Perla buscada durant tant i tant de temps!
Qui hauria mai imaginat
descobrir nu el teu orgull
entre les roques desgrenyades
per la sal del mar (Mediterrani)
i del vent (la tramuntana)
Pau
Riba
Són per fer paraules.
Posi'm mitja lliura de versos
per fer un poema curt.
des de la finestra dels meus records
sento, amor, intenses les nostres rialles
quan la mar deixava perles a la teva
pell.
també pel carrer de l’Amargura
i a la platja de les petxines
i per l’illa de les gavines.
La mar (em deies) és femenina
com la terra, com l’onada
com una carícia divina
de la lluna que s’amaga.
(insisties) que estima.
de mirada perduda
i llavis salats.
com el cel
de mirada verda
com l’aigua de la mar.
que s’emmiralla
als encenalls d’aigua
que resten a la sorra quan neix el dia.
del Cap de quers
quina claror que feia el sol
com escalfava la lluna!
Hi has tornat? Sempre mereix un retorn Cadaqués. Espero anar-hi aviat per la zona i fer alguna ruta amb la bicicleta pel Cap de Creus.
ResponEliminaLes fotografies són de fa tres estius. Jo també espero tornar-hi aviat.
EliminaAquestes fotos son de quan erem vius?
ResponEliminaAvui sí m'han deixat entrar.....
EliminaJa ho pots ben dir Francesc, de quan érem vius. Amb una mica de sort hi tornarem.
EliminaA veure si dura això de que puguis comentar...
Si que t'han retut aquestes tres unces de lletres i la mitja lliure de versos, ja em diràs on les vas comprar que jo voldria fer els poemes que tu fas.
ResponEliminaCadaqués un lloc màgic pel que ens mostres en les teves imatges, no hi he estat mai, però m'has fet obrir la gana.
Aferradetes, Xavier.
La lluna en aquests poemes hi és ingredient imprescindible.
EliminaAquestes imatges, per si soles escriuen versos...però els que has comprat tu, al colmado ho han acabat de arrodonir !!.
ResponEliminaUna altre excursió que tinc pendent a la llista i que va creixent, com la de la compra ! hehehe
Salut !.
Tu també fas llista? Coincidim, Artur.
EliminaA quina botiga compres aquestes tres unces de lletres i aquests versos per a fer poemes? Tenen molt bon gènero. Potser hi aniré, quan "tornem a ser vius" i poguem bellugar-nos amb tranquil·litat.
ResponEliminaCadaqués sempre magnífic, les teves fotos també. T'has acompanyat d'en Pau Riba, i has sabut trobar la inspiració en totes aquestes coses... ah! I la botiga, no ens oblidem de la botiga, tot i que em queda el dubte de si era a Cadaqués o a Sants... ara no sé... Un aplaudiment, Xavier. Un post preciós!
La llàstima és que al "colmado" ja no venen sopa de lletres ni per unces ni per lliures ni per quilos. Ara és per als turistes. Potser amb la pandèmia ens adonarem que els queviures són més importants que la moda i els souvenirs.
EliminaCadaqués és un poble preciós, els seus carrers tenen un encant especial, sembla un poble de conte...Fa molt de temps que no hi he estat, serà qüestió de tornar-hi!!!
ResponEliminaBon vespre, Xavier.
Quan hi tornis potser ens hi trobem, M. Roser.
EliminaAi, Cadaqués. Allà vaig passar la primera nit del mil·lenni... però juraria que des de llavors no hi he tornat. Ja aniria tocant, oi?
ResponEliminaNo t'esperis a la primera nit del segon mil·lenni, que se't faria molt llaaaarg!
EliminaCom l'Artur i tu també soc de les que fa llistes de llocs per visitar, espero, quan es pugui, anar posant una creu conforme hi he anat.
ResponEliminaCadaqués és un d'ells, fa molts anys que no hi he estat, i la veritat que a les terres empordaneses hi ha racons que val la pena veure.
Fantàstiques les imatges i les paraules amb què les has acompanyat, has fet una magnífica composició.
Salutacions, Xavier
A la llista també hi tinc apuntada una visita a les muntanyes i al santuari del teu nom: Núria. En aquest cas a més de la creu hi posarem una olla i una campana.
ResponEliminaTambé la tinc apuntada aquesta visita, fa anys que no vaig a Núria i ja tinc ganes de tornar-hi. L'olla, la campana, el santuari... i els paisatges són fantàstics.
EliminaCadaqués um lugar muito bonito que gostava de visitar.
ResponEliminaUm abraço e bom fim-de-semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
Livros-Autografados
Com a curiositat et diré que el pintor Dalí hi tenia la seva casa. ÉS la que es veu a la foto 9. A Port Lligat.
EliminaEm fa vergonya dir-ho, però mai no hi he estat, a Cadaqués, així que ja va sent hora --tan bon punt ens desconfinen-- de treure'l de la llista dels eterns pendents; mentre, em miraré les teues imatges i els teus versos, que hi ha que veure com condeix la mitja lliura quan se sap què fer amb ella...
ResponEliminaTu que camines tant per la natura, t'agradarà especialment el Cap de Creus, que és immens.
EliminaJo hi he estat el darrer estiu, per celebrar els meus 49 anys. Cadaqués és molt Cadaqués, com certifiquen les teves imatges.
ResponEliminaPer molts anys pels 49 Helena, i ja per endavant pels 50 quan els facis, tant si és a Cadaqués com a un altre lloc.
Elimina