En femení

     Quan era petita em feia molta ràbia que els mestres si em veien plorar em diguessin: “no llores, que es de niñas”

      O quan algun company, amb ànim d’insultar em digués: “no siguis nena”.

      També jo mateixa quan era jove havia rigut si algun amic de la colla explicava algun acudit masclista o homòfob. Fins i tot jo n’havia explicat i ara m’avergonyeix.

     Em provoca perplexitat que els Mossos s’anomenin genèricament mossos, així, en masculí, quan hi ha moltes mosses que són dones policies. I si genèricament en diguessin Mosses d’Esquadra? Per què no? Totes les components d’aquest cos són (o haurien de ser) persones, oi?  I la paraula persona ens aplega a totes, siguem dones, homes o de qualsevol singularitat o col·lectivitat LGTBIQ

      Abans que esborressin aquestes pintades i grafits hi deia: “Aquí es censura, reprimeix i tortura com en dictadura.”

      El dia 8 de març és el dia de la dona. De les feixistes també? De les reines, que de passada són súbdites del “seu” rei, també? De les infantes que es vacunen quan no els toca també?

      Una veïna que malgrat tenir 86 anys encara no ha estat avisada per anar a vacunar-se em deia: Les infantes es van vacunar a l’estranger? Segur? “vols dir que no hi van anar vacunades ja des de casa?” Està indignada i té raó. 86 anys de raons i al CAP de Sants li diuen que no hi ha vacunes de la Covid per a ella, que quan n'arribin li telefonaran.

N’estem fartes que històricament hagin amputat el cos de la dona.

      Volem caminar tranquil·les pel carrer, i per tot arreu, sense que cap home ens faci cap tipus de comentaris: ni amables ni desagradables: que s’ho guardin per a ells... que prou pena tenen!

Trencadissa femenina. Ja és hora!!

La República és femenina. L’estelada també.