A tornar
a llocs que feia dies que no veies.
Llocs
propers. Per ara no podem anar gaire lluny. Si la setmana passada vaig
comprovar que el mar encara existeix, aquesta he volgut saber si Pedralbes és
al seu lloc.
De bon
matí el trobo com sempre: solitari.
O no tan
solitari. Arriba gent, que com jo, vol gaudir l’aire net dels vessants de Collserola.
El “permís” que tenim al matí per sortir potser ha fet
que algunes persones hagin descobert les virtuts de llevar-se d’hora. A aquesta
hora, si no fos pel confinament, encara
dormirien o serien a la feina, o a costura que deien abans.
Unes flors grogues entre una buguenvíl·lea lila em fan pensar en dues dones empresonades injustament: La Carme
Forcadell i la Dolors Bassa.
I per relació d’idees, en la llibertat dels Jordis, Sànchez i Cuixart que reclama novament Amnistia Internacional.
I de tots els altres: l’Oriol, el Quim, el Raül, el Jordi Turull, el
Josep...
I totes les persones exiliades.
I totes les persones exiliades.
La quadratura del cercle: viure i no propagar el
virus.
El camí de retorn a casa té atractius per gaudir. Impagables.
De retorn a Sants passo per les Corts. Trobo un mural. En arribar a casa busco poemes de Rosa Leveroni:
Amo tots els camins, fins
els més aspres,
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
mentre siguin oberts
i posin tremolor de fruita nova
als meus sentits desperts.
És tan injust i tan dolorós l'empresonament de persones innocents, que intento no pensar-hi massa per no fer-me mala sang. Venen pensaments molt foscos al cap. I, malauradament, aquest virus maleït ha tapat la ignomínia i ha aturat les lluites i reivindicacions. Ja no es parla ni de la taula de negociació...
ResponEliminaNo sé com ho haurem de fer, però seguirem pressionant per a que es faci justícia. Justícia universal, no pas justícia a l'espanyola.
EliminaEspero que a liberdade chegue para todos e que o Sol volte a brilhar amigo Xavier.
ResponEliminaUm abraço e tenha um bom Sábado.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Degut al Covid 19 tot s'ha aturat F. Manuel. Però la llibertat és urgent. Obrigado.
EliminaFas bé,d'insistir-hi. Ens cal recordar aquestes ignomínies inexplicables.
ResponEliminaBones sortides. Jo fins avui no he començar a sortir. Queda inaugurat el desconfinament progressiu a ca meva
Sí que és una ignomínia que els repressors aprofitin fins i tot la crisis de la pandèmia per seguir fent mal.
EliminaQue vagi bé el desconfinament, Carme.
Quines coses més maques teniu a Barcelona, Xavier! Fins i tot, el mural mig pelat et fa buscar la poesia. La lluna tornarà a fer el ple, això segur, i si fer el ple significa fer justícia, que s'afanyi que triga massa.
ResponEliminaTriga aquest ple de lluna que anhelem.
ResponEliminaHi ha un tribunal que fa un eclipsi permanent a la justícia, i la claror no arriba.
Però Pedralbes no està a més d'un quilòmetre de casa teva? No em fotis cas, jo només surto per anar a la feina i no conec els horaris de passeig, la veritat.
ResponEliminaAmb bicicleta un quilòmetre passa ràpid. I el bicing no té compta-quilòmetres.
EliminaEn aquestes setmanes, el que no s'atura, es la natura ! (Vaja! m'ha sortit un rodolí i tot !) i veig inclòs en les teves magnífiques fotografies com l'herba creix en mig de les pedres i els paviments, com al lloc on soc jo, que també s'aprecia... i això em porta a pensar, que amb insistència es pot guanyar tot !.
ResponEliminaBona setmana :)
L'herba nova neix arreu. Tenim futur.
EliminaCom has pogut comprovar, Pedralbes segueix al seu lloc de calma i solitud...Unes boniques fotos. També has pogut gaudir d'una casa d'estil Gaudí!!! I boniques flors , arreu.
ResponEliminaBon vespre Xavier.
El Monestir de Pedralbes és un oasi. No és estrany que la casa dels Pavellons a l'avinguda de Pedralbes tinguin l'estil de Gaudí, ja que ell hi va participar molt activament.
EliminaMolta salut, M. Roser.
M'agrada que te'n recordis dels presos polítics i els exiliats. Ara només es parla del virus. Aquest Pedralbes ja et vaig dir que a mi em recorda la meva escola de petita, Betània Patmos.
ResponEliminaJustament quan vaig fer la foto dels acants (la núm. 9) estava situat prop d'una paret on deia el nom de la teva escola.
EliminaNo deixarem de reivindicar justícia i llibertat.
M'ha agradat molt tornar a veure unes imatges que em porten molts records,doncs...vaig neixer a Sarrià i molt aprop del Monestir ! 🙂
ResponEliminaQuan obrin "fronteres" podràs venir-hi.
EliminaNo les he vist al natural, però m'atrauen a les fotos dels monuments. I la bellesa de les flors en la seva primavera esplèndida.
ResponElimina¿Hi viu algú, darrere les cortinetes de quadrets blaus? ¿Quin conte ens podríem inventar, de l'interior?
Gràcies pel teu "respir" fotogràfic, Xavier.
Tu que has fet i publicat moltíssims contes, segur que ja el tens al cap Olga.
EliminaRere les cortines de quadrets blaus hi podria viure una senyora gran. Trista i esperançada al mateix temps. Un temps d'angoixa: té el seu home ingressat a l'Hospital i no li permeten anar a fer-li una visita.
No sap si algun dia podrà tornar a mirar per la finestra com s'atansen els visitants de Pedralbes.
Com sempre una entrada impecable, plena de bellesa i sensibilitat, un passeig que ens agradaria fer nostre i que en tot cas ens atrevim a manllevar.
ResponEliminaGràcies per les teves paraules i per la companyia en el passeig.
EliminaDesprés del confinament, crec que hem aprés a mirar els paisatges quotidians amb uns altres ulls, amb una renovada il·lusió, com si haguéssim temut perdre les nostres coses quotidianes i volguéssim celebrar el seu retrobament. Igual que quan una greu malaltia et fa perillar la vida i tens la sort de recuperar-te'n. Bé, almenys és el que m'ha passat a mi amb els paisatges del Penedès, més ufanosos que mai.
ResponEliminaCoincidim en la comparació de sortir d'una malaltia greu.
EliminaVàrem re-aprendre a viure aleshores i hi tornam a fer ara.
Quina sort tens de veure els paisatges del "Bell" Penedès.