Més
o menys com tothom, a la seva ciutat o poble.
Vaig
passar el Covid 19. No en tinc la certesa absoluta perquè no em van poder fer el
test.
Però
pels símptomes, la meva metgessa del CAP m’ho va assegurar, i jo també ho crec.
Em
limitava a mirar per la finestra, tocar una mica la guitarra i cantar.
Després
de la quarantena vaig poder sortir. (A mitjans d’abril)
Una
persona passejant el gos, lluny, és l’únic vianant que trobo.
El
Bicing sense bicicletes. Però això també passa sovint quan la necessites encara
que no hi hagi confinament.
L’estació
de Sants és al final del meu carrer.
Es
fa estrany no veure-hi viatgers ni taxis esperant-los a la porta.
El
Parc de l’Espanya Industrial és al davant. Desert.
S’acaba
el passeig. S’acosta un cotxe gris. Tot i que vaig amb màscara i guants, s’atura
al meu costat i els ocupants s’identifiquen: són mossos de paisà.
“Què fa vostè aquí?”
Educadament, això sí.
Els
dic que torno a casa.
I és el que faig.
Aquests carrers els he patejat mooolt! Vaig estudiar a la Normal (c/Melcior de Palau) i venia a peu cada dia des de l'Hospitalet. Entre altres mogudes per Sants i Hostafrancs. Però mai els havia vist així. Se'ns fa estrany aquesta mirada d'un lloc que ens sembla que s'hi ha perdut la vida!
ResponEliminaConec molt bé la Normal Laura. La meva germana hi va estudiar el magisteri, i la meva filla actualment és mestra d'una de les escoles que hi ha a prop.
EliminaLa vida es va recuperant.
Això és un documental per a recordar la història aquesta de la Covid19. Fotos per guardar, perquè quedi constància.
ResponEliminaL'estació potser és el lloc que fa més estrany veure buit.
Gràcies per ensenyar-nos el teu barri. Jo en el meu he vist poca diferència, clar que no he anat enlloc i a comprar hi he d'anar en cotxe. I el trànsit sí que es veu molt diferent.
Ara ja fa uns quants dies que als carrers s'hi veu bastant més de moviment humà i també d'autos i motos.
EliminaHi ha carrers que de bon matí, també estan deserts encara que no hi hagi confinament, però la Carretera de Sants normalment no para ni de nit ni de dia.
I hi havia dies que a l'estació es formaven cues de centenars de taxis que esperaven clients.
Una visió inèdita ! que algun dia es recordarà en algun llibre, potser.
ResponEliminaBon Maig :)
Inèdita és la paraula Artur. No ho havia vist mai en més de mig segle.
EliminaEl teu barri no sembla pas el mateix, trobo que és bonic sense tant d'enrenou, com sol haver-hi...
ResponEliminaAvui he sortit a passejar per primera vegada, he estat uns tres quarts d'hora( d'un quart de dotze a les dotze) pels carrers del meu barri i la veritat no he trobat gaire gent, però normalment tampoc ni sol haver molta; amb la mascareta costa reconèixer la gent. He passat molta calor, i he arribat a casa ben cansada, serà qüestió de vestir-se d'estiu, després de fer un mes de repòs i confinament i mig de
confinament, costa una mica tornar a agafar el ritme normal.
Bon vespre Xavier.
Jo també he aprofitat el "permís" per pedalar una mica pels carrers. La mascareta i els guants empipen una mica, però val la pena dur-los quan circules o estàs a llocs on hi ha altra gent. Per a protegir els altres i auto-protegir-nos.
EliminaEstic content que hagis sortit al carrer M. Roser, senyal que estàs recuperada.
Xavier, encara que ens agradaria quan tot es normalitzi que els carrers seguissin amb tan poca gent, en aquestes circumstàncies produeix tristesa i més en una ciutat gran. Però és que els humans també som rars, a la banda de casa meva hi ha una avinguda de trànsit entre barris. Avui a la primera sortida, sense aglomeracions sí que hi havia un bullir continu, observant a la gent semblava que caminaven o corrien sense veure els altres, eren autòmats però no hi havia cap relació entre uns i altres, la imatge també resultava freda. Xavier que tot segueixi bé i com sempre les fotos magnífiques.
ResponEliminaAvui ha estat un dia estrany. Haurem de re-aprendre a relacionar-nos. I encara falta molt per començar.
EliminaNo durarà massa això, aviat tots aquests carres tornaran a estar plens de vida, molts els coneixem molt i sabem com estan habitualment. I potser, només potser, els enyoraràs com estan ara.
ResponEliminaAquests dos dies que portem de "permisos" per a fer esport, passejades etc. ja s'han notat molt.
EliminaCom sempre voldríem la perfecció: ni la ciutat morta, ni els fums i el soroll bulliciós desmesurat.
Sembla ben bé una pel·lícula d'aquelles de ciència fícció... La imatge de l'estació de Sants sense una ànima és esfereïdora.
ResponEliminaNo recordo com es deia: "El dia de després"?
EliminaUna frase molt gastada: "la realitat supera a ficció".
La buidor d'aquests carrers dóna una nova dimensió al barri.
ResponEliminaAbraçades, des de El Far.
Estem en (parafrasejant) aquella antiga sèrie: "la dimensió desconeguda".
EliminaAviat en començarem una d'igual d'antiga "Rumbo a lo desconocido"
Potser és a causa d'aquesta desolació dels carrers quan ens hem hagut de quedar a casa per forca, que quasi tothom si'hi ha llançat de nou així que ens han aixecat el confinament. Aquests dos darrers dies els carrers han tornat a recuperar la vida, una mica estranya potser, però esperançadora. Ens ha fet mal a l'ànim, aquest confinament, i ara ens en volem guarir.
ResponEliminaL'onada de gent que tenia ganes de sortir els carrers, passeigs i camins per a tornar-los a omplir de vida sembla que ha desbordat previsions.
EliminaEsperem que les màscares i guants ens segueixin protegint com quan estàvem confinats.
É estranho vermos as ruas completamente vazias.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Sants era un antic poble i ara és un barri de Barcelona.
EliminaNo sembla que siguin els mateixos carrers que trepitjo jo. Sempre que he sortit (poquíssim) al principi de l'estat d'alarma i el confinament (ja no parlo d'ara) he trobat que hi havia massa gent. I em sorprenia, i em sorprèn, que no hi hagués ningú que preguntés on anàvem...
ResponEliminaAquests carrers tan buits van durar poc.
EliminaLa veritat és que ara, encara que seguim estant en estat de confinament, no seria possible repetir aquestes fotografies.
Molta salut, Susanna.
És una situació com irreal, però real. Tot plegat molt estrany. Si fa uns anys haguessin fet una pel·lícula on es donés aquesta situació, estaria classificada com de Ciència Ficció
ResponEliminaSalut! i a cuidar-se
No es ficció i a la ciència li està costant trobar la vacuna.
EliminaSalut Miquel
Si vas passar la Covid 19 és que ets molt valent! I a sobre ara ets immune!
ResponEliminaHe demanat un test per tenir-ne la certesa. Però al CAP del meu barri, de moment no en fan. El zelador m'ha dit, amb un punt d'ironia, o fins i tot de disgust, que ni a ells els hi han fet. Que tenen preferència els del Barça...
Elimina