Fa gairebé un any la Carme Rosanas al
seu blog “Col·lecció de moments” va publicar aquest poema.
Uns mesos més tard, tal com diu al vídeo
que ha muntat ella mateixa, li vaig posar música, una guitarra i el kazoo que
intenta fer de trompeta.
La meva filla Mireia va col·laborar amb
el piano i ho vàrem enregistrar amb el mòbil, com aquell que diu a la cuina de
casa, en temps de confinament.
Wow !! Una bona interpretació Xavier, cada cop et superes !! ;)
ResponEliminaGràcies Artur. Qui no té feina el gat pentina...
EliminaJa m'has passat a davant! Jo el posaré també un dia d’aquests. He oblidat de posar L’intèrpret als crèdits. Sempre em descuido d'alguna cosa!
ResponEliminaHa quedat molt bé tal com està Carme, s'entén perfectament.
EliminaGràcies pel poema i pel muntatge.
Quins artistes que esteu fets!
ResponEliminaGràcies Xexu.
EliminaL'acabo de veure a ca la Carme. Et dic el mateix que a ella, són un goig aquestes col·laboracions blogaires que us empesqueu ella i tu. Enhorabona i gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaGràcies dobles a tu Mc, ja que l'has visitat 2 vegades.
EliminaCaram quanta creativitat, a veure si i trobeu el gust i us dediqueu a fer un duet...
ResponEliminaFelicitats Xavier i bon estiu.
Un duet estil confinament del Covid: cadascú des de casa seva. O des del seu blog.
EliminaGràcies M. Roser.
Ara l'acabo de veure i escoltar... fantàstica aquesta vitalitat que teniu: no la perdeu mai, que ajuda a viure. Hauríem de fer un resum del confinament per saber com li ha anat a cadascú... ¿què et sembla? Jo provaré d'escriure'l al proper post. No gaire llarg, que no cansi el personal... i l'escriptor ha de saber resumir. Però considero que seria molt interessant.
ResponEliminaUna abraçada, Xavier.
Al post anterior: "Companys de viatge". Una mica ho resumia amb la fotografia que encapçala la frase "La música ens ha fet companyia."
EliminaNo obstant trobo bé la idea que proposes Olga. Ampliar una mica la informació sense que es faci massa llarga.
Gràcies per la idea, i també per escoltar la cançó de la Carme i meva.
Salut, amiga!
Em recordes, amb aquesta trompeta, la cançó Je veux de Zaz. Ets un recontraartista!!! I el poema de la Carme és molt inspirador.
ResponEliminaNo coneixia ni la cançó "Je veux" ni Zaz. Em fas un gran favor comparant-me amb aquests grans intèrprets: què més voldria!
EliminaJo havia escotat en George Brassens, o el Pere Tàpies imitant el to de la trompeta.
Gràcies per aquesta opinió tan elevada, Helena.
Molt bona feina, Xavier i Carme. Quina energia tan maca que desprenen la cançó, el vídeo, les imatges, els sons de ela música. Enhorabona a tots dos!
ResponEliminaGràcies Montse. Ens ho hem passat bé. I avui és el dia de la música.
EliminaUm belo video, gostei bastante da musica.
ResponEliminaUm abraço e uma boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado F. Manuel. La música sempre ens acompanya.
EliminaQuan s'apaguen les trompetes, sona el Kazoo!! HAha. Molt bona!!
ResponEliminaEl kazzo és un recurs. De jove me'ls fabricava jo mateix amb una canya. I la membrana de vibrar amb paper de fumar.
Elimina