Ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Un ànec a l’aigua neda, sembla que és molt eixerit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Tot avançant pel camí, crec que ja ens hem guarit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.A un gorg de la riera es veu el poble reflectit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.
A prop del salt de Sallent reconeixes que ets molt petit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Demana la llibertat, un escalador molt ardit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.El camí que porta al Far m’ha deixat embadalit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit. “Al cor de les Guilleries” el cel és a l’infinit.
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Si tornes a venir a aquest poble no diguis que jo t’ho he dit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.Enmig de tanta bellesa, d’en Serrallonga trobes l’esperit
I ens ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit.En passar per Roda de Ter em giro a veure el camí
I ens ha costat Déu i ajuda deixar enrere Rupit.
Sovint costa déu i ajuda arribar a Rupit, d'una manera literal, som massa gent els que volem anar-hi.
ResponEliminaTot i així, val la pena veure Rupit, el poble el paisatge i el seu magnífic salt de Sallent.
Encara que passin dies, encara que estiguem confinats, encara que no sabem quan podrem, encara que ens costi Déu i ajuda, sense cap dubte tornarem a anar a Rupit.
Per Setmana Santa i Pasqua vam escoltar als informatius que els mossos havien de regular els accessos a Rupit, de tanta gent que hi volia accedir. Miraculosament el dia que hi vam anar no hi havia gaire gent: era entre setmana, el penúltim dia abans del confinament comarcal actual.
EliminaEl "Déu i ajuda" ha estat per diferents motius que sumats a la pandèmia ens impedien sortir.
Massa lentament, això és cert, però a poc a poc sembla que ja s'albirà aquell moment quan podrem tornar a anar a tants llocs (i també a Rupit) gens arrupits sinó amb totes les ganes. (Perdona pel joc de paraules, no me n'he sabut estar :-D)
ResponEliminaNo t'haig de disculpar pel joc de paraules, Mc. Rupit i arrupit està molt ben trobat: les meves rimes encara han estat més forçades...
EliminaQuè maco aquest poble i tot el seu voltant!
ResponEliminaQuantes coses maques ens estem perdent. Espero que, costi el que costi, hi pugui anar qualque dia i si no és així, almenys tinc aquestes fotos tan boniques.
Aferradetes, Xavier.
Si vols venir, ja ho saps: a la comarca d'Osona, sobre la Plana de Vic.
EliminaLa volta al Salt de Sallent caminant, és d'uns 3 o 4 quilòmetres d'anada per un camí paral·lel a la riera i tornada per la pista de Sant Joan de Fàbregues de més o menys el mateix.
ei! Aquí si que hi he estat un parell de cops, fa uns anys i em va encantar , un lloc molt maco i un pont penjant molt divertit, per la sensació del moviment que fa. No vas pujar fins la ermita ? Hi ha una bona vista del poble !.
ResponEliminaBon cap de setmana :)
Li explicava a Sa Lluna, vam fer caminant la volta sencera del Salt de Sallent. De tornada passa prop d'aquesta ermita que dius.
EliminaTal com li he explicat a la Carme, si la feina t'ho permet, és millor anar-hi en dia de cada dia, ja que els festius s'omple de visitants.
Un post precioso y sugerente (quiero decir uno más).
ResponEliminaDoncs gràcies. (Vull dir un cop més)
EliminaEp! aquí també hi he estat jo, Rupit és un poble preciós...I és molt divertit saltar quan passes pel pont penjant i espantar la gent que fa més d'un crit, perquè els ha costat Déu i ajuda arribar a Rupit!!!
ResponEliminaBon diumenge, Xavier.
Ja veig que t'agraden les emocions fortes. No cal saltar gaire al pont per a que es bellugui amunt i avall...
EliminaApunto per anar hi...
ResponEliminaBones fotos, pero jo m he enamorat de l'aneguet...
Aquest no és pas l'Aneguet Lleig!
EliminaAmb aquestes fotos m'han vingut ganes de tornar a Rupit. La darrera vegada ja fa més de 15 anys. I no gaires cops més diria. Ja toca!
ResponEliminaÉs un d'aquells pobles que corre el risc de morir d'èxit. Esperem que hi puguis tornar abans de que això succeeixi.
EliminaJo hi vaig estar de petita, amb la meva classe. Les teves fotos són tan idíl·liques que hi tornaria!
ResponEliminaDoncs ja ho saps Helena. L'únic que no et puc dir és allò de "Cap a Rupit, que hi falta gent" perquè generalment hi ha molts visitants i excursionistes.
EliminaVinga, i ara també corrandes, a tu no hi ha res que se't resisteixi!
ResponEliminaLes "Corrandes de la parella estable" dels Manel es van fer molt conegudes.
EliminaOsona és terra de corrandes. Les de Folgueroles tenen una música molt bona:
"Oidà oidà, corrandes són corrandes..."
Tothom les pot cantar!
Ostres..,i jo sense sortir de casa m'hi has portat ! 🤠
ResponEliminaT'ho devia per les moltes vegades que he passejat amb tu pel Torreneules i el Taga sense sortir de casa.
Elimina😃😃😃 👍
EliminaUn altre lloc a la llista de pendents: espectacular, pel que veig. Quan hi vaja, que hi aniré, hi cantaré les teues corrandes. Ni que ens coste Déu i ajuda, haurem d'anar a Rupit...
ResponEliminaSegur que tu sabries el nom dels ocellets que refilen als seus boscos.
EliminaAixò em sona molt a Manel, Xavier, però encara més ben rimat que ells.
ResponEliminaEsperem, aviat, tornar a Rupiti a Pruït i a tots els llocs meravellosos que tenim al nostre país.
Al començament del post hi ha en cursiva l'estrofa matriu de Manel.
EliminaLa meva filla ha tingut la sort de ser entre Vimbodí i Poblet (segur que et sona) ja que és mestra i a l'escola van fer-hi colònies.
Va tornar renovada.