Em sento arrelat als
boscos del Puigsacalm.
A mitjans de juny, en
aquesta primavera excepcionalment calorosa, la naturalesa ens convida a la
fresca de la fageda del Puigsacalm. L’entorn de la Font
Tornadissa ens refresca la gola i tots els sentits. El sol encara és
baix i intenta escalfar aquests indrets. Quan deixem el bosc
enrere, la frescor es manté, per la verdor i l’airet de l’altitud. Contemplem
les panoràmiques de la serra de Bellmunt i el poble de Vidrà. El camí al cim del
Puigsacalm és un passeig agradable malgrat la pujada. Són les 10 del matí.
Agraïm haver matinat per ser al cim del
Puigsacalm (1.515m) abans que hi arribi la calor. El premi és contemplar des de l’altura la serra de Cabrera
i la Vall d’en Bas. Ben a prop hi ha el
Puig dels Llops (1.486m) i aprofitem per a pujar-hi. Mirem cap al
Puigsacalm, que hem deixat enrere. Un voltor se n’hi va. La visió de l’ermita
de Santa Magdalena ens atrau a arribar-hi. No estava programat, però anem bé de
temps. Sabem que haurem de baixar molt, per després tornar a pujar. En passar pel Puig Corneli (1.361m) veiem d'esquena, l’estel que ara està apagat. Aquest darrer Cap d’any
el vam veure des de Can Trona il·luminant les valls d’en Bas. Quan arribem a Santa
Magdalena l’Enric pren uns apunts per pintar una de les seves aquarel·les. Jo m’espero a l’ombra
d’un freixe. Ara sí que la calor ens atrapa i hem de buscar les ombres. Des de Santa
Magdalena es veu bé el poble de Sant Privat d’en Bas. Tornem a les fagedes del Puigsacalm. Dos vedells s’enretiren quan ens hi
acostem. Mentalment els demano perdó pel tràfic que la humanitat en fem de les
seves vides. El sol ha pujat i
ens tornem a aturar a refrescar-nos a la Font Tornadissa. El camí que resta
fins al Coll de Bracons és per dins del bosc. A vegades als
excursionistes ens passa que inexplicablement, malgrat haver fet moltes excursions
pels seus voltants, no hem assolit un cim tan emblemàtic com el
Puigsacalm.
I això que (en el meu cas) fa més de 30 anys que un dia vaig dir:
un dia d’aquests el pujarem. Ja està corregit!
I ho vas dir bé, "un dia d'aquests el pujarem" i ha arribat el dia.
ResponEliminaEm satisfà veure aquesta verdor, malgrat la calor. Veient les fotos. gairebé sento la frescor d'aquests paratges tan bonics.
Als que no ens va bé caminar, ens va bé passejar amb tu des de la teva mirada.
Gràcies!.
Aferradetes, Xavier.
Al final (si hi ha sort) tot es pot resoldre. Gràcies a tu per les aferradetes, Paula. Les necessitem.
EliminaFita aconseguida i mai millor dit !. Felicitats i agraït per apropar-nos aquest petit paradís !! ;)
ResponEliminaSalut !!
És una sort que tenim els jubilats. Poder anar a llocs com aquest quan hi ha poca gent. Gràcies Artur.
EliminaGràcies per fer-nos sentir l'arrelament a aquests boscos, notar la frescor de l'aigua i admirar aquests paisatges tan bonics que tenim.
ResponEliminaI enhorabona per una nova fita aconseguida, pas a pas fent camins.
Una abraçada, Xavier.
Gràcies a tu per la companyia, Núria. El teu nom sempre ens remet a la muntanya.
EliminaUma caminhada que deu excelentes e belas fotografias.
ResponEliminaUm abraço e boa semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Gràcies F. Manuel. Obrigado
EliminaS'agraeixen molt aquestes fotografies que ens refresquen de la calorada.
ResponEliminaLes ombres i el verd s'agraeixen. I si a més fa una mica d'airet millor.
EliminaQue bé que finalment hi hagis pujat. Jo hi vaig pujar una vegada i em va semblar que hi tornaria més d'un cop i al cim, al cim, tampoc hi he tornat més.
ResponEliminaMolts gràcies per les fotografies, dona gust de veure-les.
Encara hi ets a temps... ja et vagarà. Gràcies a tu, Carme.
EliminaDoncs això és un gran què, la muntanya no te l'acabes mai, poder assolir un cim que tenies pendent i no havies trobat el moment de fer, sempre fa goig i et queda sensació de feina feta. Que bé poder-te apuntar el Puigsacalm. Nosaltres el vam fer fa uns anys. Però enguany anem fatal d'excursions, a veure si ens hi posem...
ResponEliminaVosaltres sou joves, Sergi. Us queden anys i panys. I muntanyes.
EliminaHola Xavier, es pot ben dir que tu si gaudeixes de la jubilació, trescant per aquestes precioses muntanyes...M'has fet recordar que , el pare, quan feia de mestre a Sant Pere de Torelló, va pujar tot sol al Puigsacalm i la gent no s'ho creia, però va donar tants detalls del camí , que el final, van haver de claudica...Com que era xic i escanyolit!!!
ResponEliminaBones caminades , Xavier.
Si va pujar a peu des de Sant pere de Torelló
Eliminava caminar el doble que jo.
Nosaltres vam partir des del Coll de Bracons .
Gràcies per explicar l'anècdota, M. Roser.
Xavier, a vegades oblidem allò que ens vam prometre, per inabastable. Felicitats per haver-ho aconseguit i mantén sempre aquestes arrels i aquesta estimació als boscos i a les muntanyes. No hi ha dubte que formen part de tu.
ResponEliminaUna abraçada!
Tots som natura Tresa. Gràcies.
EliminaJa es trobaven a faltar les teves fotografies de muntanya.
ResponEliminaBona excursió al Puigsacalm que encara no he fet mai. Encara no he descobert la Vall d'en Bas com cal. Però estic convençut que no trigaré gaire...
Ves-hi aviat Risto, abans de que algun volcà es cruspeixi la Garrotxa.
EliminaL'aquarel·la del final és teva! Molt maca! Felicitats per haver-ho aconseguit.
ResponEliminaEs un oli. Fa molts anys, ja no ho sabria tornar a fer.
Elimina