Està fent un febrer
fred.
“La neu al febrer fuig com un gos llebrer”
diu la saviesa popular.
Enguany el llebrer
va més lent i trobem molta més neu de la que crèiem.
La ruta més
freqüentada, per pujar a peu el Turó de l’Home, és per Santa Fe del Montseny. Nosaltres ho volem intentar
des de la Plana del Coll, prop de Font Martina.
No som infal·libles,
ens endinsem massa aviat cap al bosc i no trobem el camí bo. Fem allò que no s’ha
de fer: tirar pel dret, per orientació. No hi ha marques al camí, en canvi, hi
ha branques i matolls que dificulten poder caminar amb comoditat.
Devem estar pujant
per l’itinerari d’Enxapa. Dues hores de pujada
dura, relliscades i incertesa.
Per sort l'orientació no ens ha fallat i trobem la pista, nevada i intransitable per als cotxes, que es dirigeix al Turó de l’Home. Ens traiem un pes de sobre. L’Enric pren uns apunts per a pintar una aquarel·la.
Anem per bon camí,
encara que la fermesa de la neu és variable: aquí t’enfonses, allà rellisques.
És hora de gaudir
del camí i del paisatge. En calma, com el Pla que albirem no gaire llunyà. I Montserrat més enllà.
El Turó de l’Home avui
s’ha fet pregar...
Ens
reservem les Agudes per a un altre dia.
Som al Turó de l’Home que, amb 1706 metres, és el cim més alt del Montseny. 
Observem l’Observatori. L'Enric ho fa amb els pinzells.
Hora de baixar. 
Hi ha qui ho fa per
aire. Nosaltres ho fem per la pista. És més llarga que l’itinerari d’Enxapa,
però més segura. 
Deixem els gruixos de neu enrere: la bellesa la tenim davant.
Ostres!, sou uns valents, perquè el camí se vos va fer molt perillós.
ResponEliminaNo havia vist tanta neu junta. Tant les fotos com les aquarel·les, genials.
Enhorabona!.
Aferradetes, Xavier.🥶
No és qüestió de valor. Més aviat de constància. A banda de les dues hores que vam anar mig perduts, entre anada i tornada vam caminar unes 8 hores.
EliminaCaram no sabia que hi hagués tanta neu al,Montseny, podia haver estat una mica més repartida aquí a Collserola estava una mica enfarinat i poc més. la poli no dei-xaven que els cotxes pugessin que n'hi havia una cua que Deu n'hi do!
ResponEliminaFelicitats Xavier, per aquests posts tant reeixits!
Hem estat bastants de vegades al Montseny amb neu. Deu fer uns 20 anys, al Matagalls encara en vam trobar més. I al Turó de l'Home, quan jo tenia uns 16 anys (en fa 50, pel cap baix) al Turó de l'Home també n'hi havia com enguany, i, pel fred, encara més dura.
EliminaDéu-n'hi-do de la neu que hi havia al Turó de l'home. Estic totalment d'acord amb la Paula, sou molt valents. I moltes gràcies per compartir les fotos, ens agrada veure i passejar per Montseny nevat des de casa.
ResponEliminaJa li he dit a la Paula que no és valor. Simplement tirar endavant. Gràcies per fer-nos companyia, des de casa, en el passeig.
EliminaM'esgarrifa la idea de sortir del camí, per anar muntanya a través...! Encara que us vau orientar i ens en vàreu sortir molt bé.
ResponEliminaMolta neu , que farà molt de bé !.
Salut :)
Justament de baixada per la pista, onhi havia molta neu, anàvem pensant en això: la neu serà aigua. Ja ho diu la dita: "Any de neu, any de Déu"
EliminaAra, a més de les fotos i els textos, tenim les aquarel·les, magnífiques. Tot plegat fa que quan publiques una entrada ja estiguem pensant en quan publicaràs la següent.
ResponEliminaDoncs ho has encertat Alfonso, hi haurà una tercera excursió al Montseny, i espero que l'Enric també acabarà les aquarel·les per a poder-les publicar al proper post.
EliminaGràcies per l'interès.
Jo sempre he admirat els que saben orientar-se a la muntanya, em sembla tan difícil com fer-ho dins un desert.
ResponEliminaAquesta neu de les teves fotografies és tan blanca, que sobta molt.
M'he perdut moltes vegades a la muntanya Helena, una d'elles, quan era jove i a l'hivern, volíem fer el Pic de Bastiments i per l'intensa boira ens vam desorientar tant, que enlloc de retornar a Ulldeter vam anar aparar a Mentet de Conflent, a la Catalunya Nord.
Elimina