Any i any
Fa uns quants dies
que ha començat, diuen, un nou any. Ara mateix no sé
veure la diferència entre el vell i el nou. Com s’ho feien els
antics per saber quan canviava l’any? Quan no s’havien
descobert els calendaris ni els rellotges de sol o de sorra? ...ens du a llocs
incerts. "A la inconsciència poso
per testimoni... ...que mai més no tornaré
a passar set"... ...si els núvols són
generosos.
Tampoc sé ben bé quan comença un nou any... però hi ha molta gent que així ho diu.
ResponEliminaVeient les teves precioses imatges em parlen, no d'un canvi d'any, sinó de la vida. De les boires i dels perills, com també de la bellesa i de la llum.
Aferradetes, Xavier.
D'alguna manera cada dia canvia l'any. I a cada minut va canviant el dia.
EliminaQuan no s'és esclau del temps, no calen rellotges ni calendaris...fins i tot, potser és viu millor !! ;)
ResponEliminaBon any nou 2023 !!
Això de no ser esclau del temps, quan ets dins del món laboral gairebé sempre és una utopia.
EliminaSuposo que als antic els importava més saber les estacions, adonar-se i poder preveure aquest cicle del temps, que no pas cap dia precís on diuen que canvia l'any.
ResponEliminaTot continua igual que l'any passat i no es nota cap millora en res... però mirarem de sobreviure al nou any i als nostre il·lusos enterradors...
Bon any i una abraçada, Xavier.
Els canvis de lluna devien ser més importants que ara. O la primera florida dels cirerers.
EliminaEls enterradors de qui parles són molt més il·lusos que il·lustres.
Sempre és un plaer contemplar les teves fotografies i els textos
ResponEliminaGràcies Alfonso. El plaer ha estat la teva visita.
EliminaL'any ha de començar un dia o altre perquè un dia o altre s'ha d'acabar l'anterior. En el nostre calendari això s'escau el primer de gener, en altres calendaris toca un altre dia i quan encara no hi havia calendaris ho marcaven els canvis de la natura.
ResponEliminaEl que és segur és que tant ara com abans, es compleix allò de "qui dies passa, anys empeny" i així anem fent. ;-)
Això de "qui dies passa..."anar fent" a partir d'una edat, com la meva, és tota una filosofia.
EliminaM'has fet rumiar una estona amb això del canvi d'any. Suposo que amb el temps, potser molt de temps o potser eren més espavilats que nosaltres, es van adonar que hi havia un cicle i que tot s'anava repetint. D'aquí a establir un calendari i dir que aquí s'acaba l'any, res, un sospir. Però ja que naltros sí que sabem "del cert" que hem entrat a l'any nou, aprofito per felicitar-te'l, Xavier.
ResponEliminaDoncs gràcies per la felicitació, Tresa. Igualment.
EliminaCom sempre, gaudint de la muntanya, i fent-nos gaudir a nosaltres amb les teves fotos. Sapiguem o no quan ha començat, que tinguis un bon 2023!
ResponEliminaEn aquesta entrada es combinen fotografies des de 2 dies abans d'acabar l'any fins a dos dies després de començar-lo.
EliminaLes darreres llums del 2022 i les primeres del 2023.
Que tu també tinguis un bon 2023
Unes fotografies plenes de bellesa, la bellesa de la muntanya i la natura.
ResponEliminaI hem canviat de número, però tot continua igual... tot i així, et desitjo un bon any ple d'excursions, fotografies i bons moments.
Coincidim ens els desitjos, Núria. Que tinguis un any ple de natura i poesia.
EliminaSupos que els àntics observaben la natura més que nosaltres i ella és una bona mestra; els canvis d'any, les estacions, les parts del dia...
ResponEliminaI com sempre un post amb unes foros meravelloses!!!
Bon Any, per a fer bones excursions, Xavier.
Bon any també per a tu, M. Roser. Que també puguis fer bones excursions.
EliminaVeig que comences l'any igual que l'acabes... amb la càmera entre mans. Bona senyal. Bon 2023 Xavier. Espero anar-te llegint o mirant ni que sigui de tant en tant.
ResponEliminaEns seguirem veient i llegint, Risto Per aquí o per casa teu.
EliminaBon any.
És veritat que no es nota la diferència entre un any i un altre. Jo no faig mai propòsits d'any nou, ja estic contenta de com estic!
ResponEliminaLa fotografia a imatge de la pel·lícula és molt ben trobada, s'hi assembla molt.
El carmí marcat és molt ambivalent, té dos costats!
Aquesta foto que recorda la famosa imatge d'"Allò que el vent s'endugué" se'm va presentar inesperadament un capvespre, passejant per Prullans, a la Cerdanya. Immediatament vaig pensar que el peu de foto n'havia de fer referència.
EliminaM'agrada com et planteges els no propòsits per al nou any, Helena. Et desitjo el millor.