dijous, 31 de març del 2022

Fruiters florits

   A la terra ferma, extasiats de tant color, passegem entre fruiters florits que són teloners del bon temps.    A les acaballes de l’hivern respirem l’aire dolç del Segrià o l’aire més mediterrani de l’Ordal a l’Alt Penedès, quan aquestes comarques, i moltes d’altres ens ofereixen l’esclat en flor.     Ametllers, préssecs, nectarines, cirerers, pomeres o pereres, s’alcen per bancals i altiplans, oferint visions impagables de camps florits, preludi de la primavera.

 La Carme Rosanas (ho explica ella mateixa al seu blog “Col·lecció de moments) va fer uns poemes que han servit per fer aquesta cançó.De tantes flors, 
me n'omplo els ulls.
Amb un delit desconegut...
de fruiters roses
de fruiters blancs
que fan les flors
a grans ramells.
Aixeco el cap
el rosa sobre el blau
uns rams gruixuts omplen totes les branques
i el seu color  penetra endins.Com murs de flors
tofen  camins
Els seu color  repica alegre
de sons suaus
que entren pels ulls.
Tan breus que són,
s'hi abranda el cor.
Molt més amunt
de qualsevol teulada,  pugen les flors.
Volen... i ensems arrelen
tan tan endins, que es tornen jo.
tan tan endins, que es tornen jo.     Aquest és el cinquè vídeo que ha muntat la Carme Rosanas amb cançons que
hem fet a mitges: ella la lletra i jo la música.
    El primer va ser la “Nadala de la ginesta”. La van seguir: “Cançó de les troanes”, “Trompetes de foc”,  Les flors de l’alzina” i ara “Fruiters florits”.
   Penso que això de viure a la Floresta la deu haver marcat per fer tants poemes sobre temes florals.

23 comentaris:

  1. Aquestes col·laboracions teves amb la Carme sempre ens ofereixen un resultat extraordinari. Una vegada més, la cançó musicant els seus poemes és molt bona i les fotos del post no poden ser més adients. Moltes felicitats a tots dos!!

    ResponElimina
  2. A natureza pintada com as cores da Primavera.
    Gostei.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els colors de la primavera són potents sobretot perquè quan es van fer les fotografies, encara érem a l'hivern.
      Obrigado, F. Manuel.

      Elimina
  3. Com li he comentat a la Carme al seu blog, tots dos feu una bon equip i aconseguiu elaborar unes col·laboracions molt bones, felicitats !!.
    Salut ;)

    ResponElimina
  4. Amb aquestes fotos tan precioses és fàcil muntar un vídeo.
    Moltes gràcies, pel teu interès, per la feina, per la música, per les imatges.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un plaer musicar, encara que sigui d'una manera tan senzilla, els teus màgics poemes.
      Moltes gràcies a tu, Carme.

      Elimina
  5. "Volen... i ensems arrelen/ tan tan endins, que es tornen jo": amb versos com aquests ha de ser fàcil inspirar-se! Felicitats a tots dos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Has donat en el clau Helena. Justament la música d'aquesta cançó va començar en aquests versos que esmentes. Gràcies per l'anàlisi.

      Elimina
  6. Com li vaig dir a la Carme, hauré d'esperar a que el so torni al meu ordinador.😤 Però el treball dels dos em sembla molt bonic. Felicitats!.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Espero que ben aviat puguis escoltar aquesta cançó... i totes les altres del món. Gràcies Paula per les aferradetes, que sempre són benvingudes.

      Elimina
    2. Avui ha estat possible!.
      M'ha encantat la versió musicada dels versos de la Carme.👌

      Enhorabona als dos!.🤗

      Elimina
  7. Per quan el primer Palau de la Música? O una exposició de fotografies al Macba...

    ResponElimina
  8. Les fotografies, per sí soles, ja son boniques, però tot en el seu conjunt, fa un post que enamora! Gràcies per compartir-ho! i felicitats a tu i a la Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu Montse per fer escala, amb la teva menorquina, en aquest port.

      Elimina
  9. Quan els arbres fruiters fan florida, dona gust contemplar-los, molt bonic aquest post... Jo vaig anar un any a Aitona i veure tanta floració em va ror el cor!
    Ptonets, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les flors dels fruiters del Segrià són incomptables, com les estrelles. I igual de Belles
      Pel que dius ho coneixes, ja no et puc explicar res, M. Roser

      Elimina
  10. La primavera s'obre camí es vulgui o no es vulgui, també els meus ginkgos han tret fulletes ja, els pocs que queden... tot i que sembla que l'hivern no vol acabar de marxar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A aquest hivern li costa, però com cada any acabarà triomfant la primavera.
      Salut per a tu i als ginkgos.

      Elimina