1a Etapa: Beseit - Refugi Font Ferrera
Comencem la caminada a Beseit. El camí passa ben aprop de la Font de la Rabosa, on vindria de gust banyar-s'hi, però...
...el dia no és segur, podria ploure i cal aprofitar el temps.
Passem pel Parrissal, on neix el riu Matarranya.
Des del camí de les Gúbies, que sovint passa per sobre de passeres de fusta, admirem els penyals que hi ha a banda i banda del recorregut.
Els Estrets del Parrissal són impressionants. És com entrar en una catedral geològica.
El Teix monumental de la Coscollosa ens confirma que anem per bon camí. Ben a prop aprofitem per dinar.
Quan fa una estona que som al refugi de Font Ferrera cau un xàfec. Hem estat de sort de ser sota teulada.
Para de ploure. Gaudim del capvespre.
Quan acabem de sopar coneixem l'Estela, la guineu que ve a buscar les sobres. Es refia de la gent del refugi perquè sap que la tracten bé. S'atipa de valent i encara fa un parell de viatges per a portar menjar per a les seves cries que l'esperen amagades en algun cau.
Sabíem de la seva existència i ha estat un plaer conèixer de ben a prop la raboseta de Font Ferrera.
2a Etapa: Font Ferrera - Refugi del Caro
Fa un matí fresc. Després de passar pel cim de Negrell, travessem el Pla de Vallcaneres.
Les vistes dels Ports sempre són canviants.
L'entrada a la Cova del Cristall és immensa.
Aquí dins hi van viure, fa milers d'anys, unes quantes generacions d'avantpassats nostres.
Distingim el Delta de l'Ebre. Allà a baix algú es deu estar menjant un bon arròs. Nosaltres ens conformem amb un dinar d'entrepà.
Hem d'enfilar el Coll de Pallers. Sabem que arribarem, en poques hores, al refugi del Caro. Ha estat una etapa bastant més llarga que la d'ahir.
Quins paisatges més espectaculars. Els hi escau aquesta definició de "catedral geològica". Gràcies per compartir-los amb nosaltres.
ResponEliminaHi haurà una segona part amb les tres etapes que falten.
EliminaCosta triar les fotografies i no fer el post massa llarg.
Gràcies a tu, Mc,
Els estrets del Parrissal és l'únic lloc que conec de tot el que ens ensenyes.
ResponEliminaPaisatges fantàstics aquests del Estels del Sud.
Ja veig que heu gaudit de valent.
Moltes gràcies per compartir.
M' agrada molt veure-ho.
Jo també havia estat al Parrissal i alguns llocs més, però de manera inconexe. Amb la travessa et fas una idea de les joies que amaguen els Ports. Segur que ens en resten moltes per conèixer.
EliminaAmb aquests paisatges no m'estranya gens que la càmera no pugui quedar-se quieta. Jo em quedaria parada cada cop i m'hi haurien de treure a la força. De fet, són totes espectaculars i em costa moltíssim triar-ne cap. ;-)
ResponEliminaAferradetes, Xavier.
Jo també em vaig haver de controlar amb la càmera. Les etapes són molt llargues i si m'aturava massa vegades després arribàvem tard als refugis o als pobles on dormíem.
EliminaNo havia vist que era una primera part i ja em semblava que era molt curt pel que m'havies explicat. Són fantàstics els paisatges, Xavier! Si hi afeigeixes el gust per caminar per la muntanya que teniu vosaltres, segur que va ser una xalada total. Endavant! Ara a descansar i a preparar la següent.
ResponEliminaAh, i això de conèixer una guineu tant de prop i que et fa l'amic ja és massa, eh? Fas enveja.
ResponEliminaLa guineu, o rabosa com en diuen a les Terres de l'Ebre, va ser una companyia molt adient al refugi de Font Ferrera.
ResponEliminaI per descomptat, els camins, les vistes, les roques, els cims, els rius i tots el elements que fan tan atractius els Ports.
La segona fotografia! Aquest sol dins del fanal és genial. Com un deix del passat dins d'un bon poema.
ResponEliminaHe de llegir el teu llibre, no dono a l'abast, però ja ho faré.
Saps trobar la poesia a tot arreu Helena.
Elimina