divendres, 3 de febrer del 2023

Nevada a Montserrat

      Tot i que hem pujat amb el primer cremallera, no resta gaire neu de la nevada d’ahir.      Montserrat és la serra més característica de la República Catalana.     La neu és molt fràgil.     Allà on toca el sol es desfà ràpid.     El sol té fam i es filtra entre les fulles dels arbres per arribar al fons de les obagues.     El pit-roig ens ve a saludar. El conec d’altres excursions i deu recordar que amb ell, o amb els seus avant-passats a vegades hem compartit l’esmorzar. L’hi deixo sobre una roca unes engrunes d’ametlles, per a que se les mengi quan haguem marxat.     A les roques més assolellades el sol ha fos la neu, mentre una cabra salvatge menja fulles dels matolls.    Cabreta menuda, no et separis gaire de la mare. T’ha vestit amb un abriguet de llana i et porta al sol per a que no tinguis fred.     L’ombra del bosc d’alzines protegeix el lleu mantell blanc. Suficient per a saciar les ganes que dúiem de trepitjar neu.     Amb dos amics passem de llarg l’ermita de Sant Jeroni, per a pujar al seu cim.     Al cim de Sant Jeroni hi ha poca neu i bastant de fred.     Des del cim més alt de Montserrat, contemplem, lluny, el Montseny també nevat.  —La setmana que ve farem el Matagalls —ens conjurem.     La tornada la fem pel camí més llarg i pugem a l’ermita de Sant Antoni.     Van aprofitar una balma natural per a fer-hi un refugi. No hi ha ningú però igualment és acollidora.      Hi ha un petit bust de la Moreneta i una rajola que prega una paraula: “Pau”.      En sortir a fora el paisatge del Carall Bernat ens enlluerna.     Els escaladors hi van pujar una imatge de la Mare de Déu de Montserrat.            Aquí sí que li toca el sol a la moreneta de la serra.         —Ens tornarem a veure? —pregunta el pit-roig. Miro la pedra on al matí he deixat les engrunes d’ametlla. Ja no hi són i n’hi deixo un grapadet més.                    —Faré tot el possible per tornar—li dic.


20 comentaris:

  1. Amb molta o poca neu, aquests paisatges sempre fan goig. Magnífiques fotografies, com sempre.

    Bon cap de setmana!!

    ResponElimina
  2. En aquest cas crèiem que hi trobaríem més neu, però la meteorologia, darrerament, a casa nostra no és gaire generosa. Gràcies per l'adjectiu Mc.

    ResponElimina
  3. La Serra de Tramuntana també està ben blanca, avui des d'un indret inesperat he pogut retratar-la de lluny, no com les teves precioses fotos.
    El pit-roig sembla haver quedat molt satisfet de la teva visita.

    Aferradetes, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un parell de vegades, ja fa anys, vam divisar el Puig Major des de Sant Jeroni de Montserrat. D'aleshores ençà sempre busquem Mallorca, ara que sabem on és, però enguany no hi va haver sort, al mar hi havia una mica de calitja.

      Elimina
  4. El dia després de la nevada vaig pujar al terrat de casa, des d'on es veu Montserrat, per si veia la muntanya emblanquinada, però tot i pujar-hi d'hora ja no hi havia rastre de neu. Per sort, les teves fotografies són un regal.
    El pit-roig es veu molt simpàtic, segur que estarà encantat que hi tornis i li deixis unes quantes engrunes més d'ametlles ;)

    Una abraçada, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com s'explica, només hi havia neu a les parts més obagues. Al 2003 va haver-hi una nevada intensa, de més d'un pam de neu, i les branques dels arbres es vinclaven pel seu pes.
      Aquest pit-roig era molt refiat. Durant uns instants es va posar al costat dels meus peus.

      Elimina
  5. Jo diria que si !, que us trobareu de nou per aquestes muntanyes serrades . Potser la setmana vinent, que diu que venen pluges i fred, torna a nevar una mica més !. :)
    Bon cap de setmana !!.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Convé la neu i l'aigua de pluja. I per sobre de tot, l'amistat amb tots els éssers vius..

      Elimina
  6. Xavier sempre m'admiren les teves fotografies. Per aquí baix no plou, al meu poble, Topares, ha fet molt de fred, tot el dia sota zero, però com que no ha plogut no ha nevat i l'aigua es nota molt a faltar. Espero que la primavera ens porti més plutja. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Alfonso. Amb això de la pluja coincidim al nord i al sud. Aigua si us plau!!

      Elimina
  7. Una entrada preciosa i que m'ha emocionat. Montserrat ja emociona de natural i a través de les teves fotografies, més encara. La neu, el paisatge, les teves paraules, la cabreta petitona, els pit-roig, tot plegat m'arriba ben endins.

    Segur que tornareu a vure-us!

    Gràcies per compartir belles, Xavier, i una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Carme per estimar-te també, la cabreta, el moixó i Montserrat.

      Elimina
  8. "La felicitat és el desig de repetir", diu Kundera. Tant de bo hi puguis tornar!
    Val la pena l'excursió per veure la Moreneta que han carregat els escaladors!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La Moreneta del Carall Bernat només la puc veure amb llarga-vistes o bé amb el zoom de la càmera. He escalat poquíssim i d'això fa molts anys.
      Gràcies Helena per enriquir-nos amb la frase de Kundera.

      Elimina
  9. Mira que n'he vist de fotos de Montserrat, però aquestes són diferents de totes, tenen una màgia especial...Les del pit-roig són molt tendres i les del refugi tan primitiu, molt curioses!!!
    Bona nit, Xavier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra que t'hagin agradat les fotografies, M. Roser. Gràcies.

      Elimina
  10. La Mola també es va enfarinar, tot i que no vaig pujar a veure-ho. Diuen que aquesta setmana ha de tornar a caure neu. A veure si és així, i podem gaudir-la ben a prop de casa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Esperem la neu. Ja ho diu la dita: "Any de neu, any de Déu".

      Elimina
  11. Grans converses amb la natura, Xavier, que demostren el teu gran amor per ella! I Tant de bo es compleixi el desig de la rajola, però ai, que difícil!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Falten molts anys per a que hi hagi pau a tot el planeta. Malauradament, potser segles.

      Elimina