Si Montserrat, en paraules de Joan Maragall, és el miracle de Catalunya, el
Montseny en seria la torna, per arrodonir, a l’alça, el pes.
“Jo
no sé lo que teniu
que us estimi tant, muntanyes”.
Al Montseny, el Matagalls, juntament amb
el Turó de l’Home i les Agudes, que divisem al fons, és un dels cims més visitats pels excursionistes.
(foto: Enric Domingo)
Hem pujat directament des del Coll
Formic. Volem baixar fent un tomb, per Sant Segimon. Fa anys que no hi he estat, i el Francesc, un dels dos companys d'excursió, també ho coneix, d'haver-lo pujat pel vessant de Viladrau.
No m’he equivocat: una aquarel·la ràpida, que enllesteix a casa. Un
Enric Domingo.
Passem per Sant Miquel dels Barretons, que és just a sobre mateix de Sant Segimon.
Silenci i solitud. Gairebé absolut. Potser algun ocell...
A Sant Segimon, l’Enric pren uns apunts
per fer una altra aquarel·la.
El torrent de Rentadors s’ha glaçat.
I la seva bellesa ens hi deixa a
nosaltres, de glaçats.
La tarda minva. Les ganes de tornar al Montseny, augmenten.
El Montseny ja és fantàstic de per si, però si és nevat s'hi afegeix una màgia especial
ResponEliminaQue ens deixa corglaçats...Unes imatges precioses, al Matagalls si que hi he estat, ja fa un temps.
Bona nit, Xavier.
Gràcies M. Roser.
EliminaCom hauràs vist al títol del post (Montseny nevat 1) hi haurà una segona part.
Serà al Turó de l'Home, encara amb més neu.
Quina il·lusió la neu. Aquí a baix, a Topares, ha fet temps de neu però com que no arriba l'aigua no ha caigut res, un desastre d'any pluviomètric. Les fotos, com sempre, magnífiques.
ResponEliminaA Barcelona passa igual, la neu no hi arriba gairebé mai. Gràcies.
EliminaQuan has escrit que l'Enric s'apropava a un arbre i que tramava quelcom, jo m'imaginava la següent foto amb l'Enric pixant a l'arbre... mira que sóc malpensat... haha Molt bon pintor l'Enric! Felicitacions.
ResponEliminaL'art també és una necessitat. I a vegades surt a raig.
EliminaFinalment la neu i vosaltres us heu retrobat en un marc incomparable !, visca !!
ResponEliminaUnes fotografies molt macas que fan enveja , com les aquarel·les, precioses !!.
Salut i força !.
Salut i força, Artur. I gràcies pel comentari.
EliminaTant les fotos com les aquarel·les es mereixen un fort aplaudiment. 👏
ResponEliminaQuins paisatges més brutals per l'ull que no hi pot anar, però que sent la seva força gairebé de la mateixa manera.
Aferradetes, Xavier.
Gràcies per la mirada, Lluna.
EliminaUn fragment del poema "Cant espiritual" d'en Maragall, potser el més cèlebre que té:
"Amb quins altres sentits me'l fareu veure
aquest cel blau damunt de les muntanyes,
i el mar immens, i el sol que pertot brilla?"
M'has recordat que fa una pila d'anysvam pujar a Les Agudes amb un bon tou de neu. Des d'aleshores només l'he vist nevat des del Vallès. El Montseny és fantàstic, llàstima que es fa petit per tanta gent que som i que hio volem anar.
ResponEliminaMolt boniques les fotos i les aquarel·les de l'Enric. Fan venir ganes de més. Sort que dius que hi haurà segona part.
És cert, el Montseny té molts visitants, bàsicament els caps de setmana. És la sort que tenim els jubilats, que hi podem anar en cap de setmana i no hi trobem gairebé ningú, i menys encara en llocs tan solitaris com Sant Segimon i el Torrent de Rentadors.
EliminaRecordo el cap de setmana que amb en Ramon Poyatos vam fer la travessa de Viladrau a St Celoni, fent nit a St Benet. Devia ser l'any 69 o 70
ResponEliminaEstem parlant de més de 53 anys... que antics que som.
EliminaDoncs vau fer una bona caminada, de Viladrau a Sant Celoni!. Suposo que en lloc de Sant Benet et refereixes a Sant Marçal, Sant Bernat o Sant Segimon?
És plena de joies, aquesta entrada! La comparació del Montseny amb la torna de Montserrat, les aquarel·les de l'Enric, els comentaris sobre la bellesa del Torrent de Rentadors... és com el teu llibre Les hores isardes, que no té pèrdua.
ResponEliminaGràcies per tanta amabilitat i generositat Helena. Estic molt content que t'hagi agradat "Les hores isardes".
Elimina