Com que ens hem llevat d'hora, quan arribem a la Plana de les Foies, el sol fa estona que fa brillar les flors de farigola i la seva fragància entra als pulmons dels caminaires.
Lluny es veu el Mont Caro, al peu del qual hem passat la nit.
Una mica més amunt, qui ens alegra el camí són les formes retorçades de les roques del Barranc del "Carrer Ample".
L'etapa d'avui passa per diverses collades. Entre el coll d'Alfara i el de l'Espina fem un descans. Als plans de Maraco sembla com si algú hi ha sembrat flors de tots colors.
El Mont Caro es va allunyant.
Ben entrada la tarda passem més colls. A un d'ells, al de Ginjolers hi trobem un pi extraordinari. Per al Gegant del Pi seria un bonsai.
Es va fent tard i abans d'arribar a Paüls encara passem uns quants colls més: el de la Canal de Mantega, el del Camp i, (ja sembla una broma per qui porta moltes hores de camí, pujant i baixant) el del Plorón.
4a Etapa: Paüls - Arnes
Despertar-se a Paüls és un luxe.
De bon matí encarem el primer coll de la jornada: el de la Gilaberta. Travessant una tartera passen dues cabres dels Ports. Són ràpides. Molt més que jo desenfundant la càmera i no soc a temps de fotografiar-les. A Paüls, als Ports, els anomenen en singular: "lo Port". M'està bé i continuem pujant lo port.
Al dalt del Coll de la Gilaberta hi trobem un jardí. Un altre paradís.
Veiem les Roques de Benet. D'aquí a unes hores hi passarem ben a prop.
Quan, a la tarda, entrem als Estrets d'Arnes, pensem que ja som prop del poble. A peu, tot és una mica més lluny del que imagines.
Igual que ahir, el capvespre ens sorprèn caminant. I igual que ahir penso en una frase de Rabindranath Tagore: "La tortuga pot explicar el camí millor que la llebre".
La mestressa de la casa on hem de dormir (que té el número de telèfon mòbil de qui fa la reserva) em telefona per saber de nosaltres. Li dic que en pocs minuts serem al poble.
Quan arribem a Arnes, la mestressa, en llegir el meu segon cognom, Guarro, em pregunta si soc de Sants. Si el món és un mocador, Catalunya és un bocí de confeti. La seva tieta viu a Sants i de jove havia estat monitora de ma germana a unes colònies i a altres excursions. I coneix bé a un oncle meu.
5a Etapa: Arnes - Beseit
Que bé hem dormit a Arnes. Després d'unes dues hores de camí passem per un paratge molt bell, salvatge i, almenys avui, totalment solitari: les Valls.
La Roca Grossa domina aquesta part de lo Port.
Passem per un coll que té un nom prou original: el de Pelele. Ben a prop hi ha la costa d'Arrancapets. L'aire encara és pur i, malgrat la forta pujada cap al Penyagalera, respirem tranquils.
Tres santsencs dalt del Penyagalera. Des d'aquest cim contemplem l'enorme paisatge dels Ports.
Si la pujada ha estat feixuga, la baixada envers el poble d'inici, Beseit, es fa llarga.
A una de les piscines naturals del riu Ulldemó, que a Beseit anomenen les Pesqueres, ens refresquem una mica abans d'acabar la travessa dels "Estels del Sud".
Els Ports són immensament bells. Natres, avui, som immensament feliços.
Impressionant la zona dels Ports de Tortosa-Beseit. Hi he estat tot i que no he aprofundit mai tant com tu en aquesta ruta. Hi tenen de tot: rius, estrets, gorges, roques, boscos... i el mar ben a prop. Queda una mica lluny de Terrassa però val molt la pena el viatge. Veig que sempre trobes algú amb qui lligar històries personals, haha.
ResponEliminaEs cert el que dius: als Ports hi ha de tot. I com has comprovat, fins i tot qui reconeix algú de cal Guarro.
