Per quart any
consecutiu hem fet una travessa de muntanya a l’inici del juliol.
(Salt de Molieres)
El 2019 vam fer els “Carros
de Foc”. El 2020 els “Cavalls
del vent”. El 2021 una variant
dels “Carros de Foc Plus” que vam anomenar “Les hores isardes”.
Les etapes són
aquestes:
6/7/2022.......... Conangles- Port de Viella -
Conangles
7/7/2022..........
Conangles - Restanca
8/7/2022.......... Restanca - Ventosa i
Calvell
9/7/2022.......... Ventosa i Calvell -
Colomers
10/7/2022........ Colomers - Restanca
11/7/2022........
Restanca - Conangles
Conangles
- Restanca (Pel Llac de Mar)
(Llac de Mar. Al fons el Montardo d'Aran)
(Estany de la Restanca amb l'efecte de l'aire d'un helicòpter)
(Pujada al Coll de Tumeneja on vam coincidir amb d'altres excursionistes)
(Estany del Port de Tumeneja. Al fons la Punta Alta de Coma-les-Bienes)
(Estany petit del Port de Tumeneja. Al fons la Punta d'Harlé i el Pa de Sucre)
(Camí al refugi Ventosa. Al fons el Coma-lo-Forno i els Beciberris)
Des del Ventosa l'Enric pinta una aquarel·la.
L'Estany Negre (Enric Domingo)
(Lluna a Colomers)
Continuarà...
Com sempre, les fotos encomanen les ganes de sortir i anar a la muntanya.
ResponEliminaDoncs ja ho saps, Gemma. Vosaltres teniu traça per a tots els esports.
EliminaQue boniques!!!
ResponEliminaM'agrada molt veure els teus reportatges. Ja fan olor de llibre
Gràcies... si hi hagués llibre n'hi ha per mesos i mesos...
EliminaGostei de ver estas belas fotografias, as montanhas são espetaculares e de grande beleza.
ResponEliminaUm abraço e bom fim-de-semana.
Andarilhar
Dedais de Francisco e Idalisa
O prazer dos livros
Obrigado. És cert que els Pirineus són d'una immensa bellesa.
EliminaUauuu quines fotos!. Tot un espectacle de llum i color.
ResponEliminaCom que per aquí fa molta calor, em quedo una estona al llac i als estanys per refrescar-me una mica i... a Colomers m'hi passaria tota la nit.
Aferradetes, Xavier.
Ja som a Sants... i la calor i la humitat collen de valent. Ara mateix jo també tornaria a Colomers i a tots els llacs i colls, on sovint hi corre un aire molt fresc, a vegades fred i tot a ple estiu.
EliminaRenoi, sou imparables, quina energia us encomana la muntanya! Ja tinc ganes de llegir les vostres aventures a un nou llibre!!!
ResponEliminaAixò d'imparables... fas una amable exageració. Quan a la tarda arribem al refugi uns dies estic mig mort i d'altres mig viu.
EliminaAixò del llibre està molt verd, però gràcies per la confiança.
La combinació de roca, aigua, cel i verd és d'una bellesa captivadora. I malgrat que l'ull de la càmera mai pot captar el que capta l'ull humà, val a dir que les teves fotos t'apropen força l'espai físic. Enhorabona per la ruta. Xulíssima.
ResponEliminaNo et puc negar això que dius de la bellesa. I pel que fa a la ruta la vam fer sencera excepte el títol. Res de córrer, la vam fer caminant, ja explicaré a la continuació el significat del nom de la ruta.
EliminaUna travessa encomanadissa , com totes les que compartixes ! ;)
ResponEliminaSalut !!.
És una travessa dura per gent gran com jo. Vam trobar gent molt preparada que és capaç de fer una jornada el doble (i a vegades el triple) que el que fem nosaltres.
EliminaUn exemple: l'etapa de Conangles a la Restanca, degut a que s'allarga molt més si es fa pel Llac de Mar, i més amb les motxilles, vam estar unes 9 hores des de la sortida de Conangles fins l'arribada a la Restanca. És clar que entremig hi ha aturades per fer fotos, beure aigua, contemplar el paisatge, dinar...
Agafeu-vos amb calma ...que no hi ha pressa !! ;)
EliminaUna bona travessa amb unes vistes espectaculars i trams força durs també, però que val la pena.
ResponEliminaAmb la calor que estem patint aquests dies ve de gust contemplar aquestes fotografies,
Gràcies per compartir-les, Xavier.
A les alçades el sol escalfa però, almenys els dies que hi vam ser (excepte l'últim que ja amenaçava l'onada de calor) van ser frescos, i les nits i matinades a fora del refugi, fredes.
EliminaUn post típic dels teus, amb una col·lecció de fotos que enamoren, principalment `perquè les heu viscudes, no vau tenir molta calor? és que aqui ens fregim.
ResponEliminaJo, unes vacances, vaig anar al Pirineu aragonés i feia una calor insoportable. Jo anava sola i vaig agafar un cop de calor que una mica més m'hi quedo. No es veia ni una ànima enlloc, sort que al final va apareixer un cotxer in em van ajudar...
Bon cap desetmana, Xàvier.
Recordo quan vas explicar aquesta anècdota de la calor. Com li explico a la Núria Aroca, a l'alta muntanya les temperatures a principis de juliol encara són primaverals.
EliminaI la calor del darrer dia va ser justament perquè baixàvem cap a la "terra baixa". Però un riu d'aigües molt fredes ens ho va solucionar.
Lluna creixent, com les teves entrades creixen després de l'excursió! Ja les trobàvem a faltar. Veure l'aquarel·la i la vista que retrata és molt curiós.
ResponEliminaLa lluna sempre ajuda. L'aquarel·la i la fotografia lliguen bé.
ResponElimina