les mobilitzacions. I les caminades! De nou els santsencs es dirigeixen a Barcelona. Un calfred quan la marxa passa pel davant de la Model.
    A la Diagonal hi ha molta gent que s’ha anat unint des de diferents barris.
    Hi ha qui en diu aturada de país. O vaga general. O mobilització per les llibertats.
  Tant se val, en definitiva el que es reivindica és un país més lliure dins d’un món millor.
    Ens arriben notícies que a Girona, Lleida, Tarragona, Tortosa, Granollers, Sabadell, Terrassa, Berga, Igualada, Badalona, Manresa, Olot, Reus, Vic i a moltes altres ciutats les concentracions i manifestacions també són molt importants. 
    “Tot un poble en moviment” que s’obre pas. 
    L’helicòpter avui no s’ha adherit a la vaga.
   El 21F ja és una data per anotar a la història de la República Catalana, que sí que existeix.
   Quan els santsenc torna a casa pensa: “quanta feina es pot arribar a fer en un dia de vaga!!”

16 comentaris:

  1. O direito à indignação, é uma vergonha os presos políticos em Espanha e depois vêm reivindicar democracia noutros países, aproveito para desejar um bom fim-de-semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi ha dret que Europa jutgi els presos polítics de fora de la UE i s'oblidi dels polítics catalans que per la seva ideologia hi ha en presons espanyoles.

      Elimina
  2. Dius que l'helicòpter no s'ha adherit a la vaga, no sé que dir-te, a la primera foto a mi m'ha semblat que estava aturat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho estava gens d'aturat, JP.Merch, no ha parat en tot el dia. En tot cas l'obturador de la càmera és rapidíssim i ha fet una instantània redundant.

      Elimina
  3. Ja sembles el Jordi Borràs amb aquestes fotos de manifestacions i actuacions policials...

    Va ser una jornada llarga i amb moltes mobilitzacions, i com de costum, molts catalans vam respondre a la crida. No ens aturarem!

    Justícia social i alliberament nacional van de la mà!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El Jordi Borràs és un dels grans foto-periodistes que tenim, Risto. No li arribo ni a la corretja de la càmera. Per sort a mi no em van trencar el nas.

      Elimina
  4. La manifestació de la tarda molt bé, però amb molesta la violència d'alguns...Com podem parlar de gent pacífica???
    A mi m'ha anat molt bé la vaga, perquè he hagut d'anar d'urgències a l'oftalmòleg i no hi havia cap pacient; arribar i moldre!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja van avisar que les urgències serien totes preferentment tractades.
      Espero que no sigui res això de l'ull M. Roser.

      Elimina
  5. impressionant el reportatge o millor dit crònica viscuda i compartida...jo faig vaga però lamentablement la majoria dels meus companys/es no ....i estic pensant a dar-me de baixa ja que els sindicats "majoritaris" no es van adherir i fa temps que són muts sords i cecs

    ResponElimina
    Respostes
    1. El 2007, després de 25 anys d'estar a CCOO em vaig donar de baixa i em vaig afiliar a la Intersindical CSC, quan era un sindicat molt més minoritari que ara.
      I hem anat creixent, Elfree.

      Elimina
  6. Sí, Xavier, quanta feina es pot fer en un dia de vaga, i quanta que ens en queda encara en els mesos que vindran... I quines fotos magnífiques que ens regales, com a testimoni!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ens cansarem ni de treballar ni d'aturar-nos quan calgui, Montse.

      Elimina
  7. Anem fent feina, n'hem fet molta i encara en queda molta més per fer... continuarem.
    Has fet una crònica del dia de vaga fantàstica. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una crònica personal i local. Com centenars de milers de persones a tot Catalunya. Ja ho saps Carme, el Vallès també es va mobilitzar de valent.

      Elimina
  8. Xavier,
    Jo he anat a treballar. Amb el que guanyo en un dia de vaga, em faré sòcia d'Omnium, el Consell per la República i d'altres entitats. Crec que la vaga s'hauria d'haver fet amb el resultat del judici-farsa ja sabut. De totes maneres, m'ha sabut molt de greu no fer-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà fantàstic que t'associïs a Òmnium Cultural, Helena. Aquesta setmana, després que el fiscal li preguntés a Jordi Turull si n'era soci, centenars de persones s'han donat d'alta.

      Elimina