L’Antoni i el Txad

      Es fa de dia a un poblet del Txad. L’Ahmad com cada dia va a casa del seu avi Yakub per a fer-li companyia i ajudar-lo.

       - Bon dia padrí, com us trobeu avui?

      - Content de veure’t Ahmad - contesta el vell amb un somriure.

     - Padrí, per què dieu que esteu content de veure’m si no em podeu veure? - pregunta el noi fitant els ulls tancats de l’avi.

       -  No hi puc veure però sento les olors. Avui mateix, tot i que encara és hivern m’arriba intensa, l’aroma de la primavera.

       - Què fan les teves cosines Amina i Shana?

       - Haurien de ser a escola avui, però...

       - Ja ho sé Ahmad: els governs, d’aquí i de gairebé tot el món no tenen mai prou diners per fer escoles com cal, i en canvi sí que en tenen per a l’armament i la munició que tant ens perjudica.

       - On em portareu avui, padrí amb la vostra catifa voladora?

       - Anirem molts anys enrere Ahmad, abans de la guerra, quan jo muntava el meu dromedari.

      - Quina guerra avi? La dels Toyota?

      - Ja te l’he explicat Ahmad, moltes vegades.

       - Torneu-me-la a explicar padrí. - demana Ahmed entusiasmat.

       - Els nostres guerrers van derrotar els tancs de l’invasor amb aquests autos adaptats al desert.

       - M’explicareu la dolçor de l’aigua dels oasis?- demana el nen.

       - Ah! Quan es té set l’aigua és el bé més preuat.

       - I també per a totes les coses de la vida, oi padrí?

       - De tornada al poble passem per les ribes de l’Assut, en sento la remor, ja saps que “lo riu és vida”.

     - A l'estiu ens hi banyarem?

        - Una vegada vaig parlar amb un viatger cristià. Em va dir que les nostres muntanyes li recordaven una serra del seu país, on veneren la mare del seu déu, i em va dir que era negra.

       - Si la mare és negra, el seu fill Eisaa també és negre, oi padrí?

       - Diria que al que anomenen Yesu ells el consideren blanc.

       - ...?       - Escolto el xivarri del mercat, l’olor de la fruita, les veus dels venedors.

       - I de què més sentiu l’olor padrí?

       - De la meva filla Bibiro i el teu germà petit Ali.

       - Quan sigui gran vull ser com vos, padrí.

       - Primer has de viure una vida sencera Ahmad. Quan ets petit ets fill, germà, cosí, nebot, net... amb els anys esdevens oncle, gendre, cunyat, pare, sogre, avi, besavi...

      Arriba el capvespre i l'Ahmad agafa la mà del seu avi

        - Intentaré seguir els consells que sempre em doneu: viure feliç la vida, si pot ser completa, amb amor a la pau entre totes les nacions i a la llibertat del meu poble.

       Totes les fotografies van ser fetes per Antoni Pujol Guarro (1952-2020) en el seu darrer viatge a l’Àfrica el mes de març del 2020 al Txad.