dimecres, 26 d’agost del 2020

El Medacorba, el Pic de les 3 Nacions

      Per experiència sabem que per fer un cim com el Medacorba cal matinar.
     Un isard contempla els dos muntanyencs que ens enfilem al “seu” territori.
     La meteorologia acompanya, el dia sembla que serà bo.
     Passem pel refugi de la Baiau, avui no hi ha ningú.
     És un plaer especial trepitjar neu a mitjans d’agost.
     Fa tres anys havíem intentat fer el Medacorba, però aquell dia una tronada ens va impedir arribar al cim i vàrem abandonar justament a la Collada dels estanys dels Forcats, en territori andorrà. Es veu Arinsal.
     L’esforç té compensació: una placa informa que som al Pic de Medacorba de 2913 metres, el Pic de les 3 Nacions: Andorra, Catalunya i l’Arièja (Occitània)
      Seguim reivindicant la llibertat.
     Una mirada cap a l'Arièja.
     Una mirada cap a Catalunya. Als estanys i refugi de la Baiau.
     Una mirada cap a Andorra...
     ... i al seu cim més alt: el Comapedrosa.
     Retorn a la Vall Ferrera. La pujada ha estat llarga, la baixada també ho serà.
     La bellesa (o la pau?) es troba a l'estany d'Ascorbes.
     A la samarreta hi duc el logo de les 3 Nacions, i el nom dels tres pobles que, per proximitat, les representen: Àreu, Auzat i Arinsal.


27 comentaris:

  1. El esforç i la matinada us van donar el premi d'asolir el cim i gaudir de la visió de les 3 nacions

    ResponElimina
  2. Quin lloc més maco, per retrobar-se tres mons complementaris.
    Bon setembre :)

    ResponElimina
  3. Uns llocs preciosos Xavier, mare meva quins paisatges!!!Veig que vau tenir sort i us va fer un dia fantàstic...M'ha agradat la teva foto reivindicativa...Com dirien els nostres veïns" genio i figura"...
    Que us ho passeu molt bé!

    ResponElimina
  4. São fantásticas e de uma grande beleza estas montanhas.
    Um abraço e continuação de uma boa boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    Livros-Autografados

    ResponElimina
    Respostes
    1. La naturalesa és un tresor que hem de preservar.
      Obrigado.

      Elimina
  5. Qué lugares tan preciosos. Sólo los que os esfozais podéis disfrutar de todo ello. Gracias por narrarlo con tanta belleza e interés: los tres lugares

    ResponElimina
  6. La belleza es real. Los sueños también. Gracias Casilda.

    ResponElimina
  7. És una delícia contemplar les teves fotografies, imaginar que camines per aquests paratges i com dius en un altre lloc sabent que per aquests verals no corre cap virus.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haver estat unes setmanes respirant aire pur d'alguna manera ens prepara per si (esperem que no) tornen temps de clausura sanitària.

      Elimina
  8. M'emociona aquest post, per tantes coses!
    Una bona excursió, unes fotos magnífiques i els somnis volant ben amunt.
    Emociona pels llocs coneguts, per les tres nacions. I per la constància de les reivindicacions.
    Una abraçada, Xavier, amb agraïment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ets una mica de cada una de les 3 Nacions. Ets catalana, vas viure una part important de la teva vida a Andorra i coneixes bé molts pobles d'Occitània.

      Elimina
  9. I aquesta samarreta tan bonica qui la va fer? Llàstima que no hi hagi els colors de la bandera occitana en comptes de la francesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. La samarreta la van fer a Àreu fa alguns anys, en una de les edicions de la Milla Vertical al Monteixo.
      Tens tota la raó en això dels colors de la bandera. Suposo que la va dissenyar Michel Sebastien, el promotor de les 3 Nacions.

      Elimina
  10. Quina meravella! Havia de ser una experiència irrepetible, veure tota aquesta extensió de món als teus peus, com un déu de l'Univers! Per als qui no anem més enllà de la plana, és un regal gaudir de les teves imatges. Que per molts anys hi puguis tornar!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que tu també puguis tornar a la Vall Ferrera, Montse.
      Tu vas una mica més enllà de la plana. Ens hem trobat més d'una vegada bastant amunt.

      Elimina
  11. La bellesa i la pau són sinònims en la teva foto, i la llibertat s'hi afegeix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Faltaria la justícia social, i en un any com aquest la salut mundial. Si assolim la llibertat... què més es podria demanar?

      Elimina
  12. Quina meravella! Amb tu he tornat a caminar per aquests racons del Pirineu. Fa molts anys vaig pujar al Comapedrosa i vaig passar pels estanys de la Baiau... Gràcies per la passejada -que suposo que per a vosaltres va ser molt més dura.
    Unes fotos magnífiques! Per cert, en una d'elles diria que s'hi veu un trencalòs, el rei dels aires...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vàrem fer el Comapedrosa, fa uns 3 anys, també passàrem per la Baiau.
      Si dius que és un trencalòs m'ho crec. Jo em pensava que era un voltor.
      (Per cert el teu segon cognom és de fonètica basca. Al Pallars i als Pirineus en general hi ha pics, estanys, comes, etc que s'anomenen "Orri")

      Elimina
    2. Crec que és un trencalòs per un parell de detalls: el pit més clar i, sobretot, la cua, en forma de tascó... però vaja és prou lluny i el podria confondre, no sóc cap especialista.
      Sí, el meu segon cognom -tot i que ve de Vic, on també hi ha Orrit- sé que ve de l'antic parlar pirinenc. Orri vol dir cabana de pastors, especialment aquella on es munyien les ovelles -o cabres- i es feien els formatges. Ho dic en passat perquè ara imagino que tot això es fa en petites granges.

      Elimina
  13. Quina història d'amor la teva amb la Vall Ferrera, i quin cim més meritori, sembla llarg i complicat. Tinc pendent fer alguna excursió per la zona del Comapedrosa, a veure quan en tinc l'oportunitat. El meu problema és que per arribar al pàrquing de la Molinassa hi ha una pista de muntanya infernal. El meu pobre cotxe i els meus nervis no estan preparats.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Justament enguany la pista que puja a la Molinassa està millor que altres anys, ja que es va malmetre per unes pluges torrencials i aleshores la van arranjar.
      Abans teníem u 4x4 però degut a les noves normatives en contra del canvi climàtic el vàrem canviar i hi hem anat amb un suv. Això sí, poc a poc.
      I a dalt hi havia cotxes de totes classes.
      El Medacorba, a partir del coll dels Estanys Forcats sembla més difícil del que realment és. Hi ha algun tros que s'ha de grimpar una mica, però en cap moment és perillós.
      A mi se'm va fer més pesat fa uns tres anys, pujar el coll de la Baiau per anar al Comapedrosa.

      Elimina