EliminaUna segona part de la ruta tan impressionant com la primera. Genials les teves fotos.
ResponEliminaEl difícil és resumir 5 etapes en tan poques fotos. A la càmera en resten moltíssimes!
EliminaEl pi, la farigola, les roques... un llarg camí resumit en unes molt bones fotos.
ResponEliminaEnhorabona per aquest magnífic reportatge!
Aferradetes, Xavier.
Mai no havia vist farigoleres tan grans i abundants com aquestes. I al natural, el pi (excepte per la mida) encara recordava més un bonsai que a la foto.
EliminaQuina sort poder venir d'excursió amb vosaltres, sense mal als peus!
ResponEliminaM'encanten aquestes fotos: un paisatge preciós i ple d'atractius per encantar-s'hi durant hores.
Moltes gràcies, Xavier!
Parlant de mal als peus... Algun dia, després d'una llarga caminada també en vam tenir, però res important que no es pogués mig solucionar amb una tireta i que no ens impedís continuar l'endemà. I alguna caiguda inoportuna, també. Però quan passen els dies, s'obliden els petits entrebancs i només resten els bons records.
EliminaUna bonica travessa , plena de imatges meravelloses i bones anècdotes personals i que has arrodonit ben bé, amb les paraules de Tagore, qui pot demanar més !.
ResponEliminaSalut i bona setmana !!.
Certament Artur, ja no podem demanar res més.
EliminaQuin acabament, s'encomana la vostra felicitat!!!
ResponEliminaM'identifico molt amb tot el que diu Rabindranath Tagore.
Vaig llegint el vostre darrer llibre.
El paisatge dels Ports fan pensar molt. Estic content que també t'hi hagis identificat, Helena.
EliminaCom sol ser habitual, esplèndides imatges d'una terra extraordinària... No he fet la ruta completa com a tal (potser algun dia), però conec bastant bé aquelles muntanyes i la majoria dels racons que travessa. I aquella sensació --diria que màgica-- de no saber, de vegades, "quan he eixit de la Tinença de Benifassà i he entrat en el Montsià, ni si les he travessades molt o poc abans de treure el cap al Matarranya". Salut i bons camins!
ResponEliminaGràcies Alfred: Dius "salut i bons camins".
EliminaAquests camins ajuden a mantenir la salut que cal per poder-los fer.
Bellesa del món que ens aneu descobrint gràcies a les vostres passejades. Teniu tant caràcter i voluntat com les mateixes penyes i sabeu apreciar els matisos variats.
ResponEliminaEscrivia el meu poeta mentor, Joan Llacuna: "Les marietes us besen les mans, / celístia dels camps, / margaridetes". Breu i savi. No tothom sap que la celístia és la claror de les estrelles (no de cada estrella). I llavors ell atribueix aquesta claror a una de les extensions de margaridetes com les que retrates, que vindrien a ser la "celístia dels camps".
Una abraçada i gràcies per la felicitació.
Novament gràcies a tu, Olga. Per la bellesa de les teves paraules i expressions.
EliminaHola, Xavi! Massa retard, porto, i m'havia perdut aquesta segona entrada de lo Port. Em fas enveja amb aquest coneixement de tot el que vas trepitjant, i amb aquests noms tan curiosos que segur que no són casuals. He de repassar Rabindranat Tagore. L'havia llegit de jove i amb les teves frases em recordes que valdrà la pena tornar-hi. Saps què pensava mentre mirava i llegia? Que potser quan torneu de fer aquestes travesses, després d'aquest contacte intens amb la natura, igual sentiu una mica de nostàlgia, no? Però... segur que us la feu passar, preparant la propera, no?
ResponEliminaHo encertes en tot Tresa. Tenim una dita: "marxar d'un lloc no fa tanta pena si saps que hi tornaràs"
EliminaI sí, estem preparant una travessa no gaire llarga, de cinc dies, a cavall d'Andorra i la Cerdanya.