dimecres, 20 de juliol del 2022

Corre amb el vent (i 2)

(Estany i Agulles de Travessani)
     El nom d’aquesta travessa (Corre amb el vent) és gairebé casual. És el resultat de combinar les primeres síl·labes d’alguns refugis on hem dormit: Corre (Co de Conangles i de Colomers) re (de Restanca) amb el vent (Ventosa)                                                                                                       (Estany de Colieto)
Del refugi  Ventosa i Calvell al de Colomers, pel Port de Colomers.                                                                                                    (Estany Gelat i Tuc de Podo)
      El que no fem és córrer, més aviat al contrari. Anem al nostre pas, gaudint de les vistes canviants que descobrim a cada nova passa. Abans de baixar al refugi de Colomers pugem a la capçalera de la vall, i passem per l’Estany més alt del Cercle de Colomers, el Gelat, a 2.600m                                                                                                     (Tossal dels Ossos 2624m)
     Deixem les motxilles al coll i pugem el Tossal dels Ossos, allà on, de tant en tant, hi feia la migdiada el llegendari Joan de l’Os.
                                                                                    (Estany de Podo i Pic de Ratera)
        De camí a Colomers passem per dotzenes de llacs i estanys.                                                                                                 (Estany de Colomers)
     De Colomers a la Restanca
    Com a cada etapa, de bon matí comencem a caminar, avui vers el Port de Caldes, des d’on, amb una mica de zoom, veiem nítidament el massís de la Maleïda.
                                                                                                        (Aneto i Maladeta)
      Passat el Coret d’Oelhacrestada passem per uns altres estanys.
(Estany de Cap de Port)(Estany i refugi de la Restanca)
El refugi on vam passar-hi la nit fa 3 jornades, avui l’albirem arribant per un altre camí.
(Camí al Port de Rius. Al fons el Montardo) 
Darrera etapa: de la Restanca a Conangles.
Si l’anada de Conangles a la Restanca la vam fer pel llac de Mar, la tornada la fem per un altre camí: pel Port de Rius.                                                                                                                (Llac de Rius)
     La visió s’eixampla a mesura que ens acostem a la fageda de Conangles, on es espera l’ombra acollidora, ja que a mesura que baixem d’altura, puja la temperatura.                                                                                  (Panoràmica del Molieres)
     Trobarem a faltar veure diàriament ses majestats: els pics dels Pirineus. Fem una promesa que sempre complim: tornarem!

24 comentaris:

  1. No sé cap on mirar perquè m'agraden tots els paisatges que ens mostres. Tots tenen una cosa en comú, la sensació de llibertat és palpable.
    Magnífiques fotos, Xavier.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que hi ha llibertat entre llacs, muntanyes i refugis. Quan s'acaben aquests paisatges, cal saber trobar el benestar a casa. En el nostre cas, a Sants. Quan hi ha lluna plena les nits milloren.

      Elimina
  2. Les fotos i els paisatges són genials, com sempre. M'ha fet especialment gràcia aquesta mena d'acròstic que t'has empescat per donar nom a la travessa. Molt ben trobat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu n'ets tot un expert dels jocs de paraules, i dels jocs en general.

      Elimina
  3. Estas montanhas são espetaculares e de uma grande beleza.
    Um abraço e continuação de uma boa semana.

    Andarilhar
    Dedais de Francisco e Idalisa
    O prazer dos livros

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són immenses i tal com dius, molt belles. Obrigado F. Manuel

      Elimina
  4. Aquella llum de les albades i els capvespres entre muntanyes... màgic!

    ResponElimina
  5. La de les Agulles de Travessani (la primera) és de capvespre. La de Colomers és d'albada. Sí, entre el sol i les muntanyes, la llum fa màgia.

    ResponElimina
  6. M'encanten ses majestats cims dels Pirineus, però he de dir que tenen uns competidors que m'enamoren també sempre i en tot moment: els llacs i els estanys.

