dimecres, 27 de maig de 2020

La Marina de Sants

      La Marina em demana que la vagi a visitar. 
    Aprofito l’horari matiner en que se’ns és permès fer exercici amb la bicicleta i m’arribo al barri de la Marina del Port.
     De Sants a la Marina fa baixada i s’hi arriba còmodament.
     Passejo per diferents carrers del barri de la Mare de Déu del Port.
     Allà on en Francesc Candel es devia inspirar per escriure “els altres catalans”.
     Per afegir exercici m’enfilo a l’antic Polvorí, als vessants de Montjuïc. 
     La primavera ha omplert de flors els voltants, i la seva fragància penetra fins i tot rere la mascareta.
     Aquest antic edifici dona nom a una part del barri: les Cases del Polvorí. 
     Abans se les coneixia també com a Cases Barates.
     A finals dels 50 i molt a principis dels 60 del segle passat, el Pepet, un pagès del carrer dels Jocs Florals de Sants, m’havia portat a visitar els seus camps, muntat al carro que estirava el seu cavall Romero.
     Ho recordo d’aquella manera tan clara que es recorden els records més antics, quan jo devia tenir 5 o 6 anys.
     El que és impossible trobar de cap manera són els camps. 
     Deuen ser a sota d’edificis d’habitatges o de fàbriques de la Zona Franca.
     Ja que sóc aquí aprofito per entrar al mercat a comprar un parell de cosetes.
     Haig de tornar a casa. La Marina em demana que hi torni alguna tarda.
     I tant!” li dic. S’acaba l’estona de permís i ara és pujada...

12 comentaris:

  1. Vols creure que no he estat mai a aquesta zona... el carrer Jocs Florals sí que l'ubicava, però per sota de la Gran Via no hi vaig massa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La importància del passeig de la Zona Franca amaga racons molt populars, als carrers dels "Aviadors", el de la Mare de Déu del Port...
      Al carrer Jocs Florals és on va néixer el meu pare. D'aquí va venir la coneixença, per veïnatge i amistat amb el Pepet.

      Elimina
  2. Jo pensava com en XeXu... no conec aquesta zona.

    Algun dia, qu estiguem més desconfinats que ara mateix, m'hi hauré d'arribar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La muntanya de Montjuïc és immensa. A una banda aixopluga el Poble Sec, i a l'altra, la Marina de Sants, la del Port, can Tunis, el cementiri... Ara hi ha alguns parcs que són agradables de conèixer. Li faré cas a la Marina i hi tornaré alguna tarda.

      Elimina
  3. Com sempre, una bona excursió matinera, m'agrada molt la primera foto...
    És curiosa la diferència que hi ha entre els diferents barris de la ciutat, sinó perquè ho dius tu que ho coneixes tan bé, costa de pensar que això també és Barcelona...
    I apa primer avall i ara amunt i quan arribis, un bon esmorzar...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un dibuix molt alegre. Hi ha una ciutat a dins d'una altra ciutat. I una altra, i una altra...

      Elimina
  4. Tens una bona amiga !!. Un plaer recorra la antiga Barcelona de la teva mà. ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per acompanyar-nos en el recorregut. Crec que hi haurà una segona part.

      Elimina
  5. Les fotografies que has publicat són antològiques. No el conec, tampoc, aquest barri.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests dies, amb el tancamet de la Nissan, sha parlat molt de la Zona Franca. ës molt probable que uns quants treballadors afectats visquin a la Marina de Sants, que no és lluny. De fet és com si fos el mateix barri.

      Elimina
  6. Als anys 90 vaig tenir l'Agustí Alcoberro de professor d'història, a Rosa Sensat, i ens va portar a veure el MNAC, i també a voltar per alguns carrers de la zona. Ens va encomanar tanta passió per aquell indret que em vaig prometre de tornar-hi pel meu compte amb molt més temps. No ho vaig arribar a fer mai, i em sap molt greu, ara, veient el teu magnífic post...

    ResponElimina