dimecres, 10 de juny de 2020

Companys de viatge

La música ens ha fet companyia.
     Com un raig de somni després d’una tempesta de tranquil·litat. Com quan es fan les paus després d’una baralla o d’una discussió. Les dificultats per obtenir la llibertat ens acompanyen.
      “All you need is freedom”. Certament necessitem la llibertat. I amor.
      Com en el caliu que hi ha en 2 mons.
      Com la mar que hi ha rere el formiguer. I un riu que la pinta.
     Com la llum primerenca que entra a poc a poc.
      Començarà la diversió... algun dia. La canalla espera.
     Després d'un repòs salvatge.
     Al final no es construirà el món millor que tant desitgem?
      Respira. Sobretot respira bones olors silvestres.


25 comentaris:

  1. No hem de perdre les esperances d'aconseguir construir aquest món millor que desitgem però també hem de ser conscients que, per fer-ho, s'haurien de deixar enrere moltes actituds que fa anys que són vigents i que es resisteixen (amb dents i ungles) a quedar-se enrere. I això valdria tant per a l'ecologia com per a la política...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No les perdem les esperances Mc. Però estem comprovant que els mals costums autoritaris que no han acabat de marxar, retornen amb més força.

      Elimina
  2. Hauríem de buscar sempre bons companys de viatge. La música, per descomptat, els instruments, la natura, les flors, el cel i el mar. I triar molt bé les persones.

    Tot i així aquest món millor no sembla a l'abast de la nostra mà. Però encara que poc a poc, insistim.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els bons companys i les bones companyes de viatge hi són. La teva paraula final és essencial Carme: insistir.

      Elimina
  3. T'imagines una vida sense música? Jo no.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que m'imagino un món sense música Risto. Però no seria el meu.

      Elimina
  4. La música sempre serà bona companya de viatge, això no crec que canviï...la resta ja està per veure....
    ah! ... m'ho sembla a mi? o hi ha un beatle "infiltrat" ? ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Primer premi especial al bon observador, Artur.
      Em sap greu pel George Harrison, el beatle dolç, el beatle discret. Gairebé tan imprescindible com el John i el Paul. Però no em veia tocant la bateria.
      El careto és de 43 anys enrere.

      Elimina
    2. El cinquè Beatle !..ja sabem qui és ! ;)

      Elimina
  5. Quan he vist la foto de les guitarres he pensat amb el Pau Donés, que ens ha deixat, ben jove i ple d'optimisme...La seva música és el seu testament, descansi en pau
    Jo també he vist un Beatle estrany!
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí Roser, ens ha colpit la mort del Pau Donés.
      Espero que el George no em tingui en compte aquesta suplantació. També ens va deixar massa jove.

      Elimina
  6. Segueixes aprofitant el temps que se't dóna, això està bé. Jo continuo sense haver sortit cap dia, ni a caminar ni tan sols a una terrassa. Vaig prendre una coca cola en una terrassa (no gaire oberta), però era una reunió. Probablement la cosa canviï en breu, segurament aquest cap de setmana ja quedaré amb algú, i si tot va bé, la setmana vinent farem la primera excursió de l'any. Curta i senzilla per anar avisant a les cames que ja s'han d'anar preparant. Ja hi ha uns quants noms de muntanyes sobre la taula.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Llocs propers Xexu. Jo també haig d'anar preparant les cames, per això vàrem pujar a peu des de Sants al Tibidabo.
      Amb el company que l'any passat vàrem fer els Carros de Foc, enguany volem fer els Cavalls del Vent. Si el Covid no ho impedeix, seria la primera setmana de juliol.
      Ja ens aniràs explicant les teves excursions.

      Elimina
  7. Aquest "una tempesta de tranquil·litat" és un oxímoron que ho resumeix tot. Tot i que aquesta entrada té molt de suc, no es pot resumir fàcilment... toques tots els temes que vols alhora.
    Com a Beatle no ho deus fer gens malament!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vivim en una contradicció constant, Helena.
      Cada un dels Beatles va ser insubstituïble en el seu lloc i el seu instrument.
      Amb l'únic que m'assemblava en aquella època, si de cas seria amb els cabells. Milers i milers de seguidors es van deixar els cabells llargs com ells.

      Elimina
  8. Boníssim el beatle infiltrat, se't veu la mar de content!
    De vegades em sembla que sí que canviarem coses del món (menys consum? més raonable?), però d'altres em sembla que no... Ja ho anirem veient/fent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'infiltrat en bona companyia.
      Tinc els mateixos dubtes que tu, Gemma. Treballarem per a millorar en totes les actituds que serveixin per fer més lògica la relació dels humans envers els altres i envers el planeta.

      Elimina
  9. No sé perquè corre la gent a marxar de Barcelona el cap de setmana. Si a Barcelona hi ha de tot! Mar, muntanya, ciutat...
    Un bon equip de companyia, Xavier. Ho puc dir jo que també me n'ha fet moltes estones.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hem fet companyia mútua Tresa.
      Les fotografies de les platges són de Gavà, tocant a Barcelona.

      Elimina
  10. Respostes
    1. Sense la música el confinament hauria estat encara més dur.

      Elimina
  11. Un bon plat de mar i muntanya, amb el sofregit musical que el faci degustar amb profunda intensitat! Ja ho diuen que un bon sofregit és la clau!

    ResponElimina
  12. Ho he sentit des de menuda que qui canta el seu mal espanta. Certament, sense la música la nostra vida seria molt més trista...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La música va omplir moltes hores del passat confinament.

      Elimina