dimecres, 7 d’abril del 2021

Estacions


    Quan era petit, per setmana santa havia fet allò d’anar a visitar monuments, que no era altra cosa que anar per les parròquies del barri a contemplar  les palmes i palmons que s’havien beneït diumenge de rams, amuntegats amb més o menys gust a un altar.
    A mi m’avorria, però no era tan tràgic com el via crucis.
    A alguns carrers de pobles encara resten quadres o ceràmiques amb les representacions de la passió.
    Les icones han canviat. 
    Les estacions que trobem són diferents, però algunes encara tenen expressions semblants a pregàries.
    “Primera estació...” 
    Es poden llegir sense pena i sense genuflexions.
    “Arribeu junts”, ens proposava el John Lennon a la cançó dels Beatles. Com una lletania anava repetint: “Come togheter”.
    Enguany un dels viacrucis més concorreguts ha estat el de la vacunació.
 “Penúltima estació”

22 comentaris:

  1. CORREGEIXO:

    A mi no m'hi havien fet anar gaire a visitar monuments. Una mica sí, esclar.

    Però jo passava la setmana santa i la Pasqua a llocs petits, concretament o bé a Andorra o bé a Roda de Ter i a cap dels dos llocs hi havia gaires esglésies per recórrer.

    De Via Crucis n'havia resat uns quants... tampoc massa...

    Les estacions actuals que ens ensenyes són més esperançadores i menys tràgiques.

    Esperem que tot vagi millorant després de la penúltima estació del vaccí i de la vaccinació.

    Amén.

    ResponElimina
  2. A casa hi havia més trull que mai, ja que molta gent portava les panades i rubiols a coure al forn del meu pare. Fixat que no tinc molt més records que aquests i de veure passar la processó a prop de casa, per replegar els confits que ens donaven les caperutxes i, una vegada a casa, fer el recompte de quin dels meus germans n'havia replegats més...
    Encara no he passat pel viacrucis de la vacunació, potser ja no ho sigui per jo... a lo millor sonaran Nadales, qui sap!!

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si es compleixen les prediccions dels oracles, la majoria hauria de ser vacunada abans de que s'acabi l'estiu.

      Elimina
  3. De petit, havia anat amb l'àvia a veure els monuments, que en la parròquia eren les diferent escenes de la passió i desprès a la nit, a veure la processó a devant de casa, tot un petit ritual en aquella època . Ara, com bé expliques, ja son uns altres temps, les processons son per atraure el turisme i el via crucis el fan al CAP , però la vida continua...
    Salut !.

    ResponElimina
  4. De ben petit que havia sentit parlar d'això de "anar a visitar monuments", però mai he sabut el que volia dir ni se'm havia acudit preguntar-ho, fins avui que m'ho has aclarit i saps, fins i tot em sap greu no haver fet aquesta ronda visitany els monuments, perquè, a part de la qüestió religiosa, havien de fer goig aquelles mostres de palmes i palmons..... El que si que recordo molt bé és el dia de la palma, pasejant el palmó, fent-li l'escombra; o tambe el Via Crucis I concretament el teu pare (l'onclu Ton) carregant el Cristu pel carrer Olzinelles .......Eren altres temps que cada dia semblen més llunyans.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Sants els monuments que recordo eren a la parròquia dels Dolors, la de Santa Maria de Sants, Sant Medir, Sant Àngel d'Hostafrancs... acabaves rendit!
      Tal com dius cosinet, són temps llunyans.

      Elimina
  5. A ma casa, de petit, també erem d'anar a veure els monuments, una de les poques tradicions (junt amb que ploguera tots els divendres sants per la vesprada) de la Setmana Santa a Alcoi, on no té massa anomenada. I recorde com m'impressionava això de veure les imatges tapades amb llençols.

    M'apunte, sense dubte, a la Confraria dels Beatles. Fins i tot de costalero, si fa falta. Come together, ora pro nobis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que impressionaven els sants tapats amb llençols. A Sants els llençols amb que cobrien sants i santes eren de color morat.
      Encara no sabien que era un color feminista.

      Elimina
  6. Ui, m'ha agafat per sorpresa aquest carrer dels Beatles! Ara no sé si era conscient que en teníem un a Barcalona. Que xula la il·lustració de sota!

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'haig de reconèixer un secret (Do You Want To Know A Secret ) El carrer dels Beatles, és una trapelleria que em va fer el photoshop. De fet la placa original és del carrer de les Beates. Una mica diferent.
      Disculpa el meu photosop per haver-te confós Xexu.

      Elimina
  7. Un Via Crucis, molt particular...
    No entenc això de les cues per vacunar-se, avui hi ha anat el meu cunyat, no s'ha hagut d'esperar gens, perquè hi ha anat a l'hora que li tocava!
    Bon cap de setmana, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de les cues suposo que depèn del lloc on s'administra, o del tipus de vacuna. Jo també conec qui s'ha vacunat sense cua i a qui ha hagut de fer una hora de cua.

      Elimina
  8. Recordo que a casa per rams, anavem a l'església i ens feia il·lusió portar el ram que ens preparava l'avi i que treia de l'hort o de la vinya. Devia ser alguna branca d'olivera... hauré de preguntar a casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Olivera o llorer, a banda de les palmes i palmons és el més comú.

      Elimina
  9. El que recordo de la Setmana Santa de quan era petita és anar a beneir la palma, cada any, en tinc algunes fotos. De processons al poble on visc no en feien, en van començar a fer fa quatre o cinc anys, i des de la pandèmia, com és lògic, ja no n'han tornat a fer. Fins que no passi el Via Crucis de la vacunació i es pugui tornar a una certa "normalitat"...
    Per cert també m'ha sobtat el carrer dels Beatles, però ja he llegit que era Photoshop, volia buscar-lo per anar-hi, hehe.
    Salut!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El carrer de les Beates és al barri de la Ribera, a Barcelona, no gaire lluny del Palau de la Música.

      Elimina
  10. No sé si lo sabes, Xavier, eres un artista.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Chiloé. La paraula artista és superlativa. Em definiria com un aspirant a artesà.

      Elimina
  11. Jo no havia anat a veure cap monument! Potser sóc d'una altra època.
    Ja t'has vacunat, Xavier? Això del via crucis per vacunar-se és molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tu eres petita segurament ja no es feia això de visitar monuments. Era una època en que els cinemes i teatres tancaven per "respecte" a la setmana santa.
      Conec un poble on la Guàrdia Civil obligava a baixar les persianes dels bars per a que la gent anés a l'església.
      Per la franja d'edat 60-65 ja he rebut la primera dosi. Visc a Sants i vaig haver d'anar al Guinardó, on tot i tenir hora demanada m'esperava gairebé una hora de cua.

      Elimina