dijous, 28 de febrer de 2019

Un santsenc a Sant Gervasi de Cassoles

    Barcelona té un districte que s’anomena Sarrià-Sant Gervasi. Al santsenc li costa saber amb exactitud on acaba Sarrià i on comença Sant Gervasi. 
   Suposa que a molts  gervasiencs els pot passar una sensació semblant, i  no sabrien distingir els límits d’Hostafrancs amb Sants o els de Sants amb la Bordeta.
Tot i amb això, hi ha una diferència clara entre Sant Gervasi i Sarrià.
   I una manera de trobar l’essència de Sant Gervasi és caminar pels seus carrers i places.
     Passejar pels llocs on va passar la infantesa Mercè Rodoreda. 
   Contemplar alguns edificis que devien ser ben vius quan ella va escriure una de les seves primeres novel·les: Aloma.
     O qualsevol altra torre de Sant Gervasi semblant a les que descriu.
    El santsenc troba un edifici extraordinari: l'edifici Alhambra, al carrer del Berlinès.
    Hi entra de puntetes per no molestar els veïns.
    Una sorpresa trobar un pati com aquest sense desplaçar-se a Granada.
    A una botiga han pintat el mur del carrer: una mena de grafit agradable de veure.
   Fa alguns dies que l’ajuntament ha comunicat que l’avinguda del príncep d’Astúries tornarà a anomenar-se amb un nom que li és més propi i més republicà: Riera de Cassoles.
    Una immensa buguenvíl·lia s’escampa per un mur.
    Convida a entrar-hi...
    ... i a no quedar-s’hi, malgrat les bones vistes.
   “Adéu angelet” pensa el santsenc. 
    Mentre surt del cementiri li sembla escoltar una veu que li diu: "a reveure".  
    Es torna a endinsar als carrers de Sant Gervasi: és hora de dinar.

27 comentaris:

  1. Um bairro muito bonitos e com casas de bela arquitectura, gostei de ver e aproveito para desejar a continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Obrigado F. Manuel.
      Molts dels barris de Barcelona, fa 120 anys, com el cas de Sant Gervasi de Cassoles, Sants, Sarrià, etc. eren pobles.

      Elimina
  2. A mi em costen molt de diferenciar tots els límits dels barris. Jo que soc nascuda a l'Eixample, crec que no conec prou Barcelona. Potser en comptes de voltar pels pobles com faig. Hauria de voltar més per Barcelona i pels seus barris. Una cosa no treu l'altra, clar i també he de ser sincera: vinc poc a Barcelona, fora de Sarrià, però a vegades em surt algun guia que m'ajuda a conèixer alguns barris i m'hi apunto i m'encanta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja saps que una cosa no treu l'altra Carme. Pobles, comarques, ciutats, barris...tot és benvingut i interessant de conèixer.

      Elimina
  3. Xavier, a veure si t'animes i un dia ens fas un reportatge de llocs on anar a menjar a Barcelona. Però no per a turistes, per a gent de la terra. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No hi entenc prou de gastronomia per a fer el que proposes, Risto.
      A Sants hi ha un restaurant que és exactament com demanes: Can Ribera: C/ Galileu, 1-3.

      Elimina
  4. Veig que t'agrada "caminejar" pels barris de Barcelona, series un bon guia. Jo tampoc sóc capaç de dir on comença i on s'acaba cada barri...A Esplugues sí a més al meu carrer l'altre costat no canvia de barri sinó de poble, ja és Sant Just...
    I parlant de restaurants, l'altre dia vaig llegir que els germans Torres n'obriran un aviat que es dirà, "La nave de los sueños", ( és una antiga nau)només pel nom ja m'agradaria anar-hi, tot i que si és digués La nau dels somnis...
    Bon vespre, Xavi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nosaltres també tenim un carrer on un costat és Sants i l'altre la Torrassa. O sigui, a un costat Barcelona i a l'altre l'Hospitalet del Llobregat.
      Com que, a banda de tu Roser, tinc uns amics a Esplugues també hi he passejat sovint.

      Elimina
  5. I quina meravella aquest barri, Xavier! He de dir, per vergonya meva, que no el conec i que sembla molt més espectacular que alguns dels barris que he vist després de fer dos mil o més kilòmetres.
    Me l'apunto entre les coses pendents de veure. No sé com t'ho fas. O són les paraules concises o les fotos, que ja sabem que una imatge val més que mil paraules, però sempre em fas venir moltes ganes de veure els llocs que ens ensenyes.
    Una abraçada, Xavier!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una tria fotogràfica feta gairebé a l'atzar, Teresa. El santsenc dispara molt. El problema a vegades és fer la tria.

      Elimina
  6. No conec pràcticament aquest barri, he flipat amb la petita Alhambra :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest edifici el conec de fa molts anys, Gemma. Uns amics meus van tenir un laboratori fotogràfic als baixos, i hi havia entrat moltes vegades.
      La llegenda diu que un alemany (d'aquí el nom del carrer Berlinès) hi va viure amb la seva dona, que era andalusa.

      Elimina
  7. Un barri que tinc completament inexplorat, en desconec els límits ni amb Sarrià ni amb Gràcia. I sembla que és una errada imperdonable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És així mateix Xexu. Els límits amb Gràcia també són força confusos per als que no hi vivim.
      La Rodoreda situava moltes de les seves novel·les a cavall de les dues viles. "Aloma" i "Mirall trencat" a Sant Gervasi i el "Carrer de les Camèlies" i "la Plaça del Diamant" a Gràcia.

      Elimina
  8. Certament, és possible respirar l'essència de les novel·les de la Rodoreda en algunes de les teves estupendes imatges, Xavier! Com els passa a d'altres comentaristes, em sento estrangera en aquest barri i m'has fet agafar ganes de viure l'aventura de conèixer-lo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Algunes torres de l'època et transporten al món roderià. Si fas la mercè d'anar-hi, Montse, respiraràs l'aire de la Mercè.

      Elimina
  9. Sóc nascut a Sarrià i el que si recordo són el barris que m'envoltaven,com Pedralbes,Bonanova i les Tres Torres! 🙂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests barris, com les Tres Torres, eren dins del terme municipal de l'antic poble de Sarrià i la Bonanova part a Sarrià i part a Sant Gervasi.
      Quan baixes del Ripollès ho deus trobar molt canviat, Joan

      Elimina
    2. I tant que ho trobo canviat,és per això que prefereixo recordar-ho com era abans! 🙂

      Elimina
  10. Molt maco i interessant com sempre el teu blog-reportatge. Encomanes les ganes a la passejada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho saps Laura, a passejar, i més ara que s'acosta la primavera.

      Elimina
  11. Fa goig, em permets conèixer llocs on no he estat mai. I em semblen meravelles, els llocs i les fotos.

    ResponElimina
  12. Recordo a Pla, a "Escenes d'un primer amor", dins El quadern gris del 23 d'agost de 1918, que feia dir a un jove enamorat: "On vols viure, a Sarrià o a Sant Gervasi?", connotant que és un futur burgès mediocre i materialista. M'ha agradat que, més enllà de les torres burgeses, ens hagis mostrat aquesta segona Alhambra que contrasta tant amb tota la resta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En Pla potser tenia part de raó, i generalment s'associa Sant Gervasi amb una classe benestant i aburgesada.
      Per altra banda Helena, ja saps que on hi ha seny també hi ha rauxa, i a la plaça Molina (primera foto) hi ha una placa al terra dedicada als fundadors del "Dau al 7": Joan Brossa, Antoni Tàpies, Modest Cuixart, J. Josep Tharrats...

      Elimina