Vindrà la primavera

Quan vindrà una primavera

que s’endugui el fred ben lluny?

Quan acabi aquesta espera

que ens retrobi alçat el puny.

Per finir amb tanta maldat

de clavegueres nocturnes

reclamem la llibertat

i anem tots a omplir les urnes.

L’aigua pura a una deu brolla

i una història vol escriure.

Sota el glaç una bombolla

malda per tornar a ser lliure.

Desfarà el sol tot el gebre

flor de neu que amaga el verd.

Dels Pirineus fins a l’Ebre:

un camí que mai no es perd.

Que no és cert, que no és veritat que encara anem amb el lliri a la mà.

Les flors grogues són símbols que calladament fan sentir la seva veu.

Com deia (i encara diu) la cançó: “Tots junts vencerem!”