Per un camí que surt de la Font
dels Enamorats, fem una volta circular per la riera de Martinet.
El Gorg de la Sort (o de l’olla)
no s'ha congelat com altres racons de la riera.
De ben segur que l’aigua del pou
de l’Afrau també és ben freda.
L’artista Paco Ballesteros exposa
obres seves, algunes a la intempèrie i d’altres dins de la casa de l’Afrau.
Els caramells de glaç sembla que
cantin el “sol, solet, vine’m a veure...
...vine’m a veure que tinc fred...”
També l'hauria de
cantar el rellotge de sol de la façana de l’església de Sant Martí d’Aiguafreda
de dalt. Aquesta dita, que acostumen a compartir alguns rellotges de sol,
a les esglésies que en tenen: “Jo sense sol i tu sense fe, no valem res”, en aquesta
setmana li escauria més: “Jo sense sol i tu sense fred, no som res”.
De tornada a la Font dels
Enamorats, un roure em fa una
confidència: m’agrada el fred, però quan vingui la primavera, de ben segur que
una mica d’escalforeta també m’enamorarà.
Més que freda, aquesta aigua està gelada. Però, a l'espera d'aquesta escalfor que ens enamorarà a la primavera, s'ha de tenir en compte que el bon temps també és que faci fred quan n'ha de fer.
ResponEliminaMagnífiques fotografies, com sempre.
Abraçades!!
Sí que m'agrada el fred, Mc, si es va ben abrigat o es té la casa en condicions. I més que n'hauria de fer!
EliminaEl meu pare va fer servir el pseudònim de Raimon Esplugafreda per al seu primer llibre. Que vol dir "cova freda".
ResponEliminaLa fotografia del pou gelat la trobo deliciosa, no sé per què. Potser de tan rústica, o que faci pensar en les coses adormides que duem dintre.
"Quan el dia creix, el fred neix".
Si el pou pertany a un artista, s'hi deu haver empaltat la seva creativitat .
EliminaM'agrada aquesta frase que cites al final, Helena. Quan jo era jove, al taller on treballava, vaig coincidir amb una senyora de Sant Julià de Cerdanyola, que l'emprava. I la gent de de Sant Julià de Cerdanyola estan doctorats en fred, i més ella que hi havia nascut als anys 30 del segle passat.
Això si que és un post gelat, Xavi! Gel, aigua gelada, gebre, caramells. Ja es veu que és nou de trinca, d'aquesta última setmana. T'he de dir que les imatges són prou impactants, però saber on és wxactament el fred, encara els hi fa més.
ResponEliminaAbraçada
Els santsencs fa anys que no veiem glaçar al nostre poble. A mitjans de la dècada dels 80 del segle passat va ser la darrera vegada, que jo recordi, que els tolls del carrer es van glaçar i les relliscades eren perilloses.
EliminaActualment si volem "gaudir" del fred hem d'anar a d'altres comarques com en aquest cas, al nord del Vallès Oriental i al sud d'Osona.
Has triat mala setmana per treure't la barba, Xavier !.... com diu l'arbre de la font dels enamorats.... una miqueta d'escalforeta ,també t'aniria bé ! ;)
ResponEliminaA cuidar-se, salut !.
Gràcies Artur. Encara que sigui per un refredat o una grip, quan trontolla la salut, tot trontolla.
EliminaM'encanten les fotos del gel. Totes! Però l'última sembla un quadre o... no sé, una poesia visual i silenciosa. Em captiva. Sembla que hi ha força gruix de gel.
ResponEliminaCuida't molt el refredat, Xavier!
Una abraçada.
Tens bon ull Carme. L'última fotografia és feta a Aiguafreda i té truc. És un fragmet, des de fora, d'un vitrall de l'església parroquial d'Aiguafreda. El sol que l'il·luminava li donava l'aspecte de glaç.
EliminaL'únic que vaig fer va ser donar-li la tonalitat d'aigua glaçada. La fotografia, a vegades, també crea il·lusions.
Quins calfreds, noi! Per un instant ha marxat tota l'escalfor de casa.🥶
ResponEliminaHe de dir que m'encanten aquestes fotos, però seria imposible que les hagués fetes jo, no podría sostenir la càmera quieta. ;-)
Cuida't i tapa't!
Aferradetes, Xavier.
Tu ets molt bona fotògrafa, Paula. És un honor que t'hagin agradat.
EliminaSalut, Lluna.