Quan era petit, per setmana santa havia
fet allò d’anar a visitar monuments, que no era altra cosa que anar per les
parròquies del barri a contemplar les
palmes i palmons que s’havien beneït diumenge de rams, amuntegats amb més o
menys gust a un altar.
Les estacions
que trobem són diferents, però algunes encara tenen expressions semblants a pregàries.
Es poden llegir sense pena i sense
genuflexions.
“Arribeu junts”, ens proposava el John Lennon a
la cançó dels Beatles. Com una lletania anava repetint: “Come togheter”.
CORREGEIXO:
ResponEliminaA mi no m'hi havien fet anar gaire a visitar monuments. Una mica sí, esclar.
Però jo passava la setmana santa i la Pasqua a llocs petits, concretament o bé a Andorra o bé a Roda de Ter i a cap dels dos llocs hi havia gaires esglésies per recórrer.
De Via Crucis n'havia resat uns quants... tampoc massa...
Les estacions actuals que ens ensenyes són més esperançadores i menys tràgiques.
Esperem que tot vagi millorant després de la penúltima estació del vaccí i de la vaccinació.
Amén.
Amén. Que els àngels vaccinaires ens guardin!
EliminaA casa hi havia més trull que mai, ja que molta gent portava les panades i rubiols a coure al forn del meu pare. Fixat que no tinc molt més records que aquests i de veure passar la processó a prop de casa, per replegar els confits que ens donaven les caperutxes i, una vegada a casa, fer el recompte de quin dels meus germans n'havia replegats més...
ResponEliminaEncara no he passat pel viacrucis de la vacunació, potser ja no ho sigui per jo... a lo millor sonaran Nadales, qui sap!!
Aferradetes, Xavier.
Si es compleixen les prediccions dels oracles, la majoria hauria de ser vacunada abans de que s'acabi l'estiu.
EliminaDe petit, havia anat amb l'àvia a veure els monuments, que en la parròquia eren les diferent escenes de la passió i desprès a la nit, a veure la processó a devant de casa, tot un petit ritual en aquella època . Ara, com bé expliques, ja son uns altres temps, les processons son per atraure el turisme i el via crucis el fan al CAP , però la vida continua...
ResponEliminaSalut !.
Salut, salut i salut Artur. Això és el principal.
EliminaDe ben petit que havia sentit parlar d'això de "anar a visitar monuments", però mai he sabut el que volia dir ni se'm havia acudit preguntar-ho, fins avui que m'ho has aclarit i saps, fins i tot em sap greu no haver fet aquesta ronda visitany els monuments, perquè, a part de la qüestió religiosa, havien de fer goig aquelles mostres de palmes i palmons..... El que si que recordo molt bé és el dia de la palma, pasejant el palmó, fent-li l'escombra; o tambe el Via Crucis I concretament el teu pare (l'onclu Ton) carregant el Cristu pel carrer Olzinelles .......Eren altres temps que cada dia semblen més llunyans.
ResponEliminaA Sants els monuments que recordo eren a la parròquia dels Dolors, la de Santa Maria de Sants, Sant Medir, Sant Àngel d'Hostafrancs... acabaves rendit!
EliminaTal com dius cosinet, són temps llunyans.
A ma casa, de petit, també erem d'anar a veure els monuments, una de les poques tradicions (junt amb que ploguera tots els divendres sants per la vesprada) de la Setmana Santa a Alcoi, on no té massa anomenada. I recorde com m'impressionava això de veure les imatges tapades amb llençols.
ResponEliminaM'apunte, sense dubte, a la Confraria dels Beatles. Fins i tot de costalero, si fa falta. Come together, ora pro nobis.
Sí que impressionaven els sants tapats amb llençols. A Sants els llençols amb que cobrien sants i santes eren de color morat.
EliminaEncara no sabien que era un color feminista.
Ui, m'ha agafat per sorpresa aquest carrer dels Beatles! Ara no sé si era conscient que en teníem un a Barcalona. Que xula la il·lustració de sota!
ResponEliminaT'haig de reconèixer un secret (Do You Want To Know A Secret ) El carrer dels Beatles, és una trapelleria que em va fer el photoshop. De fet la placa original és del carrer de les Beates. Una mica diferent.
EliminaDisculpa el meu photosop per haver-te confós Xexu.
Un Via Crucis, molt particular...
ResponEliminaNo entenc això de les cues per vacunar-se, avui hi ha anat el meu cunyat, no s'ha hagut d'esperar gens, perquè hi ha anat a l'hora que li tocava!
Bon cap de setmana, Xavier.
Això de les cues suposo que depèn del lloc on s'administra, o del tipus de vacuna. Jo també conec qui s'ha vacunat sense cua i a qui ha hagut de fer una hora de cua.
EliminaRecordo que a casa per rams, anavem a l'església i ens feia il·lusió portar el ram que ens preparava l'avi i que treia de l'hort o de la vinya. Devia ser alguna branca d'olivera... hauré de preguntar a casa.
ResponEliminaOlivera o llorer, a banda de les palmes i palmons és el més comú.
EliminaEl que recordo de la Setmana Santa de quan era petita és anar a beneir la palma, cada any, en tinc algunes fotos. De processons al poble on visc no en feien, en van començar a fer fa quatre o cinc anys, i des de la pandèmia, com és lògic, ja no n'han tornat a fer. Fins que no passi el Via Crucis de la vacunació i es pugui tornar a una certa "normalitat"...
ResponEliminaPer cert també m'ha sobtat el carrer dels Beatles, però ja he llegit que era Photoshop, volia buscar-lo per anar-hi, hehe.
Salut!
El carrer de les Beates és al barri de la Ribera, a Barcelona, no gaire lluny del Palau de la Música.
EliminaNo sé si lo sabes, Xavier, eres un artista.
ResponEliminaGràcies Chiloé. La paraula artista és superlativa. Em definiria com un aspirant a artesà.
EliminaJo no havia anat a veure cap monument! Potser sóc d'una altra època.
ResponEliminaJa t'has vacunat, Xavier? Això del via crucis per vacunar-se és molt bo!
Quan tu eres petita segurament ja no es feia això de visitar monuments. Era una època en que els cinemes i teatres tancaven per "respecte" a la setmana santa.
EliminaConec un poble on la Guàrdia Civil obligava a baixar les persianes dels bars per a que la gent anés a l'església.
Per la franja d'edat 60-65 ja he rebut la primera dosi. Visc a Sants i vaig haver d'anar al Guinardó, on tot i tenir hora demanada m'esperava gairebé una hora de cua.