Torno, una tarda, a
la Marina de Sants.
Entro al Parc de Can Sabaté.
Hi havia passat moltes vegades
a prop i mai no hi havia entrat.
Per les escales del
Polvorí pujo a la veïna muntanya de Montjuïc.
Penso que els
urbanistes han trobat una bona solució per superar còmodament el desnivell.
La llum de tarda, a principis
de juny s’allarga.
Algunes persones
aprofiten l’hora de passejada per trobar-hi una estona d’aire net i de silenci.
D’altres esperen
la posta de sol.
L’hora romàntica.
Des de Montjuïc es veu
el sol com es pon rere Collserola.
Cada tarda “el
Cavall” també ho contempla.
Alguns barcelonins
aprofiten els jardins del Teatre Grec per fer exercici, reunir-se amb els amics
o (una altra vegada) admirar la posta de sol.
Fins fa pocs dies
les herbes creixien lliurement i salvatge a les grades del Teatre Grec.
El sol, per avui, ha
marxat definitivament.
Xavier, cada cop més et superes amb les fotos, Són fantàstiques!
ResponEliminaQuan les nostres filles eren petites feien atletisme, i si tenien competició a Sarrahia baixaven fins a la Gran Via/ parc de l'Alhambra passant pel barri del Polvorin. La foto número 7 també era un polvorí.
De fet tota la muntanya està perforada per diverses mines i túnels de diferents èpoques que es van fer servir per a aquest propòsit.
Gràcies Josep.
EliminaLa foto que dius núm. 7 ara és un centre de "teatre dels sentits". La garita de la foto 1 també forma part del conjunt del Polvorí.
Una altre mirada bonica d'aquesta part de Barcelona, ets un bon guia ! :)
ResponEliminaUn plaer que ens acompanyis Artur, gràcies.
EliminaNo has vist pas el Petit Príncep, mirant la posta de sol? He,he, he... és que era dels que les esperaven amb candeletes.
ResponEliminaPrecioses fotografies de l'horitzó quan s'encén, per les trompetes de foc! Ja aniran sortin idees per muntar el vídeo! Collserola com a horitzó no queda gens malament. Ja l'he triat!!!
Fa molt temps que vaig llegir el "Petit Príncep" i ja no recordava això que dius de la posta.
EliminaSegur que encertes la tria, Carme.
Sempre és un plaer gaudir dels teus textos i les fotografies
ResponEliminaAprofitem els regals de la naturalesa, fins i tot a la ciutat.
EliminaCom aprofites el desconfinament, quines passejades. Sembla que li has agafat el gust a aquesta zona.
ResponEliminaMontjuïc és relativament prop de casa. S'hi pot anar amb bicicleta i fins i tot a peu en poca estona.
EliminaHi ha fotos de 3 dies diferents.
Obrigado F. Manuel
ResponEliminaHo és molt, de romàntica, l'hora de la posta de sol. I en la teva fotografia encara més! Recordo Milan Kundera quan deia "A la finestra es ponia el sol", per introduir una escena que recordaré sempre, dins La immortalitat.
ResponEliminaTenim la sort que (si no hi ha núvols) cada dia hi ha posta de sol. I l'endemà: sortida de sol. La posta té l'afegit que el dia ja l'hem viscut.
EliminaAvui no has estat matiner, ja va bé alguna passejada de tarda; les fotos guapes com de costum, m'ha agradat la posta de sol des de Montjuic i des de les escales del Polvorí, aquest carreró amb aquestes cases tan iguales...
ResponEliminaVols dir que a la senyora li fa falta la mascareta en plena natura? suposo que ja és el costum!
Bon vespre, Xavier.
Fora de càmera hi havia alguna persona més, també amb mascareta. Com jo mateix, que feia la fotografia amb els vidres de les ulleres entelats.
EliminaSegur que la Marina està molt contenta amb aquestes dues visites que li has fet: els teus passos, la teva curiositat, els teus enfocaments, la teva mirada com si tot fos nou... Això no té preu per qui espera que el vagin a veure, Xavier. M'alegra que finalment també pugueu anar sortint.
ResponEliminaEn aquestes visites el plaer és mutu Tresa.
ResponEliminaMica en mica anem sortint de la closca del cargol.
Bon reportatge gràfic Xavier ! 👍
ResponEliminaGràcies Joan.
EliminaSi no fos pels teus posts, molts racons esplèndids de Barcelona no els hauria conegut mai. A més, ens ensenyes a mirar el paisatge amb uns ulls diferents, descobrint-ne tresors que ens passarien desapercebuts. Gràcies, Xavier!
ResponEliminaNo sóc l'únic badoc Montse. La ciutat és plena de mussols com jo.
EliminaGràcies per la valoració.
Xavier, em sembla que si no fos per tu, desconeixeria molts indrets interessants de Barcelona. Suposo que deveu estar encantats amb la reducció brutal del nombre de turistes, i ara podeu gaudir la ciutat d'una altra manera. Ahir veia un vídeo d'un polític cupaire a la porta de la catedral amb nens jugant tranquil·lament a la pilota, com si d'un poble es tractés. Llàstima que això aviat acabarà.
ResponEliminaNo sóc dels que té especial mania als turistes, però crec que estàvem arribant a uns nivells exagerats. A Barcelona, Ciutat de Mallorca, València i a d'altres punts dels Països Catalans i de tot el planeta. El que no suporto de cap manera és la reconversió d'habitatges populars en apartaments turístics, i barris de la ciutat en allò que ja fa dècades es va convertir el barri Gòtic i que s'escampa pel Raval, la Ribera, Gràcia, etc.
EliminaUna reducció de viatges d'avió anirà bé a la salut de la nostra atmosfera.
Si Xavier, i ja fa anys que diem i "sentim" lo mateix i ....., si no fosi per el virus del "nasus" no veuriem la diferencia , no recordariem temps passats.
EliminaSento la problemàtica económica del negocis del turisme. Tenim que modernizarnes i veure de generar negocis, modus de viure diferentns mès actuals i no dependre tant de persones que ens porten m ....... Una abraçada i desitxo que tots estigueu bè.-
Gràcies company de caminades
Elimina