Estels del Sud (i 2)

 

    3a Etapa: Refugi del Caro - Paüls

   Com que ens hem llevat d'hora, quan arribem a la Plana de les Foies, el sol fa estona que fa brillar les flors de farigola i la seva fragància entra als pulmons dels caminaires.

   Em ve a la memòria una frase de Rabindranath Tagore: "No t'entretinguis a collir flors, segueix caminant i les flors alegraran el teu camí". 

    Lluny es veu el Mont Caro, al peu del qual hem passat la nit.

   Una mica més amunt, qui ens alegra el camí són les formes retorçades de les roques del Barranc del "Carrer Ample".

   L'etapa d'avui passa per diverses collades. Entre el coll d'Alfara i el de l'Espina fem un descans. Als plans de Maraco sembla com si algú hi ha sembrat flors de tots colors.

   El Mont Caro es va allunyant.

   Ben entrada la tarda passem més colls. A un d'ells, al de Ginjolers hi trobem un pi extraordinari. Per al Gegant del Pi seria un bonsai.

  Es va fent tard i abans d'arribar a Paüls encara passem uns quants colls més: el de la Canal de Mantega, el del Camp i, (ja sembla una broma per qui porta moltes hores de camí, pujant i baixant) el del Plorón.

    4a Etapa:  Paüls - Arnes

    Despertar-se a Paüls és un luxe. 

    De bon matí encarem el primer coll de la jornada: el de la Gilaberta. Travessant una tartera passen dues cabres dels Ports. Són ràpides. Molt més que jo desenfundant la càmera i no soc a temps de fotografiar-les. A Paüls, als Ports, els anomenen en singular: "lo Port". M'està bé i continuem pujant lo port.

    

    Al dalt del Coll de la Gilaberta hi trobem un jardí. Un altre paradís.

     

   Veiem les Roques de Benet. D'aquí a unes hores hi passarem ben a prop.

   Quan, a la tarda, entrem als Estrets d'Arnes, pensem que ja som prop del poble. A peu, tot és una mica més lluny del que imagines.

    Igual que ahir, el capvespre ens sorprèn caminant. I igual que ahir penso en una frase de Rabindranath Tagore: "La tortuga pot explicar el camí millor que la llebre".

    La mestressa de la casa on hem de dormir (que té el número de telèfon mòbil de qui fa la reserva) em telefona per saber de nosaltres. Li dic que en pocs minuts serem al poble.

    Quan arribem a Arnes, la mestressa, en llegir el meu segon cognom, Guarro,  em pregunta si soc de Sants. Si el món és un mocador, Catalunya és un bocí de confeti. La seva tieta viu a Sants i de jove havia estat monitora de ma germana a unes colònies i a altres excursions. I coneix bé a un oncle meu.

    5a Etapa: Arnes - Beseit

    Que bé hem dormit a Arnes. Després d'unes dues hores de camí passem per un paratge molt bell, salvatge i, almenys avui, totalment solitari: les Valls.

   La Roca Grossa domina aquesta part de lo Port. 

    Passem per un coll que té un nom prou original: el de Pelele. Ben a prop hi ha la costa d'Arrancapets. L'aire encara és pur i, malgrat la forta pujada cap al Penyagalera, respirem tranquils.

    Tres santsencs dalt del Penyagalera. Des d'aquest cim contemplem l'enorme paisatge dels Ports.

    Si la pujada ha estat feixuga, la baixada envers el poble d'inici, Beseit, es fa llarga. 

    A una de les piscines naturals del riu Ulldemó, que a Beseit anomenen les Pesqueres, ens refresquem una mica abans d'acabar la travessa dels "Estels del Sud". 

   Els Ports són immensament bells. Natres, avui, som immensament feliços.