Suposa
que a molts gervasiencs els pot passar
una sensació semblant, i no sabrien distingir els límits d’Hostafrancs
amb Sants o els de Sants amb la Bordeta.
Tot i amb això, hi ha una diferència clara entre Sant Gervasi i Sarrià.
I una manera de trobar l’essència de Sant Gervasi és caminar pels seus
carrers i places.
Passejar pels llocs on va passar la infantesa Mercè Rodoreda.
Contemplar
alguns edificis que devien ser ben vius quan ella va escriure una de les seves
primeres novel·les: Aloma.
O qualsevol altra torre de Sant Gervasi semblant a les que descriu.
Hi entra de puntetes per no
molestar els veïns.
Fa alguns dies que l’ajuntament ha comunicat que l’avinguda del príncep
d’Astúries tornarà a anomenar-se amb un nom que li és més propi i més republicà:
Riera de Cassoles.
Una immensa buguenvíl·lia s’escampa per un mur.
Convida a entrar-hi...
... i a no quedar-s’hi, malgrat les bones vistes.
“Adéu angelet” pensa el
santsenc.
Es torna a endinsar als carrers de Sant Gervasi: és
hora de dinar.
Um bairro muito bonitos e com casas de bela arquitectura, gostei de ver e aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel.
EliminaMolts dels barris de Barcelona, fa 120 anys, com el cas de Sant Gervasi de Cassoles, Sants, Sarrià, etc. eren pobles.
A mi em costen molt de diferenciar tots els límits dels barris. Jo que soc nascuda a l'Eixample, crec que no conec prou Barcelona. Potser en comptes de voltar pels pobles com faig. Hauria de voltar més per Barcelona i pels seus barris. Una cosa no treu l'altra, clar i també he de ser sincera: vinc poc a Barcelona, fora de Sarrià, però a vegades em surt algun guia que m'ajuda a conèixer alguns barris i m'hi apunto i m'encanta.
ResponEliminaJa saps que una cosa no treu l'altra Carme. Pobles, comarques, ciutats, barris...tot és benvingut i interessant de conèixer.
EliminaXavier, a veure si t'animes i un dia ens fas un reportatge de llocs on anar a menjar a Barcelona. Però no per a turistes, per a gent de la terra. ;-)
ResponEliminaNo hi entenc prou de gastronomia per a fer el que proposes, Risto.
EliminaA Sants hi ha un restaurant que és exactament com demanes: Can Ribera: C/ Galileu, 1-3.
Veig que t'agrada "caminejar" pels barris de Barcelona, series un bon guia. Jo tampoc sóc capaç de dir on comença i on s'acaba cada barri...A Esplugues sí a més al meu carrer l'altre costat no canvia de barri sinó de poble, ja és Sant Just...
ResponEliminaI parlant de restaurants, l'altre dia vaig llegir que els germans Torres n'obriran un aviat que es dirà, "La nave de los sueños", ( és una antiga nau)només pel nom ja m'agradaria anar-hi, tot i que si és digués La nau dels somnis...
Bon vespre, Xavi.
Nosaltres també tenim un carrer on un costat és Sants i l'altre la Torrassa. O sigui, a un costat Barcelona i a l'altre l'Hospitalet del Llobregat.
EliminaCom que, a banda de tu Roser, tinc uns amics a Esplugues també hi he passejat sovint.
I quina meravella aquest barri, Xavier! He de dir, per vergonya meva, que no el conec i que sembla molt més espectacular que alguns dels barris que he vist després de fer dos mil o més kilòmetres.
ResponEliminaMe l'apunto entre les coses pendents de veure. No sé com t'ho fas. O són les paraules concises o les fotos, que ja sabem que una imatge val més que mil paraules, però sempre em fas venir moltes ganes de veure els llocs que ens ensenyes.
Una abraçada, Xavier!
És una tria fotogràfica feta gairebé a l'atzar, Teresa. El santsenc dispara molt. El problema a vegades és fer la tria.
EliminaNo conec pràcticament aquest barri, he flipat amb la petita Alhambra :)
ResponEliminaAquest edifici el conec de fa molts anys, Gemma. Uns amics meus van tenir un laboratori fotogràfic als baixos, i hi havia entrat moltes vegades.
EliminaLa llegenda diu que un alemany (d'aquí el nom del carrer Berlinès) hi va viure amb la seva dona, que era andalusa.
Un barri que tinc completament inexplorat, en desconec els límits ni amb Sarrià ni amb Gràcia. I sembla que és una errada imperdonable.
ResponEliminaÉs així mateix Xexu. Els límits amb Gràcia també són força confusos per als que no hi vivim.
EliminaLa Rodoreda situava moltes de les seves novel·les a cavall de les dues viles. "Aloma" i "Mirall trencat" a Sant Gervasi i el "Carrer de les Camèlies" i "la Plaça del Diamant" a Gràcia.
Fantàstica passejada! Hi tornaré.
ResponEliminaJo també hi tornaré Maijo. Potser ens hi trobem.
EliminaCertament, és possible respirar l'essència de les novel·les de la Rodoreda en algunes de les teves estupendes imatges, Xavier! Com els passa a d'altres comentaristes, em sento estrangera en aquest barri i m'has fet agafar ganes de viure l'aventura de conèixer-lo!
ResponEliminaAlgunes torres de l'època et transporten al món roderià. Si fas la mercè d'anar-hi, Montse, respiraràs l'aire de la Mercè.
EliminaSóc nascut a Sarrià i el que si recordo són el barris que m'envoltaven,com Pedralbes,Bonanova i les Tres Torres! 🙂
ResponEliminaAquests barris, com les Tres Torres, eren dins del terme municipal de l'antic poble de Sarrià i la Bonanova part a Sarrià i part a Sant Gervasi.
EliminaQuan baixes del Ripollès ho deus trobar molt canviat, Joan
I tant que ho trobo canviat,és per això que prefereixo recordar-ho com era abans! 🙂
EliminaMolt maco i interessant com sempre el teu blog-reportatge. Encomanes les ganes a la passejada!
ResponEliminaJa ho saps Laura, a passejar, i més ara que s'acosta la primavera.
EliminaFa goig, em permets conèixer llocs on no he estat mai. I em semblen meravelles, els llocs i les fotos.
ResponEliminaAgraït per la teva companyia, Novesflors.
EliminaRecordo a Pla, a "Escenes d'un primer amor", dins El quadern gris del 23 d'agost de 1918, que feia dir a un jove enamorat: "On vols viure, a Sarrià o a Sant Gervasi?", connotant que és un futur burgès mediocre i materialista. M'ha agradat que, més enllà de les torres burgeses, ens hagis mostrat aquesta segona Alhambra que contrasta tant amb tota la resta.
ResponEliminaEn Pla potser tenia part de raó, i generalment s'associa Sant Gervasi amb una classe benestant i aburgesada.
EliminaPer altra banda Helena, ja saps que on hi ha seny també hi ha rauxa, i a la plaça Molina (primera foto) hi ha una placa al terra dedicada als fundadors del "Dau al 7": Joan Brossa, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, J. Josep Tharrats...