    M'hi capbussaria en cadascun d'ells encara que sortís rebotada pel fred.

    M'entusiasmen les teves fotos i la llibertat de la muntanya,

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els rius i els torrents són les cadenetes on ses majestats es pengen els seus guarniments, que són els estanys i els llacs.
      Als estanys no ens hi vam banyar, però vam tastar un riu, l'aigua ens arribava al coll, però és tal com dius Carme, vam sortir rebotats!

      Elimina
  7. Quina experiència, Xavier, poder-te sentir part de la Creació enmig del Paradís, tan gran i petit alhora, entre el silenci profund i la música excelsa del paisatge (aigua, arbres, cims...), sabent que no cal buscar res més perquè la felicitat és això... Hi ha instants que no tenen preu.
    Nosaltres gaudirem del tast que ens regales als teus posts, i també serem una mica feliços. Gràcies per compartir la teva experiència! I que per molts anys les nostres muntanyes catalanes et concedeixin l'honor de voler ser acaronades pels teus peus.
    Abraçades grans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per aquests mots tan generosos i ben arrenglerats Montse. Com les muntanyes. L'honor és meu, de gaudir de tan amables companyies.

      Elimina
  8. "Tornarem a fer-ho", i tant! Feu bé de no córrer, de fer totes aquestes fotografies per a nosaltres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tornarem a fer moltes coses Helena. Algunes corrent i d'altres més a poc a poc.

      Elimina
  9. Feu molt bones cares, allà dalt !!. De bon grat mi donaria un banyet en aquesta llacs, si no fos que segurament, son d'aigües ben geladetes...no? :)
    Salut i força per noves rutes !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Als llacs demanen que la gent no s'hi banyi i sí les aigües tenen una fredor prohibitiva. A un riu sí que ens hi vam banyar i l'aigua era igual de freda, o més, que la dels llacs.
      Molta salut per a tu també, Artur.

      Elimina
  10. Com sempre unes fotos precioses, no cansen de mirar aquests paisatges. I quina joia poder-los recórrer, impregnar-se de la calma, la bellesa i tot el que ens regala la natura és màgic.
    Gràcies, un cop més, per compartir els vostres camins.
    Una abraçada!

    ResponElimina
  11. Abans he passat pel blog de la Carme perquè ahir hi vaig deixar un comentari i he vist que havia desaparegut... també vaig deixar-ne un aquí i veig que no hi és. És possible que sigui a correu brossa, ja ho miraràs quan puguis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Núria si t'haig de ser sincer no sé on es troba el correu brossa del blog. Suposo que al gmail. però és que generalment no l'utilitzo gens, ja que sóc del hotmail.

      Elimina
    2. No, no, no es troba pas al gmail. És al mateix blog. Quan tu ets "a dins" del blog amb la llista d'entrades publicades o en esborrrany o programades, a l'esquerra hi surt una llisteta on posa Entrades a dalt de tot i a sota Estadístiques, Comentaris... etc... si cliques a comentaris podras veure'ls tots i si obres la persianeta de dalt on posa: publicats, i brossa, veuràs els que han anat a parar a la brossa

      Elimina
    3. Gràcies per aquesta ingormació. No en tenia ni idea. He trobat el que dius i rescataré els coneguts que hi han anat a parar.

      Elimina
  12. Quina preciositat de muntanyes i llacs que tenim, gairebé els deveu haver recorregut tots...I potser us hi heu capbussat i tot, però l'aigua deu ser ben fresqueta.
    Petonets, Xavier.

    ResponElimina
  13. Què més voldria que conèixer tots els llacs dels Pirineus. Segurament que no hem vist ni una quarta part.
    Com que la majoria d'aquests llacs són al Parc de Sant Maurici- Aigües tortes, o del Parc Natural dels Pirineus, no és permès banyar-s'hi. Fa anys sí que m'hi havia banyat i l'aigua és molt freda. Enguany ens hem banyat a un riu que baixa d'un estany... I no deceb: és molt freda!

    ResponElimina