Amb música els paisatges tenen una cadència duradora. No et puc ajudar gaire en saber quins ocells són. Per orientar-te et diré que no són petits com els pardals. Per això descartaria que siguin estornells. Més aviat seria la mida d'una merla, però aleshores serien femelles, ja que els mascles són negres i tenen aquell bec groc tan característic.
Cal dir que em sento feliç dins les teves fotografies i paraules. Sempre recomano la contemplació de la natura, i aquesta natura teva permet detenir els ulls una estona més llarga. Abans els ocells no marxin, abans no es pongui el sol al camí. I, sobretot, la floració de les frèsies, una de les meves flors preferides per la seva olor, bellesa, senzillesa i fecunditat. Felicitats.
Quina bella melodia desprenen aquests versos i imatges. Una imatge millor que mil paraules, diuen, però aquest no és el cas. Imatges i paraules al mateix nivell. Enhorabona
Aquests dies viatjant he pogut contemplar la lluna en el seu màxim esplendor, i m'ha sabut greu no tenir una bona càmera per fer-li unes quantes fotos. Igualment l'hi he fet amb el mòbil perquè no es podia resistir. La del teu post és genial. Bellíssima.
Si...,té de posar molt bona nota ! 👍 🙂
ResponElimina7 notes naturals donen per molt.
EliminaUna simfonia d'imatges i de paraules que, recorrent tota l'escala, ens arriba al cor. Aquest post és tot un regal per començar bé el dia, gràcies!!
ResponEliminaGràcies a tu Mc. Que els sostinguts ens siguin favorables.
EliminaSimfonies que fa de bon mirar i escoltar un cop i un altre.
ResponEliminaM'encanta la foto dels ocells (que no sé quins són, però ho esbrinaré) i la de la lluna i la del sol i ombra de les branques... i ...
Bon diumenge, Xavier!
Amb música els paisatges tenen una cadència duradora.
EliminaNo et puc ajudar gaire en saber quins ocells són. Per orientar-te et diré que no són petits com els pardals. Per això descartaria que siguin estornells.
Més aviat seria la mida d'una merla, però aleshores serien femelles, ja que els mascles són negres i tenen aquell bec groc tan característic.
Cal dir que em sento feliç dins les teves fotografies i paraules. Sempre recomano la contemplació de la natura, i aquesta natura teva permet detenir els ulls una estona més llarga. Abans els ocells no marxin, abans no es pongui el sol al camí. I, sobretot, la floració de les frèsies, una de les meves flors preferides per la seva olor, bellesa, senzillesa i fecunditat. Felicitats.
ResponEliminaEn to major, Olga. I algun menor.
EliminaMira que t'ho fas venir bé! Molt ben trobat, aquest post!
ResponEliminaLes notes ja hi eren i els paisatges, els ocells i la lluna també.
EliminaXavier, que senzill, però que bonic i que tendre! Les fotos, precioses!
ResponEliminaGràcies, només són 7 notes naturals per acompanyar la natura.
EliminaUn simfonia floral per acollir la recent arribada de la primavera. Genial !.
ResponEliminaM'encanta la foto de la Lluna !.
Salut !.
La primavera sempre ens sorprèn. Segurament per això músics, poetes i pintors s'inspiren en ella per a moltes de les seves obres. També la lluna.
EliminaMagnífic catàleg de composicions, mestre Pujol. Simfonies per a imatge i lletra, amb orquestra de fons.
ResponEliminaPerò jo no sé el nom dels ocells que fotografio, catedràtic Russel.
EliminaIgual de bonics són amb nom que sense nom ;) Però per si fa paper, diria que aquests són cotxes fumades, tot i que la cua rogenca només se'ls intueix.
EliminaQuina bella melodia desprenen aquests versos i imatges. Una imatge millor que mil paraules, diuen, però aquest no és el cas. Imatges i paraules al mateix nivell. Enhorabona
ResponEliminaGràcies Francesc, intentarem tenir el do de conservar sempre el sí sostingut. I si pot ser que no ens toquin els bemolls.
EliminaEm quedo en silenci, escoltant la teva melodia, mentre passejo per aquests camps tan plens de primavera... de vida.
ResponEliminaAferradetes, Xavier.
No seré jo qui trenqui el silenci. Seguirem passejant per la primavera i per la vida.
EliminaSoberbia ilumimación. Digna de un poeta.
ResponEliminaGràcies. Sense llum no hi ha ombres.
EliminaEts un genial director d'orquestra!
ResponEliminaQuè més voldria. Les 7 notes del pentagrama i uns quants acords.
EliminaQuè harmonia i bellesa s'estableix entre la naturalesa, les teves paraules i les fotografies. meravellós
ResponEliminaLa natura amable és un respir quan ens ataquen els riscos.
EliminaQuin post més original, muntanyenc i musical...És la simfonia de la natura, ara només falta que la cantem...
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Tot es pot cantar. Ho podem provar.
EliminaUna simfonia de fotografies i paraules molt ben harmonitzada ;)
ResponEliminaA vegades involuntàriament fins i tot els músics desafinen. Imagina quants galls puc fer jo...
EliminaAquests dies viatjant he pogut contemplar la lluna en el seu màxim esplendor, i m'ha sabut greu no tenir una bona càmera per fer-li unes quantes fotos. Igualment l'hi he fet amb el mòbil perquè no es podia resistir.
ResponEliminaLa del teu post és genial. Bellíssima.
Aquesta setmana de la primera lluna plena de primavera tothom n'està encisat.
EliminaT'has superat, Xavier, és una delícia aquesta entrada!!! Jugant amb la música ets molt líric.
ResponEliminaLa música fa que tot sigui millor.
EliminaVotos de uma Santa Páscoa para o meu amigo e sua família.
ResponEliminaAndarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Gràcies i igualment F. Manuel.
EliminaBona tarde xavier, cada foto es "un trozito" de vida. Me gustan mucho.
ResponEliminaUn saludo grande.-
Gràcies J. Antonio. Salut!
Elimina