dilluns, 8 de març de 2021

En femení

     Quan era petita em feia molta ràbia que els mestres si em veien plorar em diguessin: “no llores, que es de niñas
      O quan algun company, amb ànim d’insultar em digués: “no siguis nena”.
      També jo mateixa quan era jove havia rigut si algun amic de la colla explicava algun acudit masclista o homòfob. Fins i tot jo n’havia explicat i ara m’avergonyeix.
     Em provoca perplexitat que els Mossos s’anomenin genèricament mossos, així, en masculí, quan hi ha moltes mosses que són dones policies. I si genèricament en diguessin Mosses d’Esquadra? Per què no? Totes les components d’aquest cos són (o haurien de ser) persones, oi?  I la paraula persona ens aplega a totes, siguem dones, homes o de qualsevol singularitat o col·lectivitat LGTBIQ
      Abans que esborressin aquestes pintades i grafits hi deia: “
Aquí es censura, reprimeix i tortura com en dictadura.
      El dia 8 de març és el dia de la dona. De les feixistes també? De les reines, que de passada són súbdites del “seu” rei, també? De les infantes que es vacunen quan no els toca també?
      Una veïna que malgrat tenir 86 anys encara no ha estat avisada per anar a vacunar-se em deia: Les infantes es van vacunar a l’estranger? Segur? “vols dir que no hi van anar vacunades ja des de casa?” Està indignada i té raó. 86 anys de raons i al CAP de Sants li diuen que no hi ha vacunes de la Covid per a ella, que quan n'arribin li telefonaran.
N’estem fartes que històricament hagin amputat el cos de la dona.
      Volem caminar tranquil·les pel carrer, i per tot arreu, sense que cap home ens faci cap tipus de comentaris: ni amables ni desagradables: que s’ho guardin per a ells... que prou pena tenen!
Trencadissa femenina. Ja és hora!!
La República és femenina. L’estelada també.

22 comentaris:

  1. Ni més ni menys, ens volem iguals tots els dies de les nostres vides. Estic totalment d'acord amb cadascuna de les teves paraules. Gràcies!

    Aferradetes, Xavier.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies a tu Lluna. Els homes encara hem d'aprendre molt. I canviar encara més.

      Suprimeix
  2. Emoción de leer esto por aquí. Casi ni tengo palabras. ¡Gracias!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sé que està molt gastat i repetit dir-ho, però cada dia ens hem d'esforçar, no només el 8-M.
      Gràcies a tu Chiloé per la visita.

      Suprimeix
  3. Referent a una de les primeres frases del post, he pensat: Només valen la pena els homes que també saben plorar.

    Moltes gràcies per aquest post proper, tan solidari i tan bonic.

    Però saps què penso? Que tot ho hem de fer junts, d'igual a igual, cada dia, cada cosa, cada acció, cada projecte... Junts i en pla d'igualtat, tots som més forts, els homes i les dones. Una abraçada de col·laboració.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Tots els avenços que ha fet la humanitat han estat a base d'unitat. Tens raó en això que dius Carme: d'igual a igual, en totes les accions, per insignificants que semblin.
      Moltes gràcies a tu per la teva col·laboració.

      Suprimeix
  4. Xavier després del vaccí de la Covid haurien d'inventar el del virus del masclisme.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Hauria de ser una vacuna de doble efecte: que acabés amb el virus del masclisme i del feixisme. D'alguna manera aquests 2 virus es retro-alimenten, Risto.

      Suprimeix
  5. Un post feminista i independentista...M'encanten aquests pensaments!
    A mi si algú em pregunta si sóc feminista, jo dic que sóc "personista", perquè tots i totes som això persones( uns/es més que altres)...
    Bon vespre,Xavier.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. L'any 1977 la Maria del Mar Bonet va musicar i interpretar un poema d'Edith Södergran.
      "Tu cercaves una flor i vares trobar un fruit.
      Cercaves una font i vares trobar un riu.
      Volies una dona i trobares una persona,
      i et sents desenganyat."
      Com dius tu, persones per sobre de tot. I les persones han de tenir totes els mateixos drets.

      Suprimeix
  6. 8 M cada dia del any i no nomes de paraules, de fets !

    ResponSuprimeix
  7. Sento que he experimentat una evolució similar a la teva, Xavier. Des de petits ens posen molts esteretips al cap i aprenem els rols. Riem de bromes absurdes, fins i tot en fem. Però per voluntat pròpia jo trio deixar tot allò enrere, no deixar passar segons quins comportaments, trencar els rols i, en la mesura del possible, no perpetuar-los ni participar de cap actitud masclista i lgtbifòbica. Estic lluny d'aconseguir-ho, n'estic segur. La pressió de l'entorn em fa caure encara en molts paranys, però intento aprendre'n cada dia. Tots som persones, i ens hem de tractar per igual. Això també és molt republicà.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Estem en aquest camí Xexu. El de canviar dia a dia l'actitud fins a arribar a la veritable fraternitat. O sororitat, que ha de ser el mateix.

      Suprimeix
  8. M'ha agradat, Xavier, aquesta narrativa en femení i aquest color impregnant tot el teu post. Els temps han canviat i allò que tots i també totes teníem assumit com a normal a costa de milers d'anys de viure-ho així, per sort ha començat a canviar. Vist el que veiem, queda molt. Queda tant com que homes i dones ens tornem sobretot persones.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Dia a dia anem canviant d'actituds. Que cada pas que fem cap a la igualtat sigui irreversible. És així com ha de ser Teresa.

      Suprimeix
  9. Alguna cosa tan elemental com “no és no” encara no s’ho creu ni la meitat dels homes. Kundera deia que les dones acostumen a dir no quan ho fan, raó per la qual acostumen a fer-ho violades. Així ha estat i és encara.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. El crim que cites és una xacra que cal combatre Helena. També dia a dia i amb convicció.

      Suprimeix