diumenge, 26 de juliol del 2020

Obrim presons


      A la ruta dels Cavalls del Vent hi ha una carena que parteix del Coll de Comafloriu i va guanyant alçada.
    Es passen per diferents cims com el del Cap del Serrat Gran (2402m) el Puig de Comabella (2436m) fins arribar a la Tossa d’Alp (2537m)
     També hi ha alguns cims que a la guia no tenen nom. Vol dir que no en tenien. 
     Un d’aquests que al mapa no té nom a partir d’ara ja en té: Pic dels Presos Polítics (2395 metres)
     Per a la Carme Forcadell, la Dolors Bassa, 
      l’Oriol Junqueras, 
     els Jordis: Turull, Sànchez i Cuixart,
      en Raül Romeva, 
     en Josep Rull 
      i en Quim Forn. Totes són persones honorables.
      Com han reconegut les pròpies persones empresonades,  la maldat, i la venjança els mantenen tancats.
        Fiscals que afinen les lleis al gust d’alguns ministres
     i alguns jutges, que s’extralimiten en les seves funcions.
     Marxem ja de l’estat espanyol.
     Obrim presons... 
      ...i que entri el sol.

19 comentaris:

  1. És molt injusta la situació dels presos i, molt em temo, que d'aquí a quatre dies encara ho serà més perquè aquesta justícia (que no ho és) els retirarà el tercer grau penitenciari. La llàstima és que les claus per obrir les presons les tenen ells i nosaltres no... encara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Per descomptat que l'estat espanyol seguirà (i fins i tot augmentarà) la repressió contra els independentistes i els catalans i catalanes en general.
      Ja hi comptem.

      Elimina
  2. No em diguis que la foto aquesta a la serp la vas fer tu! Veu trobar aquesta bèstia per allà al Cadí? Caram, quin ensurt. No em fan gaire gràcia els ofidis, a mi...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que la vaig fer jo aquesta foto, però fa un any a l'Ametlla de Mar. És l'única fotografia que no és de la travessa dels Cavalls, però necessitava un animal com aquest per il·lustrar el text.
      Diria que la que apareix a la fotografia no és una serp perillosa. No obstant als Pirineus cal anar sempre amb compte, sobretot entre les pedres.
      Fa anys que als Pirineus, concretament a la Vall d'Àneu vaig veure un escurçó, i aquesta serp sí que és perillosa. Tots dos ens vàrem espantar, l'un de l'altra i no vaig tenir temps a retratar-la.

      Elimina
  3. Jo tampoc soc gens amiga de les serps i pensant que l’havies trobat a la travessa, he cregut que era un escurçó, ostres! Quin ensurt! Jo també n'he trobat dos cops d'escurçons, a la muntanya... bé, vull dir que has trobat un bon representant per allò que volies dir, però encara es queda curt. Les persones aquestes encara són pitjors.

    No sé pas fins quan haurem d'aguantar tanta maldat i venjança... la realitat és que no sabem com fer-ho per o for presons, hauríem d'anar tots a una i defensar el territori. No sé com es fa, però per les bones i amb ganes de diàleg, com fins ara, cada cop s'acarnissen més. No tenim arreglo som uns passarells.

    ResponElimina
  4. Fan anar les lleis al seu gust i profit. I si no, se les inventen. Segurament la majoria de serps tenen més bon cor que molts fiscals. I un ase és més fiable que un jutge.

    ResponElimina
  5. Un post que és tot un homenatge...A mi les serps no em fan por, aquesta no sé si és un escurçó, em sembla que tenen el cap més triangular.Jo n'he agafat alguna d'quelles que segur que no són verinoses..Per cert, aquesta porta on va a parar?Si hi entrem, a quin país anirem a parar? Serà millor?
    Bon vespre, Xavi.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És una serp massa llarga per ser un escurçó.
      La porta de reixa és de la del tancat de l'ermita de Sant Martí del Puig prop de Murcarols, a Gisclareny. L'etapa de Gresolet a la Font del Faig hi passa molt a prop, i ens vam desviar una mica per visitar-la. A dins hi ha rates pinyades.
      Tal com es veu a la fotografia és una porta a l'esperança.

      Elimina
  6. Gostei bastante do que vi principalmente da foto que representa os Juízes de todo este processo.
    Um abraço e boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Um burro é mais confiável do que a maioria dos juízes.
      Obrigado F. Manuel

      Elimina
  7. Quina bellesa aquest post, i que oportú avui, ateses les darreres notícies... M'agrada molt que hagis batejat els pics sense nom amb el nom dels presos polítics que tant estimem!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada dia ens llevem amb alguna llei o notícia en contra de la llibertat de Catalunya o els seus representants elegits democràticament. I hi ha dies com avui, que podríem dir a cada hora...

      Elimina
  8. El pobre ruc català no es mereix que el comparin amb els jutges espanyols...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho he aclarit en un comentari anterior.
      Em refio molt més d'un ruc que de molts dels jutges que interpreten lleis cap al seu molí

      Elimina
  9. Les fotos espectaculars, com sempre, inclús la de les serps que em fan posar els pels de punta, tant de punta com quan escolto les decisions "justes i democràtiques" que dia a dia van aplicant als nostres presos polítics, encara amb més verí que qualsevol serp perillosa. Quin munt de despropòsits! Em fan bullir la sang!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Laura. A mi també em bull la sang. I no hi tenen res a veure ni els meus 20 anys(!!) ni la calor d'estiu.

      Elimina
  10. Quan veus els patis de la presó, de ciment, sense prespectiva, on aquest sol que tu fotografies no hi té lloc, em cau l'ànima als peus. Els presos polítics són tots adorables, però això no treu que segur que pateixen molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'odi que l'Estat té contra Catalunya el paguen els presos (i les preses) polítics

      Elimina