diumenge, 28 de febrer del 2021

L’Antoni i el Txad (i 2)

      Puc fer una darrera ullada a l’Àfrica?
      “
Kundia. Abadàh”.
A escoltar aquells bells vocables que semblen intel·ligibles però que jo entenc?
      “Toto kemba. Lal netumayóa xanavi”
      Puc tornar a olorar l’alè del desert...
      “Anamaià si ingaià”
      Admirar les fulles del pare del bosc.
      “
S’he vos i pa nà,
      De la gran roca que plora com una mare que enyora els seus fills.
      “Inà masayài ka noré”.
      Torna’m a explicar aquelles històries que no són escrites a cap llibre.
 
      “Fadlú foko 
nena afankara”.
      Paraules d’arenes i de pedres socarrimades pel sol.
      “Bepo si  kim fainnaine”.
     Vull escoltar una vegada més la música d’arpes de carabassa, corns, tambors i palmes.
      “Annaví awal·la kum-miah.”
      M’agrada veure les estrelles de la nit que destaquen a la foscor del cel més pur.
      “Ikellé abelandi”
      Paraules que dius sota la mirada dels ulls del més Gran.
      “
A nur ya arí.”
       T’he vist tancar els ulls i reposar el cap sobre un coixí de dunes. 
     T'estimaré sempre, amor meu.  

24 comentaris:

  1. Pels que no hem estat a l'Àfrica, amb aquestes fotos és com si miréssim amb els seus ulls. La màgia que té ens deixa bocabadats, com les teves paraules.

    Aferradetes i... molt bona nit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Em passa com a tu Lluna. Les fotos de l'Antoni ens transporten, sense haver estat a l'Àfrica.

      Elimina
  2. Respostes
    1. Aquest cop si que m'ha deixat entrar.
      molt maques les fotos i l'escrit, com sempre.

      Elimina
    2. Avui mateix fa 4 mesos de la mort de l'Antoni. La seva presència és molt present.

      Elimina
  3. Respostes
    1. Mirar les fotografies de l'Antoni és trobar-te amb la seva personalitat, el seu caràcter i la seva companyia.

      Elimina
  4. És un record de l'Antoni, preciós. Les fotografies són precioses i ens transporten a tots a l'Àfrica. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada dia és un esforç per acostumar-se a la seva absència.

      Elimina
    2. Hi ha absències a les quals costa molt acostumar-s'hi. Amb el temps, minva el patiment, però no pas l'enyorament. Q

      Elimina
  5. Quanta emoció hi ha a les imatges, gosaria dir que a tots dos costats de la càmera. Abraçada i gràcies per deixar-nos compartir-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has trobat la paraula que defineix totes les fotografies: emoció. Gràcies a tu Alfred.

      Elimina
  6. Quines experiènies que devia viure allà, quantes vivències...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'Antoni va viatjar molt per el tot món, però indubtablement Àfrica era el seu continent predilecte.

      Elimina
  7. Fotografies bellíssimes i text exquisit. Tot plegat costa de païr -què t'haig d'explicar-. Però moltes gracies per compartir, Xavier.

    ResponElimina
  8. Feia mooolts dies que no passava per aquí. Ara veig tot el que m'estic perdent. He de trobar el temps per a reenganxar-m'hi. Ho ennyoro molt!
    Quines fotos, quines ulls i quines mirades, quina bellesa!Quanta calidesa!

    ResponElimina
  9. Tan bells els paisatges com aquestes nenes i nens. Em recorda el que cantava Llach, "negre és l'orgull, negra la bellesa"... Tots dos germans fotògrafs! Les paraules en aquest idioma difícil són la traducció del que tu dius abans? O les pots traduir per a nosaltres?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes paraules són part dels versos d'unes lletres de cançons gambianes, que he copiat d'oïda. No sé què volen dir, però la música és tan bella que imagino que diuen coses bones.
      I entremig hi he introduït uns noms que dèiem els sis germans quan érem petits.

      Elimina
    2. Mirant les fotografies de l'Antoni entenc la seva passió per aquests països africans, bressol de la vida. Les imatges tenen una lluminositat captivadora,els paisatges són impressionants, i transmeten una manera de viure senzilla, tranquil·la, en armonía amb la natura. L'Antoni suposo que trobava l'essència, la pau interior, una espiritualitat dificil de trobar en les nostres ciutats. L'Antoni no perdia massa temps pensant en la vida, preferia viure-la plenament

      Elimina
    3. Ho has descrit molt bé Joaquim, jo penso igual.

      Elimina