divendres, 18 de febrer del 2022

Arrelat a Montserrat

       Les llegendes són llegendes que reflecteixen la realitat. No cal burxar gaire.
    M’aturo a reposar ran de l’atrotinada carretera que puja a Montserrat remuntant el rastre d’antics camins de ferradura.
     
Entre les roques que m’ofereixen refugi.
      Abrigades per centenars d'alzinars i algun roure.
  Reblo
 corporalment el camí a Montserrat, acceptant reptes i arrelat a la roca, fort, robust t i verd com el Pi de Formentor.
     Les arcades em reben rere les boires.
     Hi ha una porta oberta que va ser creuada per les races de l’antigor que li retien renecs o ritus religiosos.
     Rere la qual hi ha clarors irreals.
     Records i ricards de totes les montserrats que han resseguit aquests mateixos racons.
   Recança d’haver deixat marxar algú sense haver-li recordat més vegades que l’estimaves.
      D’una serra que es rebel·la contra les lleis de la natura.
      A l’espera de flors que em venen a rebre perquè sempre rebroten.
      De tantes renúncies que ens revinclen.
      Al rovell de l'ou del país del tremp, rumb a la llibertat.


20 comentaris:

  1. Que la màgia, les llegendes, la força i la rebel·lia de la muntanya de Montserrat ens acompanyin sempre. Montserrat és la muntanya més màgica de totes les muntanyes màgiques del món mundial.

    I les teves fotos també ho són. Tornaré a mirar-les i mirar-les. Seran els meus binocles. Des de la Floresta veig Montserrat, allà, lluny i en petit i les teves fotos me l'aproparan cada cop que vulgui mirar-les.



    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que podem tocar, palpar i palpitar amb Montserrrat, és una muntanya llegendària.

      Elimina
  2. Extraordinàries fotos d'una muntanya que estimem tots.
    El sol guaita per cada encletxa del camí, t'acompanya i et guia.


    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
  3. Pensava que t'havies perdut per les altes muntanyes, però no, estaves a Montserrat i ens regales aquestes precioses fotos, als que ara no viatgem gaire i així també podem gaudir d'aquests paisatges tan nostrats...( la primera deu ser un muntatge, oi?)
    Bon vespre, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ets molt observadora M. Roser.
      Mai no he contemplat una aurora boreal al natural. A Catalunya és molt difícil veure-les. La meva mare sí que en va veure un quan era petita, abans de la guerra.

      Elimina
  4. No em cansaria mai, de veure les teves fotografies ! ...i de la muntanya de Montserrat, menys encara. Entre les teves paraules i les imatges que ens regales resulta un viatge al que sempre hi vols tornar.
    Salut !

    ResponElimina
  5. La foto de les arcades la trobo espectacular. Tot el conjunt. Quina vista que tens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser la sort de ser a la plaça del Monestir a l'hora adient amb la boira al punt.

      Elimina
  6. Ja l'enyoro. Fa dies que no ens trobem. Aviat arribarà el bon temps i aniré a fer-hi un volt amb la bici. Mai l'oblido. Encisadora. Precioses fotos.

    ResponElimina
  7. Unes imatges espectaculars. Tinc la sort de veure cada dia aquestes muntanyes i mai no cansen, són màgiques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que tens sort de veure-la cada dia. Núria i Montserrat, una bona combinació.

      Elimina
  8. Amb tantes belleses a l'entorn i no gaire lluny, hem de creure que res no hi pot haver més fantàstic en aquest món o a l'altre. I agraïm aquell caminant que ens acosta els moments i els llocs perquè hi participem. Des de la llunyania i la impossibilitat de fer camí, tenim temps d'entretenir-nos en aquella fulla o aquesta roca. Gràcies.
    I gràcies per les paraules de suport d'aquests dies, amic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Olga, per les teves de paraules. La teva visita per aquí sempre fa companyia.

      Elimina
  9. No sé com és que no havia vist aquesta entrada teva, Xavier! Si cada vegada que visito els blocs aguaito el Fita per si has tornat... No ho entenc.
    Però bé, veig que has fet una bona excursió i com sempre ens fas el regal de fer-nos-en partícips amb unes imatges que fan esborronar de tan belles. Gràcies!
    Abraçada!

    ResponElimina