dissabte, 27 de març de 2021

Simfonies

Simfonia en do
Tu i jo tenim un do:
aprofitem-lo.
Simfonia en re
Com aquell que no fa re:
t’estimo.
Simfonia en mi.
Acosta’t a mi
tremola amb mi.
Simfonia en fa
No em fa mal
esperar-te.
Simfonia en sol
entre les branques
no camino sol.
Simfonia en la
La lluna poua el creixent.
La companyia.
Simfonia en si
Sí que  vull
si tu vols.

39 comentaris:

  1. Si...,té de posar molt bona nota ! 👍 🙂

    ResponSuprimeix
  2. Una simfonia d'imatges i de paraules que, recorrent tota l'escala, ens arriba al cor. Aquest post és tot un regal per començar bé el dia, gràcies!!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu Mc. Que els sostinguts ens siguin favorables.

      Suprimeix
  3. Simfonies que fa de bon mirar i escoltar un cop i un altre.

    M'encanta la foto dels ocells (que no sé quins són, però ho esbrinaré) i la de la lluna i la del sol i ombra de les branques... i ...

    Bon diumenge, Xavier!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Amb música els paisatges tenen una cadència duradora.
      No et puc ajudar gaire en saber quins ocells són. Per orientar-te et diré que no són petits com els pardals. Per això descartaria que siguin estornells.
      Més aviat seria la mida d'una merla, però aleshores serien femelles, ja que els mascles són negres i tenen aquell bec groc tan característic.

      Suprimeix
  4. Cal dir que em sento feliç dins les teves fotografies i paraules. Sempre recomano la contemplació de la natura, i aquesta natura teva permet detenir els ulls una estona més llarga. Abans els ocells no marxin, abans no es pongui el sol al camí. I, sobretot, la floració de les frèsies, una de les meves flors preferides per la seva olor, bellesa, senzillesa i fecunditat. Felicitats.

    ResponSuprimeix
  5. Mira que t'ho fas venir bé! Molt ben trobat, aquest post!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Les notes ja hi eren i els paisatges, els ocells i la lluna també.

      Suprimeix
  6. Xavier, que senzill, però que bonic i que tendre! Les fotos, precioses!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies, només són 7 notes naturals per acompanyar la natura.

      Suprimeix
  7. Un simfonia floral per acollir la recent arribada de la primavera. Genial !.
    M'encanta la foto de la Lluna !.
    Salut !.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La primavera sempre ens sorprèn. Segurament per això músics, poetes i pintors s'inspiren en ella per a moltes de les seves obres. També la lluna.

      Suprimeix
  8. Magnífic catàleg de composicions, mestre Pujol. Simfonies per a imatge i lletra, amb orquestra de fons.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Però jo no sé el nom dels ocells que fotografio, catedràtic Russel.

      Suprimeix
    2. Igual de bonics són amb nom que sense nom ;) Però per si fa paper, diria que aquests són cotxes fumades, tot i que la cua rogenca només se'ls intueix.

      Suprimeix
  9. Quina bella melodia desprenen aquests versos i imatges. Una imatge millor que mil paraules, diuen, però aquest no és el cas. Imatges i paraules al mateix nivell. Enhorabona

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Francesc, intentarem tenir el do de conservar sempre el sí sostingut. I si pot ser que no ens toquin els bemolls.

      Suprimeix
  10. Em quedo en silenci, escoltant la teva melodia, mentre passejo per aquests camps tan plens de primavera... de vida.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No seré jo qui trenqui el silenci. Seguirem passejant per la primavera i per la vida.

      Suprimeix
  11. Soberbia ilumimación. Digna de un poeta.

    ResponSuprimeix
  12. Respostes
    1. Què més voldria. Les 7 notes del pentagrama i uns quants acords.

      Suprimeix
  13. Què harmonia i bellesa s'estableix entre la naturalesa, les teves paraules i les fotografies. meravellós

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. La natura amable és un respir quan ens ataquen els riscos.

      Suprimeix
  14. Quin post més original, muntanyenc i musical...És la simfonia de la natura, ara només falta que la cantem...
    Bon vespre, Xavier.

    ResponSuprimeix
  15. Una simfonia de fotografies i paraules molt ben harmonitzada ;)

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. A vegades involuntàriament fins i tot els músics desafinen. Imagina quants galls puc fer jo...

      Suprimeix
  16. Aquests dies viatjant he pogut contemplar la lluna en el seu màxim esplendor, i m'ha sabut greu no tenir una bona càmera per fer-li unes quantes fotos. Igualment l'hi he fet amb el mòbil perquè no es podia resistir.
    La del teu post és genial. Bellíssima.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Aquesta setmana de la primera lluna plena de primavera tothom n'està encisat.

      Suprimeix
  17. T'has superat, Xavier, és una delícia aquesta entrada!!! Jugant amb la música ets molt líric.

    ResponSuprimeix
  18. Bona tarde xavier, cada foto es "un trozito" de vida. Me gustan mucho.
    Un saludo grande.-

    ResponSuprimeix